Deu anys amb el petit diable

A Messi només se li coneix un punt feble i no és cap defensa ni entrenador sinó que es tracta de Thiago. El 10 es desviu pel seu fill, a qui acompanya de tant en tant a l'escola, mentre espera que neixi el segon. Al cap i a la fi, des que va sortir de casa seva, a Rosario, no ha deixat mai de ser una criatura  i sempre li ha agradat que el cuidin com un nen, cosa que va notar de seguida Capello quan el va batejar com el petit diable del Barça.

Tot i que té multitud de padrins, sobretot des que es va saber que el seu acord amb el Barça es va formalitzar en un tovalló de paper, i hi ha competència per figurar com el punt de partida del seu gloriós itinerari, ni el seu debut a Porto (15 de novembre del 2003) ni l'estrena oficial a Montjuïc (16 d'octubre del 2004), ni el seu debut com a golejador davant l'Albacete (1 de maig del 2005) van tenir l'impacte que va provocar la seva presentació al Gamper de 2005 contra la Juve de Capello.

No he vist mai un jugador jove amb tanta qualitat i personalitat, m'ha encantat” Fabio Capello, entrenador

Rijkaard va alinear Messi com a titular per vegada primera amb el dorsal 30 i el va substituir abans del final perquè fos aclamat pel Camp Nou. Amb 18 anys, va tenir una actuació estel·lar; excel·lent en el regateig davant Cannavaro i Vieira, esplèndid en les assistències, fins i tot amb l'esquena; ràpid en la conducció de la pilota, batejat per fi per Capello: “Però d'on ha sortit aquest petit diable?”. Ningú el va escoltar quan va demanar que li prestessin aquell davanter per la Juve.

El Barça tenia problemes amb la fitxa de Messi. Va ser denunciat per Javier Tebas, llavors vicepresident de la Lliga, “per alineació indeguda” en un partit contra el Saragossa. No se sabia ben bé si actuava com a juvenil o professional, mai com assimilat, i per guanyar temps es va especular amb una cessió a l'Espanyol. Fins al 24 d'agost del 2005, que el Camp Nou va demanar a l'uníson que el deixessin jugar al Barça.

Les paraules de Capello van certificar la petició de l'afició del Barça. “No he vist mai un jugador jove amb tanta qualitat i personalitat, m'ha encantat”, va afirmar. “Jugar així, amb aquesta samarreta, en aquest estadi, li augura un futur esplèndid”. Messi s'arrencava llavors des de la dreta, com un extrem, igual que ara, després d'ocupar la posició de fals nou que li va buscar Guardiola des del 2-6 del Bernabéu. Deu anys després, fa les mateixes cabrioles que quan es va enfrontar a la Juve.

Ja no forma amb Eto'o, Ronaldinho i Giuly, ni competeix amb Larsson i Maxi López, incapaços aquella nit de guanyar el campió italià (2-2), que es va endur el trofeu per penals, sinó que s'ha deixat caure de nou a un costat per barrejar-se millor amb Suárez i Neymar, després de fitxatges fallits com el d'Ibrahimovic. “Em considero un afortunat”, diu. “És difícil superar una alineació amb Luis Suárez i Neymar, dos jugadors en el moment àlgid de la seva carrera”.

A pesar que no descarta acabar com a migcampista, una demarcació que permet no ser explosiu en cada intervenció, de moment se sent poderós, elèctric i profund com a davanter, molt intel·ligent en el domini de les pauses i els descansos actius, sempre titular. Ha completat una temporada excel·lent, està fi i fibrós, ha perdut quatre quilos, va deixar de menjar pizzes, se serveix l'arròs i el peix sense salses i no se l'ha vist vomitar des de l'arribada de Luis Enrique.

És l'únic que és més ràpid amb la pilota que sense" Guardiola, entrenador

Manté la freqüència de la seva gambada, segueix fent passos de 30 centímetres, de manera que pot canviar de direcció dues vegades per cada una que ho fa el seu marcador, i és tan difícil tirar-lo a terra que només li han fet tres penals dels 36 que s'han xiulat a favor del Barça les últimes tres temporades, segurament perquè el seu tren inferior és molt potent i pot protegir la pilota amb la seva petita carrosseria, com es va advertir a la final de Copa contra l'Athletic.

Sobre els seus canvis de ritme i la seva habilitat i tècnica per dominar la relació espai-temps, n' han debatut molt Valdano i Cruyff. Guardiola va dir: “És l'únic que és més ràpid amb la pilota que sense, igual de veloç amb les cames que amb el cap; executa a la velocitat de la llum”. La seva carrera es pot seguir a partir dels gols que va fer al Getafe i a l'Athletic a la Copa, al Saragossa a la Lliga i al Manchester, Madrid, Arsenal i Bayern a la Champions.

Ha marcat 20 gols en 23 finals i només n'ha perdut tres, dos de Copa amb el Madrid i la Supercopa d'Europa davant el Sevilla. Avui disputa la tercera de la Champions a Berlín, la ciutat en què va veure des de la banqueta l'eliminació de l'Argentina davant Alemanya al Mundial del 2006, guanyat per Itàlia. Italians són Buffon i Pirlo, estendards de la Juve, l'equip menys golejat del torneig al qual un dia va entrenar Capello, el tècnic que va mirar Messi com Messi mira el seu fill Thiago.