Un Barça alemany arriba a Berlín

El Barça ja és a Berlín, com estava escrit des del Camp Nou, i fins i tot pot ser que tingui el factor camp a favor contra el Madrid o el Juventus.

Als alemanys els agrada el Barça. De vegades els recorda el Bayern campió sense deixar de ser el Barça. I hi ha també barcelonistes que tenen certa debilitat pel Bayern. Adverteixen trets del Barça de Guardiola. La declaració d'intencions del campió de la Bundesliga és inequívoca, pel seu joc de posició, bon gust i joc d'atac, sense reparar en qui té davant, ahir, el Barça. I els blaugrana tenen un xut terrible quan afronten rivals valents i càndids com el Bayern.

Guardiola no es perdonaria mai jugar com un equip menor encara que ara se l'acusi d'empetitir el Bayern. La proposta alemanya va ser tan transparent, temerària segons el parer dels crítics amb el seu tècnic, que va engrandir la fortalesa dels blaugrana, imponents a les àrees fins a l'1-2, desfigurats després per l'entusiasme del Bayern. L'equip barceloní va actuar amb suficiència, confiat contra un bon rival acadèmicament, condemnat pel 3-0 al Camp Nou, molt orgullós a Munic.

No té més munició Guardiola, privat de Robben i Ribéry, mentre que Luis Enrique presumeix de Messi. Les comptades acceleracions del 10 van estremir el Bayern igual que al Camp Nou. Al cap i a la fi van jugar els mateixos l'anada que la tornada i en tots dos casos van resoldre el partit els atacants del Barça, activats en els moments decisius, autors ja de 114 gols. I va tornar a marcar Neymar, que suma nou gols en els últims set partits, lliurat a la causa liderada per Messi.

Els partits a l'Allianz Arena comencen amb un gol a favor del Bayern. Pressiona l'afició, s'anima l'equip i les ocasions cauen com un costum, sense reparar en el joc ni el contrari, fins i tot si es tracta del Barça, un equip que en els últims set partits havia marcat un sac de gols (25) per cap en contra. No hi ha remei contra l'allau alemanya, a la gespa i a la graderia, embolcallada amb un mosaic gegantí brodat pels fans: “Una ciutat, un somni”.

No havien ni passat sis minuts i ja hi havia hagut una ocasió per a cada equip, de Rakitic i de Thiago, quan Benatia va rematar de cap un córner xutat per Xabi Alonso. Els blaugrana no prenien un gol d'estratègia des del desembre del 2014. Alegre i àgil, molt reforçat per la banda dreta amb Lahm, Rafinha i Thiago, el Bayern joguinejava bé. Tot i així, el gol no va alterar el pols dels nois de Luis Enrique. Avui és un equip més consistent i contundent que el de Guardiola.

I, naturalment, el Barça té Messi. El 10 va comparèixer vuit minuts després del gol per resoldre la ronda en una combinació amb Suárez i Neymar. Messi va aprofundir per a l'uruguaià i el 9 va habilitar el brasiler, definitiu davant Neuer. La jugada es va repetir poc després amb el mateix èxit: va servir Ter Stegen, va pentinar la pilota a l'espai Messi i es va quedar només Suárez, que va tornar a assistir Neymar. Els davanters blaugrana es recreaven en el mà a mà amb els defenses del Bayern.

Al Barça li va costar molt poc generar situacions de superioritat pel tres contra tres disposat per Guardiola. No hi ha antídot per a Messi-Suárez-Neymar. Al Bayern, per contra, li falten extrems i presumeix de mitjos com Thiago. Els migcampistes es van ajuntar molt bé, sempre amb la pilota com a bandera, i van aconseguir amb freqüència posicions de xut davant Ter Stegen. El porter va respondre sempre amb intervencions majúscules, sobretot en una rematada de Müller.

Encara que pugui semblar un planter hipotens o esbravat a ulls dels alemanys, el Bayern mai es va rendir, sinó que es va proposar guanyar el partit davant la indiferència del FC Barcelona, destensat i contemporitzador, ja sense Luis Suárez. Davant els que pensaven que el partit s'havia convertit en una broma, els nois de Guardiola van exigir molt a la defensa del Barça i van capgirar el marcador amb gols de Lewandowski i Müller.

La dignitat i el bon joc del Bayern de Munic van contrastar amb la indiferència del Barça, sotmès, incapaç de sortir del seu camp i de tirar a porteria. L'actuació blaugrana va ser tan reprovable com admirable la remuntada del Bayern, guanyador en la possessió i de la contesa: 3-2. Tots dos tenien justificat el seu paper: els alemanys van guanyar, perquè no es digui que són un equip obtús i inefectiu, i els blaugrana van aconseguir la vuitena final de la Copa d'Europa, la quarta en els últims 10 anys, la dècada de Messi.

Les cames de Leo són més decisives avui que el cap de Guardiola. El Barça s'ha endurit durant una trajectòria molt exigent contra el City, el PSG i el Bayern. El bitllet de Berlín el va eximir d'haver de respondre per una derrota (encadenava 17 victòries i un empat), per tres gols encaixats per tercera vegada i per la seva secular incapacitat per guanyar a Munic. Caldrà veure què passa el 6 de juny a Berlín.