El Deportivo triomfa a la festa del Barça

Les picades d'ullet del futbol són insospitades, i més si es juga l'última jornada, prou que ho sap el Deportivo. Ningú donava un cèntim per l'equip gallec, superat doblement per Messi en un partit pla i destensat, quan ha empatat amb dos xuts a porteria i ha escapat del descens davant la sorpresa de la Lliga. El Barça s'ha embolicat amb els canvis, ha tancat abans d'hora l'homenatge a Xavi i ha permès la resurrecció de l'afortunat Deportivo. De vegades es perd un títol per un penal fallat de Djukic en l'últim minut i d’altres s'evita la Segona Divisió en l'últim partit amb un xut de Salomão. Coses del futbol.

Ja no hi ha hagut qui s'apropés a Fabricio després del 2-2 per a desesperació d’Ipurua. El Deportivo ha sabut perdre el temps i s'ha endurit prou per dissuadir el FC Barcelona, ja sense Xavi al camp, i el Camp Nou pendent de la Copa i la Champions. L'empat final ha desinflat l'afició del Barça, que ni s'havia plantejat l'empat durant una tarda primaveral preparada per als festejos propis i no aliens, dimitit com semblava el Deportivo, important com ha estat Xavi, eufòric com està el Barça. Al seguidor que posa en dubte el triplet se’l crema a la foguera, extremista com ha estat sempre el Barça.

El Deportivo ha estat un equip trist i mut, sense res a dir, durant una hora llarga. Ha semblat assumir el descens com una fatalitat irremeiable, impossible empatar amb el Barça. No s'ha despertat ni amb el sac de gols de l'Eibar. Actuava com a convidat de l'adéu de la Lliga de Xavi, futbolista monumental per la seva tècnica, saviesa, pulcritud i senzillesa, metrònom del Barça. També en aquesta ocasió ha tingut la cadència justa en la passada, la velocitat de pilota precisa, un sentit molt agut de l'orientació, una vista panoràmica excel·lent, font del joc per al FC Barcelona.

Xavi ha capitanejat un equip molt nou, sense els clàssics Alves, Piqué, Rakitic, Busquets ni Luis Suárez, i en canvi amb les novetats del porter Masip i el central Vermaelen, que debutava a l'equip. Ningú dubtava en qualsevol cas de les intencions blaugrana en una jornada molt delicada i interessos diversos, implicats molts equips a la Lliga. La velocitat i intensitat del Barça han allunyat el Deportivo del partit només xiular l'inici Clos Gómez. Messi ha convertir un córner en contra en una preciosa rematada de cap que ha superat Fabricio: 1-0.

El Dépor ha actuat com a convidat de l'adéu de la Lliga de Xavi, futbolista monumental per la seva tècnica, metrònom del Barça

La transició blaugrana ha estat vertiginosa i incontenible per al Deportivo. El 10 ha llançat Mathieu i la carrera a totes del lateral ha acabat amb una centrada rebutjada pel porter i una segona jugada espectacular de Rafinha que ha rematat Messi al segon pal. Ningú al camp parava esment al transistor, sinó que als barcelonistes els ocupava gaudir del títol, celebrar la Lliga amb un triomf, acomiadar amb una victòria Xavi, omnipresent a la graderia —als pòsters, les pancartes i els càntics— i al camp, heroi del Camp Nou.

Tocava Xavi, accelerava Messi i responien amb filigranes Neymar i Rafinha. Aplaudia el Deportivo, que portava escrita la derrota a la cara, amagat al seu camp, parapetat en tres migcampistes, dos jugadors de banda i un extrem, espantat des del gol de Messi, sense més sortida que rebutjar algun servei de córner de tant en tant, avançament del contraatac del Barça. La desídia de l'equip de Víctor Sánchez del Amo ha acabat per ser contagiosa per als nois de Luis Enrique. El partit ha decaigut de manera alarmant, sense més interès que mirar Xavi.

Ningú li ha demanat un gol de xilena ni un triplet sinó que els aficionats li han aplaudit el toc, la pausa, la calma, la volteta, el saber estar i el xut lliure que no ha arribat a porteria després d'una concessió de Messi. A la jugada següent ha marcat el 10. Mathieu ha rebutjat de cap un servei de Fabricio, ha allargat la jugada amb la testa Pedro i Neymar no ha parat camí de la meta fins a regalar el gol a Messi. El 2-0 ha acabat amb una llarga estona sense ritme ni profunditat, amb el Camp Nou pendent d'un insípid Deportivo: ni una falta, ni una targeta en una hora, poc o res.

L'entrada d'Oriol Riera ha espavilat el seu equip mentre els blaugrana s'embolicaven amb les substitucions, sobrepassats en només 10 minuts

L'animador ha estat Douglas, substitut de Vermaelen. Ha aparegut com si fos la reencarnació d'Alves i a punt ha estat de superar Fabricio. I llavors el Deportivo s'ha despertat. L'entrada d'Oriol Riera ha espavilat el seu equip mentre els blaugrana s'embolicaven amb les substitucions, sobrepassats en només 10 minuts, com si fos un conte: Lucas Pérez ha enganxat un rebuig a l'entrada de l'àrea, impossible per a Masip, Medunjanin ha rematat després al travesser i una mica més tard en una nova pilota escopida a la sortida d'una falta, ha rematat a la xarxa Salomão. Vist i no vist al Camp Nou, que s'ha quedat paralitzat, igual que el Barça.

L'empat ha estat irremeiable. Ni els blaugrana atacaven prou ni els del Dépor necessitaven esforçar-se a la defensa, sorpresos uns i altres, desmoralitzat l'Eibar. No ha passat res fins que Xavi no ha estat substituït i ha començat al Camp Nou la celebració per la Lliga ja guanyada al Calderón. Tot i que la festa blaugrana era ben visible al Camp Nou, la gresca tenia lloc al vestuari del Deportivo, perdedor en el seu moment d'una Lliga precisament davant del Barça i salvat del descens en un Camp Nou que no ha semblat mai preparat per a un 2-2.