Les noves biblioteques ja no són esglésies

A la Biblioteca 10 d'Hèlsinki es pot llegir en una hamaca, fer negocis, cosir a màquina, ballar, digitalitzar formats decadents com cassets i cintes de VHS, tocar la guitarra o fer la migdiada. S'hi pot fer gairebé qualsevol cosa que mai us hauríeu plantejat fer en una biblioteca. Es pot perquè el seu director, Kari Lämsä, va pensar que al nou món hi ha poc espai per a les velles biblioteques i molt per a les aventureres: “Hem de redefinir el paper que exercim. Hem d'ajudar la gent, ser simpàtics, de vegades som massa formals i oficials. Hem de decidir amb els usuaris quins materials adquirim i què necessiten. Jo no veig la biblioteca com una sala d'estar sinó com una cuina, on cadascú porta ingredients i cada dia surt un menú diferent”. Ells han dit definitivament adéu al magatzem de llibres.

Lämsä coneix el negoci tradicional: va començar col·locant llibres als prestatges. Però el que ha centrat l'atenció sobre ell és que ha entrevist el futur. “Havíem de canviar la idea de la biblioteca com un espai passiu. En lloc de dissenyar un espai per accedir a continguts, hem fet un espai per crear continguts”, explica poc abans d'exposar el model de la Biblioteca 10 a mig centenar de bibliotecaris iberoamericans que han participat a READIMAGINE, el seminari organitzat per Casa del Lector a Matadero, Madrid, amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates, per abordar projectes d'innovació digital relacionats amb la lectura i els llibres.

L'èxit de Lämsä pot mesurar-se: reben 2.000 usuaris al dia en una ciutat amb 600.000 habitants i 36 biblioteques. La meitat dels seus usuaris tenen entre 25 i 35 anys. El somni de qualsevol bibliotecari, que observa com els grans lectors que són els nens fugen quan creixen. “És una preocupació de gairebé totes les biblioteques, que veuen com els nens deixen d'anar-hi quan arriben a l'adolescència”, apunta Luis González, director general adjunt de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

Lämsa, no obstant això, ha aconseguit atreure aquesta franja refractària a un espai associat al silenci. El que ha demostrat el director és que només rebutgen el model tradicional. “El 75% dels usuaris vénen per altres coses diferents al préstec de materials. Hem aconseguit atreure nous perfils com treballadors autònoms, artistes o artesans”.

Durant aquesta dècada de vida han obtingut diversos reconeixements. El definitiu ha estat el suport del Govern de Finlàndia, que obrirà el 2018 la nova Biblioteca Nacional seguint el seu model, després d'una inversió de cent milions d'euros. Kari Lämsä és un dels 20 bibliotecaris emergents escollits per la Fundació Bill i Melinda Gates dins del seu programa de líders globals. En aquesta llista exquisida de visionaris que ja han portat la teoria a la pràctica també figuren l'alemanya Anja Flicker i Jill Bourne, considerada una de les 100 dones més influents de Silicon Valley.

Bourne dirigeix des del 2013 la biblioteca pública de San José, la desena ciutat dels Estats Units, on se situa la famosa tecnòpolis. En menys de dos anys ha aconseguit convèncer els polítics perquè augmentin els fons municipals per a la institució i les companyies perquè aportin de franc el seu coneixement. “Les tecnològiques reinverteixen en innovació i desenvolupament, no es dediquen a regalar diners, però nosaltres tenim una reputació i una confiança del públic que ens dóna valor afegit”.

Després que enginyers d'eBay desenvolupessin gratis una aplicació per a la biblioteca, noves corporacions com Microsoft, PayPal o Google estan negociant alguna mena de col·laboració. “El reconeixement de la biblioteca pública és un reconeixement del valor del coneixement. Cal fer veure als polítics que són essencials”, defensa Bourne, que va aconseguir que el juny del 2014 s'aprovés un impost finalista, sufragat per propietaris immobiliaris, per finançar la biblioteca de San José.

La revolució d'Anja Flicker, al capdavant de la biblioteca pública de Wuerzburg (Alemanya) des del 2010, va ser d'una altra índole. Va aconseguir que els seus 40 empleats, en els quals abundava un perfil de veterans desinteressats cap a la cultura digital, afrontessin una immersió gradual que ha resultat exemplar. “No podíem deixar ningú enrere. Ha estat un procés complicat i lent, però no té marxa enrere. Com a bibliotecaris hem de ser capaços de formar els nostres usuaris en tecnologies i abans calia preparar l'equip”, va explicar Flicker, que recorre a un vers de Hilde Domin, una poetessa fugida del nazisme, per resumir la seva filosofia: “Vaig posar el peu en l'aire, i ell em sostenia”.