L’ocàs dels 140 caràcters

La sortida de Dick Costolo prevista per a l'1 de juliol, que era un rumor des de fa mesos, ha deixat al descobert les grans mancances de la xarxa social. Entre els mèrits del directiu sortint hi ha una professionalització de l'empresa, la sortida a borsa i la seva valoració actual. Passa de 3.000 milions de dòlars quan hi va arribar el 2010, als més de 23.500 milions actuals. Entre les carències de la gestió de Costolo, el gran escull és el dubte sobre la rendibilitat de la companyia.

En una trobada amb l'equip de comunicació, davant els dubtes presentats, insistia en un missatge: “Però saps que el pla és ser rendibles en cinc anys, oi?”. Aquest no és l'únic problema, Twitter afronta diversos reptes per aconseguir-ho.

En primer lloc, la definició. No és fàcil explicar què és Twitter. Ja no és només un servei de missatgeria massiva de 140 caràcters. És immediatesa, sí, però no és un microblog personal. Per alguns és un servei per comentar la televisió, la ràdio o els esdeveniments en directe; per a d'altres, un difusor de fotos, vídeos i enllaços. Els adolescents, cada vegada més enganxats a Snapchat, encara troben interès per seguir de prop el periple de les estrelles.

El creixement és un altre dels seus problemes. Més ben dit, el seu estancament. Superen els 302 milions d'usuaris actius mensuals, tants com Instagram, una aplicació propietat de Facebook. Però si es compara amb l'últim any només han crescut un 18%. Els de Zuckerberg tripliquen amb més de 1.400 milions de perfils actius. L'Àsia i l'Amèrica Llatina són els seus grans focus d'interès, la seva estratègia és anar de la mà amb la taxa d'adopció de telèfons intel·ligents i connexió a Internet.

No obstant això, fa dos anys van decidir no obrir més oficines, Mèxic i Espanya han estat les últimes. Prefereixen arribar a acords amb socis locals per a la venda de publicitat. Tot el pes recau en San Francisco, Dublin i Tòquio, amb aquesta distribució perquè els equips de suport puguin cobrir les 24 hores del dia. Aquest és un altre dels punts febles, Twitter és gratis per a l'usuari i no hi ha publicitat aparent. Només permeten patrocinar els discrets trending topics, amb una franja taronja que indica que és de pagament. El mateix passa amb alguns missatges.

Les marques poden fer publicitat gratis dels seus productes a través del seu perfil. Disposar d'un gran nombre de seguidors permet difondre sense passar per caixa. Els falta trobar una fórmula pròpia. Els intents per entrar al comerç electrònic han estat intermitents. L'arribada del botó de comprar impulsat per Pinterest els ha deixat fora d'un espai que aparentment els pertanyia, el del comerç social.

El març del 2014 van fer un fitxatge sonat a Silicon Valley: Baljeet Singh, vicepresident de YouTube, i inventor d'una de les seves eines més brillants, Trueview, un programari que verifica si l'usuari ha vist el vídeo i cobra als anunciants en funció de l'atenció. És a dir, garanteix que la inversió publicitària ha estat efectiva. Costolo volia restar protagonisme al text per donar-lo al vídeo. L'aplicació Vine, amb només sis segons en bucle, acapara les bromes adolescents, però no ha arribat al gran públic. Fa dos mesos van permetre incloure fins a 30 segons de vídeo a cada missatge. Al mateix temps, van llançar una start-up comprada al gener, quan estava en incubació: Periscope. Aquesta és la seva arma mestra per recuperar l'actualitat, vídeos en directe de manera senzilla des de qualsevol mòbil. L'usuari és un videoreporter potencial.

En ocasions han fet sensació de lluitar contra la seva pròpia naturalesa. A Twitter els missatges són efímers. Massa. La sensació de perdre's alguna cosa fa que els usuaris l'abandonin. Highlights és la seva manera de pal·liar-ho, una opció que de manera experimental estan provant alguns usuaris d'Android. Només s'activa si s'està més de sis hores sense obrir l'aplicació, llavors procedeixen a oferir les piulades més rellevants mentre s'ha estat fora. Aquest no és l'últim problema amb el contingut. El tenen tant per fer-lo brillar, com per eliminar insults i ofenses. Un esforç en la mateixa línia va ser el seu acord amb Google per destacar el seu contingut en lloc preferent, per a molts aquest pas és un primer acostament per a una hipotètica compra. 

És fàcil abraçar la bandera de la llibertat d'expressió, però no ho és tant quan una xarxa social es converteix en un focus d'amenaces, ciberbullying i delictes varis. El directiu sortint va confessar que volien reforçar els seus equips de gestors de comunitat i legal per eliminar els insults i prendre mesures treballant de prop amb les autoritats.