Quines són les noves cares del Govern?

L’organigrama del Govern canvia des d’aquest dilluns amb noves incorporacions que han d’omplir el forat dels tres consellers d’Unió que van decidir la setmana passada deixar els seus càrrecs per discrepàncies amb el procés sobiranista. A més de nomenar els seus substituts, el president Artur Mas ha aprofitat per fer altres petites remodelacions. Aquestes són les trajectòries de les noves cares del Govern.

Neus Munté. De les noves incorporacions, és l’única que ja era membre de l’Executiu, però ara passa d’un segon pla a primera línia. Munté va assolir la Conselleria de Benestar Social el desembre del 2012 i ara ascendeix a vicepresidenta i portaveu del Govern, a més de mantenir les seves responsabilitats de la cartera social. Munté (Barcelona, 1970), prové de l’àmbit sindicalista. Llicenciada en Dret i amb un màster en Dret Públic i Organització Administrativa, va treballar diversos anys a la UGT com a advocada. En aquest sindicat va ocupar diversos càrrecs, com ara, membre de la comissió executiva nacional de la Federació de Serveis Públics, secretària d'ocupació i educació i secretària de política institucional. En l’àmbit polític, té el carnet de CDC des de 1996 i és Secretària executiva de l'àmbit sectorial. Entre el 1999 i el 2002 va ser cap de gabinet del Departament d'Ensenyament i a la darrera legislatura va ser portaveu d'Ensenyament al Parlament i presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Persones.

Munté va agafar les regnes de la Conselleria de Benestar Social en plena polèmica per les retallades de la Generalitat. El seu antecessor, Josep Lluís Cleries, va protagonitzar capítols que van provocar molt rebombori, com les retallades a la dependència, els impagaments a les entitats socials i l’augment del copagament en els serveis. Munté també ha hagut de gestionar la greu emergència social pels casos de malnutrició infantil.

Meritxell Borràs (l’Hospitalet de Llobregat, 1964) és la nova consellera de Governació, en substitució de Joana Ortega. Llicenciada en Farmàcia, té un màster en Gestió Empresarial i ha treballat als laboratoris Menarini i als laboratoris Almirall. Pel que fa a la seva carrera política, Borràs va ser presidenta i fundadora de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a l’Hospitalet de Llobregat el 1981 i membre del comitè executiu nacional de la JNC com a responsable de comunicació i formació. És regidora de l’Ajuntament d’aquesta ciutat des del 1995 i cap de llista a les municipals des del 1999 i fins al 2011. És membre del consell nacional de CDC i en el comitè executiu nacional de CDC té la responsabilitat de polítiques socials. Diputada al Parlament des del 1995, participa en diferents comissions, entre les quals, la del frau fiscal i la corrupció política.

Borràs assumirà Governació, una cartera clau en l'àmbit de gestió política, però que pocs titulars acostuma a donar. Això sí, es tracta d’un departament cabdal en el procés sobiranista. De fet, Joana Ortega va haver d’assumir gran part de l’organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre passat.

Jordi Jané (l’Arboç, 1963) és el nou conseller d’Interior, en substitució de Ramon Espadaler. Advocat i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Rovira i Virgili, va ser membre fundador el 1980 i president de la JNC al Baix Penedès. És conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat al Congrés des del 1999. A la Cambra Baixa espanyola, va ser portaveu de CiU a les comissions d’investigació de Gescartera (2001) i dels atemptats de l’11-M (2004). Actualment és membre de les comissions d’Interior i Justícia, entre d’altres, al Congrés dels Diputats.

Sobre Jané recau una de les carteres més delicades de tot l’Executiu, ja que haurà de comandar els Mossos d’Esquadra, un cos que en els darrers temps ha viscut forts escàndols, com la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez al Raval, el cas 4-F, ressuscitat pel documental Ciutat Morta, la polèmica de les pilotes de goma i del cas Ester Quintana.

Jordi Ciuraneta (Sabadell, 1964) és el nou conseller d’Agricultura, en substitució de Josep Maria Pelegrí. Diplomat en Administració i Direcció d’Empreses per Esade, és empresari agrari i ramader i destaca el seu càrrec com a president de la cooperativa Copaga (2000-2011). També ha tingut diferents càrrecs en les patronals del sector. També ha estat assessor en matèria de porcí del consell consultiu de la direcció general d’Agricultura de la Unió Europea. Militant de CDC des del 1989, és membre de l’executiva des del 2007. Va ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1991-2007), assessor d’agricultura, ramaderia i pesca del president de la Generalitat (2011-2012) i director general de pesca (2012-2014). És diputat al Parlament des del desembre del 2014, en substitució de Mireia Canals.

A les seves mans queda una conselleria que no produeix gaire soroll mediàtic, però que en els darrers temps ha hagut de bregar amb diferents polèmiques, com el veto rus als productes agroalimentaris, la reforma agrària de la UE i el nou model de parcs naturals, que ha provocat polèmica i rebuig del sector, entre d'altres.