El Papa acusa empreses i Governs del canvi climàtic i la pobresa

Una bomba de conseqüències imprevisibles és a punt d'esclatar al Vaticà. La publicació oficial de l'encíclica sobre ecologia del papa Francesc suposa una autèntica declaració de guerra a les grans companyies i als governants dels països més poderosos que, segons escriu, han contribuït al canvi climàtic i a la pobresa per “l'ús desproporcionat dels recursos naturals”. Jorge Mario Bergoglio proposa un canvi radical d'estil de vida per evitar que la Terra se segueixi convertint “cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria”.

L'encíclica, de 191 pàgines i titulada Lloat siguis, té un primer capítol demolidor titulat El que està passant a casa nostra. L'anàlisi descarnada del papa Francesc aborda la interconnexió entre la contaminació i el canvi climàtic, la mala gestió de l'aigua, la pèrdua de la biodiversitat, la gran desigualtat entre regions riques i pobres o la debilitat de les reaccions polítiques davant la catàstrofe ecològica. Com ja s'imaginaven els seus poderosos detractors –des de Jeb Bush a l'extrema dreta italiana i vaticana–, no només diagnostica els problemes, sinó que n'assenyala els culpables.

Segons el Papa, l'escalfament originat per “l'enorme consum d'alguns països rics té repercussions en els llocs més pobres de la Terra, especialment a l'Àfrica, on l'augment de la temperatura unit a la sequera fa estralls en el rendiment dels cultius”. Per aquest motiu Francesc assenyala molt clarament la responsabilitat de l'actual sistema econòmic mundial: “El deute extern dels països pobres s'ha convertit en un instrument de control, però no passa el mateix amb el deute ecològic. De diverses maneres, els pobles en vies de desenvolupament, on es troben les més importants reserves de la biosfera, segueixen alimentant el desenvolupament dels països més rics a costa del seu present i del seu futur”.

El Papa atribueix gran part del problema a la voracitat de les grans companyies, però també a la falta d'una resposta valenta per part dels governants: “Crida l'atenció la debilitat de la reacció política internacional”. Bergoglio es mostra aquí especialment dur amb els polítics que “emmascaren” els problemes ambientals o subestimen els advertiments dels ecologistes. “Les prediccions catastròfiques”, adverteix, “ja no poden ser mirades amb menyspreu i ironia. A les properes generacions podríem deixar-los massa enderrocs, deserts i brutícia”. El Papa creu que darrere d'aquella displicència de la política hi ha una cosa més greu: “La submissió de la política davant la tecnologia i les finances es mostra en el fracàs de les Cimeres mundials sobre medi ambient. Hi ha massa interessos particulars. I molt fàcilment l'interès econòmic arriba a prevaler sobre el bé comú i a manipular la informació per no veure afectats els seus projectes”.

L'encíclica, que es refereix a la Terra com una germana amb la qual es comparteix l'existència o com una mare que acull entre els seus braços, arriba a tocar aspectes molt sensibles per a alguns sectors de la seva parròquia. Bergoglio adverteix fins i tot que la propietat privada no pot estar per sobre del bé comú. Diu que una regla d'or del comportament social –“i el primer principi de tot l'ordenament ètic-social”—és el “principi de subordinació de la propietat privada a la destinació universal dels béns”. I afegeix una de les frases que sens dubte provocaran un grunyit als qui, des dels sectors més conservadors de dins i fora de l'Església, ja l'han anat acusant de comunista. Diu el Papa: “La tradició cristiana mai va reconèixer com a absolut o intocable el dret a la propietat privada i va subratllar la funció social de qualsevol forma de propietat privada”. Això sí, el papa revolucionari es cura en salut recolzant-se a continuació en Joan Pau II: “Déu ha donat la Terra a tot el gènere humà perquè sustenti tots els seus habitants, sense excloure a ningú ni privilegiar-ne cap”. L'última frase, això sí, Francesc la ressalta amb la intencionalitat de les cursives.

Jorge Mario Bergoglio cita els seus predecessors per deixar constància que també ells van mostrar preocupació per la destrucció del planeta. “Cal eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l'economia mundial”, va dir Benet XVI, “i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte del medi ambient”. Però no hi ha dubte que Francesc va més enllà. En el fons i també en la forma. Perquè el Papa surt dels recintes del Vaticà i fins i tot de la fe cristiana per “reconèixer, encoratjar i donar les gràcies” a tots aquells que “treballen per garantir la protecció de la casa que compartim”.

Una vegada llegit el text, la polèmica de per què es va filtrar i qui ho va fer és insignificant. Com també el debat ranci –i només per a iniciats— de si la primera encíclica escrita en solitari per Francesc s'adequa als cànons tradicionals. Només cal seguir Jorge Mario Bergoglio des de fa més de dos anys per saber que el seu objectiu no és obtenir un guardó en literatura o en diplomàcia. La seva encíclica –la primera escrita íntegrament per ell— és un crit per salvar el planeta, al qual ell anomena la casa comuna: “Necessitem una solidaritat universal nova”.