Lewandowski, el polonès que tirava iogurts a la policia

Guardiola té un problema. El Bayern ha de remuntar tres gols contra el Barça i ha de fer-ho sense Ribéry ni Robben, el seu únic desequilibri ofensiu, amb un Götze que va donar el títol de campió del món a Alemanya però que acumula un any molt pobre –13 gols, “sembla un juvenil, que aprengui de Suárez”, va reclamar Beckenbauer–, i amb Lewandowski, el seu golejador, minvat des que es va estampar contra el porter del Dormund en la semifinal de la Copa alemanya i es va trencar els ossos del nas i la mandíbula. Un mal panorama per atacar el Barça i fer-li mal.

Tot i això, el polonès ja sap el que és marcar quatre gols en una semifinal i classificar el seu equip per a una final de la Champions. Va passar amb el Dortmund contra el Madrid. Aquesta vegada, amb el Bayern de Munic no ho veu gaire clar: la màscara que li protegeix la cara li minva el rendiment: ja no només pel dany sofert, sinó perquè limita la seva visió fins a condicionar-li els moviments. Un drama. Però res que no pugui superar un polonès. “Evidentment, és millor jugar sense màscara, però els metges li aconsellen que la porti per jugar. I no és fàcil fer-ho en aquestes condicions, però juga”, explica Guardiola. I per a un home veloç com ell, acostumat a jugar a tocar de l'esquena dels defenses i a rematades impossibles, és una una mala passada això de no poder mirar de reüll.

Si hagués tingut una mica de sort, hauria fet 25 gols més. Estic molt content del seu rendiment” Guardiola, tècnic del Bayern

“Ens entenem bé, som molt directes”, va dir ahir Müller. “Ha tingut un gran rendiment”, va defensar Guardiola en parlar del polonès abans d'afegir: “No és fàcil canviar de Dortmund a Munic, però s'ha adaptat molt bé. És un noi fantàstic i ha fet una molt bona temporada. Ha generat moltes ocasions i si hagués tingut una mica de sort, acumularia 25 gols més. Estic molt content del seu rendiment”, li reconeix Pep.

Nascut a Leszno, un poble prop de Varsòvia, té 27 anys, és fill de Krzysztof, que va ser judoka i futbolista, i d'Iwona, que va arribar a jugar com a professional al voleibol, un esport molt popular a Polònia, i va ser vicepresidenta d'un equip capdavanter. Orfe des dels 18 anys, quan va morir el seu pare, està casat amb una karateka, Anya, que va ser medalla de bronze al Mundial del 2009, i que li va ensenyar a menjar-se primer les postres i al final, el primer plat. Té una germana, Milena, internacional de voleibol per Polònia. Li encanten les motos, fins al punt que quan jugava al Dortmund li van haver de cridar l'atenció i prohibir-li que hi pugés. Sempre ha tingut fama de tímid i bon nen, tot i que se’l recorda tirant iogurts als cotxes de policia durant uns campaments escolars. No el van enxampar, sempre ha estat molt ràpid.

Lewan va estar a punt de fitxar per l’Sporting de Gijón abans de deixar Polònia i arribar a Alemanya, i Bakero, que el va conèixer quan entrenava a la Lliga polonesa, el va recomanar per al Barça, però ningú no li va fer cas. També el van contactar Ferguson i Mourinho perquè anés a la Premier, però va preferir fitxar pel Bayern i seguir prop de Polònia. Admirador de Thierry Henry, a casa no li agrada ni parlar de futbol ni veure els partits, i és dels que menys mira els vídeos que el cos tècnic edita als jugadors perquè millorin els seus moviments. Avui, amb màscara, l'afició del Bayern somia que repeteixi la seva gesta en les semifinals de la Champions contra el Madrid, quan, vestit de groc, va marcar quatre gols, i fa donar el pas a l'equip en la final de Berlín.