Messi fa de Xavi

Al Barça es compta de tres en tres, o això sembla si fem cas del fet que no hi ha moment en què no es parli dels tres davanters i del triplet, com si els títols anessin tots amb el mateix paquet i per tant s’han de guanyar sí o sí. La Lliga ja és al sac i ara s’ha d’anar per la Copa, que es jugarà el dia 30 contra l’Athletic al Camp Nou, escenari que converteix els blaugrana en favorits, i després tocarà disputar la final de la Champions contra el Juventus a Berlín, i aquí el partit pot ser més complicat del que preveuen els analistes que ja aixequen la copa des de l’eliminació del Madrid. No es pot donar mai un matx per guanyat quan el rival és d’Itàlia.

Hi ha una fe cega en Neymar, Suárez i Messi. Ho diuen també els entrenadors que segueixen la Copa d’Europa. Algun ha coincidit en el diagnòstic: “Són molt bons i es complementen molt bé. Si es cuiden i els cuiden, marcaran una nova època, i això vol dir que poden guanyar més Champions”. Als històrics com Evarist Murtra, un barcelonista de soca-rel, especialment lúcid, els agradaria que el regnat de Messi es fes tan llarg per als madridistes com ho va ser el de Di Stéfano per als culers. Messi té 27 anys, la mateixa edat que La Saeta quan va arribar al Bernabéu, i acaba de guanyar la setena Lliga.

L’època gloriosa del Barça s’explica a través de Messi. Hi ha, de totes maneres, un jugador que ha guanyat una lliga més (8). Xavi es convertirà en el futbolista més guardonat del Barça, d’Espanya i d’una part del món. A excepció del Mundial guanyat a Sud-àfrica, té tots els títols almenys per duplicat. Al Calderón ja va atrapar Gento (23 trofeus), i dissabte serà homenatjat al Camp Nou després d’haver estat ovacionat en molts estadis de la Lliga. Aquesta vegada, si tot va bé, no es podrà fer fonedís darrere de Puyol a la cerimònia del lliurament del trofeu de campions que presidirà Villar. El capità que rebrà la copa es diu Xavi.

El centrecampista sempre ha sabut ser a lloc, segurament perquè sap orientar-se més bé que cap altre jugador. No és pas casual que li agradi navegar i caçar bolets. Qui sap fer camí al bosc i no es perd al mar, necessàriament ha de saber col·locar-se en un camp de futbol. Aquella volteta que fa amb la pilota als peus per saber trobar la línia de passada i donar sentit al joc de l’equip farà immortal la figura de Xavi. La seva personalitat s’expressa a partir de gestos tècnics serens i perfectes en moments delicats i transcendents, mai banals. Ha estat el jugador d’equip per excel·lència fins al darrer dia, capaç d’arreglar un partit i també de resoldre la crisi més aguda al vestidor del Camp Nou.

Xavi sempre ha sabut ser a lloc, segurament perquè sap orientar-se més bé que cap altre jugador

La seva intervenció va ser decisiva al gener quan Luis Enrique i Messi es tiraven els plats pel cap, de la mateixa manera que la seva paciència va resultar infinita quan una part de la premsa només el vèiem com un mal substitut de Guardiola i no com el far del Barça. Aleshores sort n’hi va haver de Luis Aragonés a la selecció i de Rijkaard al Barça. El futbol no havia de sortir necessàriament a partir del mig centre, sinó que ho podia fer a través del volant dret, el lloc clàssic del 8, la demarcació expressa per a l’interior de Terrassa. El seu èxit ha estat tan rotund que ara es parla que Messi fa sovint de Xavi.

Ha marcat l’estil de l’equip blaugrana i ha estat un jugador de club per excel·lència després de dir no a les ofertes milionàries que li arribaven quan no era titular al Barça. Ara se n’anirà amb la família a Qatar i prendrà el distanciament necessari per tornar al Barça i mirar de fer carrera d’entrenador als equips inferiors, com han fet Guardiola, Tito o Luis Enrique, tècnics del filial abans d’arribar al Camp Nou. Una ruta que no sempre absorbeix tots els entrenadors més ben predisposats, com ara Òscar Garcia. Al club no li convé perdre de vista el talent de figures que saben ser tan anònimes que no aixequen mai la copa, com ara Xavi.

La seva intervenció va ser decisiva al gener quan Luis Enrique i Messi es tiraven els plats pel cap

El futbol és ple de futbolistes que es miren el melic i aspiren a la Pilota d’Or. Els egos han destruït molt bons equips, i si hi ha un club al món que està escarmentat amb les vedets aquest és el Barça. Schuster i Maradona van arribar a jugar plegats al Camp Nou i no es pot dir precisament que omplissin el Museu de copes. Al Barça es fitxava aleshores com ara fa el Madrid. La llàstima és que encara no s’havien inventat la mercadotècnia ni la propaganda mediàtica i no es podien vendre samarretes quan no es guanyava la Lliga. Aquest ha estat justament un dels molts mèrits de Xavi.

A cada partit ha recordat l’esperit, el sentit d’equip i l’altruisme que es necessiten en una disciplina col·lectiva com és el futbol perquè funcioni i faci gaudir estadis com el Camp Nou. Xavi es mereix un monument per recordar l’essència del joc; de la mateixa manera que no hi ha futbol sense pilota, ara mateix no hi hauria equip ni possibilitats de competir pel triplet sense Xavi, ja sigui al camp, al vestidor o simplement amb la seva aura. Messi fa avui de Xavi. No hi pot haver més bon elogi per al capità del Barça.

Gràcies Messi, vull dir Xavi.