Exhibició de Jorge Lorenzo, caiguda de Marc Márquez a Mugello

Fa molt que Jorge Lorenzo no es disfressa. Que defuig la parafernàlia al podi. L'any passat li van passar les ganes de festa. Va patir massa. Se'l va veure perdut. Però ja no ho està. Ara els que no entenen res són els seus rivals. I ell en té prou amb permetre's saludar la graderia l'última volta, encara que la moto estigui, en plena corba, amb una inclinació d'uns 60 graus. Les tres últimes voltes han estat així, cosa que significa que acaba les curses amb un avantatge tan folgat que podria passejar-se fins a la meta. L'últim cap de setmana el cap de mecànics, Ramon Forcada, li va recriminar, de broma, és clar, que amb aquell últim gir li havia tacat el quadre de temps, tan impol·lut com el tenia, pura exhibició de constància. Ha tornat a tacar-lo aquest diumenge, a Mugello, el jardí de Valentino Rossi, el circuit de proves de les Ducati, el traçat en el qual Márquez va conèixer la derrota més cruel.

I l'escenari en el qual Lorenzo s'agrada més que ningú, no en va són quatre les victòries en els últims cinc anys. La d'aquest gran premi d'Itàlia pot marcar un punt d'inflexió al campionat. És la tercera consecutiva. I amb aquesta es col·loca a només sis punts del líder, Rossi. Malgrat el mal inici de curs, malgrat els dubtes, malgrat les crítiques. Ha passat en una jornada en la qual el campió del món ha dit adéu al títol, tan aviat, amb una caiguda inesperada i després d'una magnífica demostració de poder.

Durant tot el cap de setmana el ritme del de Yamaha ha estat l'enveja dels seus rivals. I això que ha començat amb alguns problemes i sense Forcada al box, absent per la mort del seu pare. Havia de corregir alguns detalls, explicava. No estava del tot còmode a l'entrada de les corbes. Qui ho diria. La solució l'hi ha donat el seu tècnic –“Ja venia cap aquí amb algunes coses pensades”, ha confessat el pilot– i, encara que se li va resistir la pole el dissabte, no va renunciar a l'etiqueta de favorit.

Ara –ara que ha decidit concentrar-se a pilotar i oblidar-se dels rivals i les deficiències de la seva moto, que són poques; ara que ha recuperat el seu estil, sempre fi, regular, el que li permet cuidar les gomes millor que ningú–, quan Lorenzo arriba als circuits amb prou feines ha de preocupar-se de petits detalls, de millorar un parell de dècimes per volta, tan bona és la base que li ofereix l'M1, tan dòcil és aquella Yamaha, tant ha millorat en frenada. I si a més a més el circuit li ofereix, com passa amb Mugello, corbes ràpides i poques acceleracions, la victòria només depèn ja del seu talent. I d'això en té bastant.

Marc Márquez ha fet una arrencada espectacular. Llàstima que, al final, no li ha servit de res la remuntada inicial

Ha sortit com ja és costum: estava tercer a la graella i s'ha col·locat després de Dovizioso en la primera corba; uns quants viratges després ja era primer. És probablement un dels pilots que millor es maneja amb l'embragatge i amb el dipòsit ple. Si, a més, com ha passat, és capaç d'imposar un ritme endimoniat des del principi, és qüestió d'un parell de voltes que sentenciï la cursa. I així ha estat. Només l'hi ha fet ombra als primers girs Marc Márquez, pel seu espectacular (en el sentit literal) començament de cursa. Llàstima que, al final, al d'Honda no li ha servit de res la remuntada inicial.

Amb un primer gir en el qual s'hi ha jugat la pell, ha fet derrapar com mai la seva Honda i hi ha ballat a sobre per esquivar rivals i dibuixar traçades impossibles –per poc no s'ha endut per davant el seu company d'equip, Pedrosa, a la primera corba–, Márquez ha arribat a la meta per primera vegada en quart lloc. Sortia des de la 13a posició de la graella. Però no li ha importat massa. A la segona volta ja ha estat tercer; segon un gir després; i encara que ha perdut irremeiablement Lorenzo, ha apostat fort pel podi. Després d'avançar Espargaró i Smith amb interiors al primer gir, se les ha tingut després amb les Ducati de Dovizioso i Iannone, insuperables a la recta, resistents a les corbes, desafortunat Dovi (ha abandonat per un problema mecànic), valent Iannone (plata, amb la clavícula encara sense recuperar).

Quan semblava que el d'Honda ho tenia tot controlat –a les primeres voltes ha semblat sempre donar més del que podia, voler més del que la seva moto li dóna–, de sobte, ha perdut el control de la seva moto en plena corba. Perseguia Iannone, però la seva traçada era neta. Qui sap si es va equivocar en l'elecció del pneumàtic davanter (ell i Crutchlow, que ha caigut en les mateixes circumstàncies, han estat les úniques Honda amb la goma dura davant), el cas és que quan faltaven cinc girs s'ha quedat a la tercera corba de Mugello. I potser aquí ha deixat també les seves opcions de guanyar el tercer títol de MotoGP.

El que aspira al desè, Rossi, ha salvat el seu mal inici de cursa amb un podi. Però té un dur rival. Està a la seva dreta del box. I aquest diumenge ha pujat al calaix més elevat del podi. Es diu Lorenzo i vol sumar per primera vegada quatre victòries seguides. Ho intentarà a Montmeló, d'aquí a dues setmanes.