Llarga nit a la festa del Barça a Berlín

La festa va començar en honor de la Cinquena a l'Olympiastadion i va acabar tard. El sol surt aviat a Berlín, així que la majoria dels jugadors van arribar a l'hotel de dia. Va haver-hi moltes festes anit a Berlín i cada jugador la va viure a la seva manera però l'oficial, una mica desencantada, va començar quan Xavi i Busquets van sortir del vestidor amb la Copa d'Europa, portant-la un per cada orella, i la van pujar a l'autocar que va traslladar els jugadors al vell aeroport de Tempelhof. Aquí els esperava la festa oficial. Aquesta va ser freda, perquè el recinte, il·luminat per a l'ocasió i molt ben posat, això sí, no convidava a més. La privada, diuen, va anar molt millor, mes intensa i desvergonyida, segons va escollir cadascú.

Per entrar a l'organitzada pel club es necessitava de polseres que, segons colors, et permetien accedir a una part del recinte o a una altra. Els jugadors, amb els seus familiars més directes, la van gaudir a la primera planta. Amb els nens, és clar. A mesura que els xavals queien rendits de son, o bé els pares anaven acompanyant-los a l'hotel, no gaires, o bé s'anaven sumant a la gresca discotequera. Els supervips, amb directius en mode comiat –la setmana que ve dimiteix el president i alguns deixaran de pertànyer a la junta– vivien la festa en una sala annexa. Algun se'n va anar tocat, qui ho anava a dir, ells tan seriosos i encorbatats. La resta dels mortals, uns 700 com a molt, intentaven donar cert aire de festa a un lloc on anualment se celebrava el Berlín Festival, una mena de Primavera Sound en petit, capaç d'acollir 20.000 espectadors i que ahir com a molt va acollir la celebració de 1.000. “Un avorriment, t'ho dic jo”, va confessar un assistent, amb cara de hipster. Va resultar més aviat freda i desencantada la party, fins al punt que alguns dels assistents la descriuen com “la més trista” que ha viscut el club de les quatre últimes copes que ha celebrat.

Va haver-hi detalls que demostren que l'organització del club de Bartomeu va ser una mica calamitosa, tan passada de zel que va generar escenes com la de veure Ludovic Giuly, representant del club davant la UEFA en el sorteig decisiu del torneig, que va accedir al recinte per la gentilesa d'una periodista, habituada a treure's polseres vermelles semblants en concerts de rock dur. “Entra amb la meva, Ludo”, el va convidar. I això va fer el francès, entrar amb coses deixades i buscar Carlos Naval que, òbviament, va solucionar el malentès, com sempre. I com no podia ser d'una altra manera en una festa que valgui la pena, va haver-hi fins a brega, la del col·lega d'un jugador amb el guàrdia de seguretat de torn que li recriminava la polsereta per accedir a la festa. El tema va acabar amb l'amic (o germà, està per confirmar) del futbolista dins de l'autocar que de tan rabiós va copejar una finestra del vehicle i la va destrossar.

L'equip, que havia arribat a Tempelhof amb Messi al capdavant, tot un símbol, va festejar com l'ocasió es mereix i hi ha vídeos a la xarxa que ho demostren. Que Leo fos el primer a baixar de l'autocar no és gratuït. Ho va fer amb el seu fill Thiago sobre el seu braç esquerre, aquell on llueix el tatuatge de Jesucrist, i portant a pols la Copa d'Europa a l'altre. És seva per dret. A partir d'aquí, va desfilar la resta, la cadena d'un equip històric, entre ells Luis Enrique, rabiós i feliç com poques vegades se l'ha vist.

“Mira no sé si Luis Enrique seguirà o no. L'única cosa que sé és que aquesta nit m'emborratxaré”, va assegurar Piqué, que a la gespa de l'Olympicstadion ho va celebrar amb el seu fill Milan i a la nit berlinesa amb Shakira, els seus amics i part dels jugadors fins que li va venir de gust. Com toca. No cada nit se celebra la Cinquena. I això va fer ahir el Barça a Berlín. Fer una festassa lluny del sopar oficial.