Els Warriors aconsegueixen l’anell malgrat un immens LeBron

Els Golden State Warriors, 40 anys després, tornen a ser els reis de la NBA. Stephen Curry i companyia van tancar el seu enfrontament apassionant amb LeBron James i els Cleveland Cavaliers amb una victòria contundent a la pista d’Ohio i van posar el colofó a la final: 4-2. Va ser el tercer triomf seguit de l'equip de la badia de San Francisco, que va capgirar l'1-2 que havia provocat que els pronòstics inicials trontollessin.

Els Warriors van dignificar la fusió del talent individual i el joc d'equip i van superar la tasca hercúlia i heroica de LeBron James al capdavant dels Cavaliers. Stephen Curry, el màgic base dels Warriors, va alçar un trofeu de campió de la NBA que va elogiar extraordinàriament LeBron. El Rei, amb un equip delmat per les lesions de tres jugadors importantíssims com Kyrie Irving, Kevin Love i Varejao, es va multiplicar en una demostració de poder amb molt pocs i llunyans precedents.

Stephen Curry, MVP de la temporada regular, va protagonitzar un esplèndid duel amb el 23 dels Cavaliers. Però el base dels Warriors va estar molt ben protegit per una esquadra que va repartir millor els esforços, amb el suport, a més, dels bons reflexos del seu cos tècnic, encapçalat per Steve Kerr. Van encertar a valorar Andre Iguodala, promocionat a titular per primera vegada aquesta temporada al quart partit de la final. Aquest retoc va suposar un punt d'inflexió definitiu. En la sisena trobada, Kerr també va efectuar alguns ajustos que van donar més protagonisme al pivot nigerià Festus Ezeli.

Iguodala va veure premiada la seva tasca excel·lent, en el marcatge a LeBron i en la seva aportació també en atac, amb la designació de MVP de les finals. Iguodala va sumar 25 punts, cinc rebots i cinc assistències en el partit. Curry també va sumar 25 punts, a més de sis rebots i vuit assistències.

Els Warriors van dominar el partit de principi a fi, sòlids, amb molts més recursos. Curry no va haver d'arribar al seu màxim nivell i Klay Thompson, amb qui forma la famosa parella anomenada Splash Brohters, va jugar malament i va ser eliminat quan faltaven quatre minuts per al final. No va importar. Draymond Green va aconseguir un triple doble, amb 16 punts, 11 rebots i 10 assistències, Iguodala va tornar a jugar de meravella, i jugadors que van sortir des de la banqueta com Ezeli i Livingston, van aportar molt bons números.

LeBron James va acabar exhaust físicament i mentalment, trencat, després d'unes finals en què ha estat massa sol. El sisè partit va subratllar l'excel·lència del seu joc. Va sumar 32 punts, 18 rebots i 9 assistències. No n’hi va haver prou. Dellavedova es va allunyar de l'esplèndida versió dels primers partits que li va permetre ser l'agitador de la sèrie. Els quatre triples de JR Smith van arribar massa tard, quan la remuntada ja era gairebé una utopia.

Els Warriors, a força de triples a l'últim quart, la seva arma letal durant tot l'any, ja havien marcat diferències: 86-98. LeBron es va asseure abatut i exhaust a la banqueta. Va perdre la quarta de les sis finals en què ha participat, la segona amb Cleveland. Els triples de JR Smith van arribar a posar un 97-101 en el marcador quan faltaven 33 segons. Però els Warriors van donar el cop de gràcia des de la línia de tirs lliures i es van proclamar campions per quarta vegada en la seva història, després dels títols que van aconseguir el 1947, el 1956 i el 1975. L'equip californià ha completat una temporada de somni amb 67 victòries en la temporada regular, el millor balanç de la NBA, pel que van obtenir l'avantatge de camp durant tots els play-offs. En aquests, van vèncer successivament Nova Orleans (4-0), Memphis (4-2), Houston (4-1) i Cleveland (4-2).

Els Cavaliers van perdre la seva segona final. L'anterior l'havien disputat el 2007, durant la primera etapa de LeBron a l’equip. Cleveland continua sent una ciutat maleïda en l'esport professional nord-americà. Cap dels seus equips ha aconseguit guanyar un gran títol professional des que els Browns es van adjudicar el de futbol americà el 1964.