Escenaris que dirimiran l’èxit i el fracàs electoral

El poder territorial real a Espanya es juga avui a les urnes, tot i que aquella incògnita no es resoldrà fins d'aquí a dies o setmanes, quan es formin els Governs autonòmics i municipals, després dels pactes necessaris. Pot haver-hi un guanyador, demà, en vots i un altre, d'aquí a uns quants dies, en poder institucional. Aquests són els deu territoris clau:

1. Barcelona. El fenomen Ada Colau, amb el que representa d'alternativa als grans partits, moviment ciutadà i herència del 15-M i altres fenòmens s'examina en un Ajuntament en què Xavier Trias (CiU) ja era alcalde amb una minoria de només 14 regidors de 41.

2. Catalunya. En els municipis catalans se celebra una espècie de primera volta de les autonòmiques del 27 de setembre, plantejades com a eleccions plebiscitàries. ERC i CiU mesuren la seva força per a aquestaa cita i, amb totes les prevencions de diferenciar entre cites electorals, el PSC es juga la seva supervivència.

3. Madrid. És el símbol del poder, a la Comunitat i a l'Ajuntament, per la seva repercussió mediàtica i com a termòmetre de la victòria o el fracàs. A la Comunitat, Cristina Cifuentes mesura el desgast del PP; Ángel Gabilondo la recuperació i les opcions del PSOE i l'aposta de Pedro Sánchez de liquidar Tomás Gómez. I Podem i Ciutadans la seva capacitat per decidir governs i la seva inclinació als pactes a tot Espanya.

A l'Ajuntament, Esperanza Aguirre sotmet a plebiscit les arrels del PP i desafia la possibilitat d'una majoria alternativa d'esquerres. Manuela Carmena és el nom de les opcions de canvi radical a les institucions, però per fer-ho necessita superar la candidata del PP en vots. El socialista Antonio Carmona pugna pel segon lloc amb escasses opcions.

4. València. En aquesta Comunitat i a l'Ajuntament se sotmet a examen la corrupció perquè és el lloc on més escàndols han esquitxat el PP. A la Comunitat, Podem acaricia la idea d'un pacte amb el PSOE, a l'espera de saber quin dels dos obté més vots i, amb suport de Compromís, per sumar majoria absoluta. Fins i tot, treballen sobre un programa de 100 dies que inclogui gestos cap a les generals com la reobertura de Canal 9.

5. Extremadura. S'examina l'heterodòxia de José Antonio Monago, després d'haver governat en minoria i per lliure. I la capacitat del PSOE de recuperar amb Guillermo Fernández Vara un dels seus feus tradicionals. IU mesura la seva decisió d'haver permès governar el PP.

5. Castella-la Manxa. És l'exemple del poder real que va acumular el PP el 2011 i el futur d'aquest partit es juga a l'examen de  Dolores de Cospedal, després de l'aposta de compaginar la secretaria general dels populars i presidència regional. Es mesura la seva sobreexposició al capdavant de la resposta al cas Gürtel.

7. Astúries. De totes les comunitats on hi ha eleccions és l'única en què governava el PSOE i, per tant, amb Javier Fernández és l'única on els socialistes es juguen perdre l'escàs poder autonòmic. Gaspar Llamazares (IU) inicia una altra etapa política amb pretensió de ser decisiu.

8. Aragó. És Pablo Echenique el baró de Podem? En tot cas, és el candidat regional més conegut d'aquesta formació i el que té més bones expectatives a les comunitats. És la millor oportunitat del partit de Pablo Iglesias per consolidar-se a les institucions i, en tot cas, ser l'alternativa al PP, per sobre del PSOE. Davant té a la potent Luisa Fernanda Rudi, baronessa del PP respectada i intocable a la seu de Génova.

9. Les capitals. El PP va aconseguir el 2011 l'hegemonia gairebé absoluta a les capitals de província, amb majories sòlides i amb molt poques excepcions. Ara és possible que sigui el més votat i així ho podrà esgrimir la nit del recompte, però sense majoria absoluta i a l'espera que es formin majories alternatives. Si en primera volta no hi ha majoria absoluta governarà automàticament la força més votada, tot i que sigui amb dificultats, la qual cosa en principi beneficia el PP. El focus pot concretar-se a les capitals andaluses on el PP domina en una Comunitat del PSOE i s'examinen les conseqüències de les eleccions autonòmiques anticipades i les dificultats de Susana Díaz per formar govern. Podem i Ciutadans parteixen en aquestes ciutats de la idea que el seu vot és sobretot urbà i, per tant, podrà visualitzar-hi el seu possible èxit electoral.

10. Navarra. És l'exemple perfecte de Parlament fragmentat i amb difícil governabilitat. Tot sembla indicar que al ja dividit parlament s'hi sumaran ara Podem i Ciutadans per dibuixar un panorama que exigeixi acords a tres o quatre per completar majories. Un exemple de com no són descartables repeticions d'eleccions o mocions de censura després de les generals de novembre.