El Sevilla, campió de la Lliga Europa

No ha estat fàcil. Ni la final esperada. Amb gols i emoció. Per sobre de tot, la coronació d'un equip que ha fet història, el Sevilla, que ha aconseguit gràcies al seu futbol i el seu cor enorme la quarta copa de la Lliga Europa del seu palmarès. Ningú més ho ha aconseguit. Supera la Juventus, l'Inter i el Liverpool, i a més a més, la temporada que ve jugarà la Lliga de Campions des de la fase de grups. Gran triomf del Sevilla, capaç de sobreposar-se a un gol matiner del Dnipró, un equip de guerrers, incansable i obstinat, que ha demostrat amb escreix la seva condició de finalista. Enorme mèrit d'Emery i els seus futbolistes. Dos d'ells, Banega i Bacca, han portat el timó d'un partit superb, capaços de resumir la filosofia d'aquest esport: intel·ligència de l'argentí i gol del colombià. En una final plena d'arestes i dificultats, s'ha acabat imposant el talent i la qualitat. També, lògicament, aquella espurna de fortuna que acompanya els campions i alimenta la seva mística. El Sevilla és campió i jugarà la Lliga de Campions. Per treure's el barret. L'èxit acompanya en una dècada gloriosa una entitat que ha fet molt bé les coses, desenvolupant una filosofia de treball i encert que l'ha instal·lat entre els club dels més bons d'Europa. El Sevilla de Monchi i d'Emery. De talents espectaculars que no es rendeixen mai.

No hi ha tècnic que en la seva pissarra pugui anticipar un gol en contra en una final al minut set de partit. I més quan el teu equip, el Sevilla, surt dominador i dinàmic, protegint la pilota amb Reyes i Banega. El primer, una clara aposta d'Emery per desmuntar l'ordenat entramat del Dnipró, amb la qual ha enviat Aleix al lateral dret. Un munt de bones intencions destrossades al cap de set minuts, d'improvís. El somni del Dnipró s'ha complert. Ha estat com sortir amb avantatge a la final, amb el qual la seva aposta s'ha consolidat. No li calia res més que esperar i marcar, jugar-se la cama a cada pilota i intentar que el Sevilla, superior tècnicament, li agafés mania al partit. En un contraatac ben culminat per Kalinic, el Sevilla s'ha trobat el pitjor dels escenaris. Si l'equip d'Emery gaudeix amb espais, el Dnipró els hi ha tallat d'arrel. Li quedava per davant una titànica tasca, la d'assaltar un castell perfectament fornit. I el Sevilla ha respost bé, amb tots els seus jugadors demanant la pilota, amb Krychowiak excels. A l'equip, senzillament, no li ha agafat pànic. Ha jugat com si res hagués passat. Amb Banega de director d'orquestra, excels en la pausa, intel·ligent en cada passada. Krychowiak ha avisat amb una gran rematada de cap que ha refusat Boyko. La segona l'ha enviat al fons de la xarxa com un davanter centre dels antics, regirant-se com un tigre. El gol ha donat ales al Sevilla, que ha viscut moments de molt bon futbol. Com a exemple, la gran passada que ha permès que Bacca driblés Boyko i fes el segon. Consumada la remuntada, al Sevilla li ha faltat aplom. Matheus era un malson a la banda dreta per Tremoulinas i els centrals de l'equip andalús han patit massa. Una falta a Kalinic ha provocat l'empat del Dnipró. Rotan, amb suavitat, ha superat la barrera i ha batut Rico. Fantàstic el Dnipró, que ha colpejat en els moments clau, irreductible en la seva fe.

La por ha fet acte de presència a la segona meitat. El Sevilla s'ha aturat i el Dnipró anava a la seva. El domini seguia sent andalús, però fictici. No hi havia claredat i Emery ha buscat més força que talent. Ha sortit Reyes i ha entrat Coke. El Sevilla picava i picava. El Dnipró era un llop a l'aguait. La final era clara. Qui marqués se l'emportaria. I ha arribat la pilota a Vitolo, que ha fet una passada de luxe a Bacca. El colombià, amb tot l'alè de milers de sevillistes i tot el seu país, ha entrat dins l'àrea i ha marcat. Una altra vegada per davant, el Sevilla acariciava la seva quarta Copa. A l'estadi s'ha fet el silenci amb el desmai de Matheus quan ja s'apropava el final. El Sevilla ho tenia a les mans, però el Dnipró, fins i tot tocat amb la lesió del seu jugador i en inferioritat, lluitava per l'empat a la desesperada. No ha pogut. El Sevilla ha estat campió i serà a la Lliga de Campions la temporada que ve mentre les llàgrimes recorrien els rostres de molts sevillistes que han viscut una nit inoblidable. La quarta en un mes de maig gloriós per als andalusos. El colofó a una dècada apassionant, en la qual el Sevilla ha decidit instal·lar-se en la glòria. L'important, a més, és que ha posat els fonaments per seguir sent esplèndid i no baixar mai del pedestal.