Malàisia troba 139 fosses en 28 camps clandestins d’immigrants

L'escàndol del tràfic de persones al sud-est asiàtic continua creixent. Malàisia ha revelat aquest dilluns que ha localitzat 28 campaments clandestins amb 139 tombes que podrien ser de refugiats rohingyes i immigrants de Bangla Desh. Encara no s'ha determinat el nombre exacte de cossos en cada fossa, però n'hi ha que podrien contenir més d'un cadàver, va indicar l'inspector general de policia de Malàisia, Khalid Abu Bakar. "És una escena molt trista. Estem treballant estretament amb els nostres homòlegs a Tailàndia. Trobarem les persones que van fer això”, va dir als periodistes aquest dilluns. Les autoritats van informar en un primer moment de l'existència de només 17 camps i d'uns cent cossos.

Els campaments abandonats, localitzats entre l'11 i el 23 de maig i dels quals es va informar a la premsa aquest diumenge, estan situats a uns 500 metres de la frontera de Tailàndia. La troballa, va indicar Bakar, és el resultat d'una operació llançada després que Tailàndia trobés a la seva banda de la frontera diverses tombes en altres camps clandestins.

La jungla del sud de Tailàndia i el nord de Malàisia ha estat una ruta important per a les xarxes de tràfic. Milers d'immigrants de Bangla Desh i Birmània es posen en mans de traficants de persones perquè els portin a Malàisia a través d'altres països del sud-est asiàtic, com Tailàndia, per a ells un país de pas. Pel camí són retinguts en camps a l'espera del pagament d'un rescat per part de les seves famílies per alliberar-los. Molts són rohingyes que fugen de Birmània, on la llei els denega la ciutadania des del 1982 perquè no estan inclosos en la llista de 135 grups ètnics oficialment reconeguts pel Govern. Els rohingyes són considerats immigrants il·legals procedents de Bangla Desh, on tampoc es reconeix aquesta comunitat.

La troballa de les primeres fosses a Tailàndia l'1 de maig va desencadenar una campanya contra el tràfic de persones. Un total de 256 rohingyes van ser rescatats després de ser abandonats pels seus traficants, les tripulacions d'alguns vaixells no es van atrevir a portar-los a terra i els van abandonar a la seva sort al mar d'Andaman sense una tripulació preparada, sense menjar i sense aigua potable.

Malàisia i Indonèsia han ofert assistència als immigrants durant un any a l'espera que siguin repatriats o ressituats com a refugiats en tercers països. Per la seva banda, Tailàndia ha assegurat que ja no queden més camps al sud del país.

Tailàndia i Malàisia han rebut avisos de països occidentals per lluitar contra el tràfic. Entre ells hi ha els Estats Units, que anualment elaboren un informe sobre tràfic de persones en què cataloga els esforços realitzats pels governs en la lluita contra aquestes xarxes. Tots dos països van rebre l'any passat la qualificació més baixa, anomenada Tier 3, per la qual Washington pot imposar sancions. L'informe següent serà publicat al juny. “Tant Tailàndia com Malàisia estan intentant a la desesperada convèncer el Govern dels Estats Units que els retiri del Tier 3 en l'informe anual sobre el tràfic de persones. Però el judici s'ha de basar en si estan investigant de manera sincera aquests abusos”, exposa Phil Robertson, sotsdirector per a Àsia de Human Rights Watch.

Divendres vinent 29 de maig s'ha convocat a Tailàndia un cimera de 17 països per coordinar una resposta a aquesta crisi humanitària.