Barça: abans i després de Cruyff

Hi ha un abans i un després de Johan Cruyff en la vida del Barça. Els blaugrana han guanyat més lligues a partir de l'estrena de l'entrenador holandès el 1990 (13) que abans de la seva arribada al Camp Nou (10), un període que abasta des del 1928 fins al 1985, any del regnat de Terry Venables, que va acabar amb la fatídica final de Sevilla el 1986. No és una qüestió numèrica, oportunista o casual, sinó futbolística: al Barça li va molt millor des que aplica la lògica futbolística generada amb Cruyff que al Madrid amb el criteri comercial de Florentino Pérez. Els blaugrana han guanyat cinc títols els últims set anys, set en 11 temporades o, si es vol, 13 des del 1990 per set del Madrid. Abans del 1990 precisament, la diferència Barça-Madrid era de 10-25, ara és de 23-32 lligues. Fins i tot ha canviat el color des que el Madrid va ser reconegut per la FIFA com el millor club de el segle XX. Els barcelonistes manen aquesta nova centúria: 7-5 quant a lligues i 3-2 pel que fa a la Champions, torneig hegemònic del Madrid (10).

L'estil i el model

Malgrat que la relació de Cruyff amb el Barcelona ha estat variable, idíl·lica en temps de Joan Laporta i inexistent amb Sandro Rosell, la seva petjada futbolística resulta inqüestionable, definida sobretot en la possessió de la pilota i el govern del partit, expressat en la figura del migcampista o 4, i en la de tres davanters: 4-3-3. El model ha evolucionat tant els últims anys que fins i tot el mateix Cruyff va expressar en el seu moment els dubtes que li provocava la contractació de Neymar i més tard de Luis Suárez. “No sé”, va advertir, “com funcionaran dos galls al mateix galliner”. El referent futbolístic, no obstant això, s'ha mantingut amb tècnics més còmplices o contraris al mateix Cruyff com Van Gaal, Rijkaard, Guardiola, Vilanova i Luis Enrique.

Mai no ha faltat el jugador que ha marcat l'estil: Milla i Guardiola com a volants centrals i Xavi des del lloc d'interior dret o 8

Igualment decisiva ha estat la influència de futbolistes de caràcters oposats com són Ronaldinho o Messi. No ha faltat mai, en qualsevol cas, el jugador que ha marcat l'estil des de posicions diferents: Milla i Guardiola com a volants centrals i Xavi des del lloc d'interior dret o 8. Xavi, precisament, ha guanyat vuit lligues, una més que Messi, i ja acumula tants títols com Paco Gento: 23. Xavi serà homenatjat dissabte que ve al Camp Nou abans de marxar a Qatar la temporada que ve. La sortida del capità provocarà el fitxatge d'un nou migcampista, se suposa que a partir de gener del 2016, quan acabi la sanció de la FIFA.

En qualsevol cas, el càstig no va impedir que el Barça es reforcés fins a completar una davantera excel·lent: Messi, Luis Suárez i Neymar. El club blaugrana va guanyar la batalla al Madrid pel brasiler, la incorporació del qual encara està en mans de l'Audiència Nacional, i va aprofitar precisament el desinterès blanc per l'uruguaià després de la seva sanció en el Mundial del Brasil. El Barça ha sabut competir amb el Madrid en el mercat que tan bé sembla controlar Florentino.

Els fitxatges del destituït director esportiu Zubizarreta han funcionat –Ter Stegen, Bravo, Rakitic, Suárez, Mathieu, Rafinha– i des del Camp Nou es té la sensació que hi ha plantilla per continuar competint a curt termini pels diversos títols. La prioritat és confirmar la continuïtat de Luis Enrique i procurar que Messi continuï sent feliç, la clau de l'èxit, com va aventurar Guardiola. Varien els jugadors i canvien els entrenadors, però el Barça continua esprement la idea que va deixar Cruyff.