Tendències

Amb el temps hem après que la moda marca tendències. I nosaltres les seguim. Així, passem dels pantalons de campana als pitillo en un tres i no res. I ens jurem que mai més no tornarem a semblar figurants del musical de Mamma Mia. Tendència també ha estat la que han dictat els partits d’esquerres a les darreres eleccions municipals i autonòmiques. Amb tan bon ull que els populars (del Partit Popular) s’estan pensant si canviar l’estilisme i lluir pantalons de pana per salvar les generals. Al Mundial de motociclisme la marca que està més de moda és Yamaha. No és estrany. Guanyar quatre curses de cinc quan l’any anterior les primeres deu victòries havien estat per al rival no és un mal inici de temporada.

El que passa amb les modes és que és molt fàcil deixar-se endur. Ara que la Yamaha és bona –i això vol dir fàcil de portar, regular, previsible–, els seus pilots també estan imparables. Ho està Rossi, amb 36 anys i molts pensaven que de davallada. Ho està Lorenzo, criticat pel seu estat de forma ara fa un any. I fins i tot de tant en tant es passeja per la passarel·la Smith, que ningú s'imaginava fent una volta ràpida. És qüestió de confiança, diuen. La moda et marca el camí, te’l creus i arribes on vols. Com amb aquesta M1 amb què Rossi puja al podi cada cap de setmana.

El que passa amb les tendències és que costa molt invertir-les. Que l'hi preguntin a Márquez, incapaç de parar la marxa de les Yamaha. Era tan difícil veure’l fallar ara fa un any com ho és ara mateix que torni a encadenar dues o tres victòries seguides. No li cauen bé els colors que es porten aquesta temporada. O encara no s'ha acostumat, potser, al canvi. Portar avui l'Honda és com encomanar-se als colors àcids que s’imposen per a l’estiu: massa arriscat.

Per sort per al pilot català, el que tenen les modes és que sempre tornen. Com els pantalons de campana. Auxili!