PP i PSOE aspiren a reeditar els seus empats clàssics a les municipals

Durant gairebé una dècada, entre el 1999 i el 2007, el PP i el PSOE tenien per costum empatar gairebé amb el mateix resultat de vot global a les eleccions municipals a tot Espanya. Guanyaven els uns o els altres però el perdedor amb prou feines es distanciava com a màxim set dècimes. Aquella tendència d'empat tècnic del bipartidisme es va trencar amb estrèpit el 2011, fa quatre anys, amb el primer gran èxit del PP de Mariano Rajoy i l'enfonsament del PSOE. Va haver-hi un tomb de gairebé 10 punts. Ara, davant aquest 24-M considerat primera volta de moltes coses i amb el PP i el PSOE embrancats en les seves respectives crisis, el bipartidisme aspira a rescatar els seus empats clàssics, caure una mica però no enfonsar-se, i ser corregits pels partits emergents en comptes de per les forces nacionalistes.

La fortalesa del bipartidisme, tot i això, té matisos rellevants, ja que el nombre d'indecisos ronda el 40% i Ciutadans i Podem, amb les seves diferents denominacions, no es presenten a tot Espanya, a diferència de socialistes i populars, que cobreixen més del 90% dels Ajuntaments espanyols.

El PP no vol reconèixer en públic que també es pren aquestes eleccions del 24-M com una prova en molts aspectes per a les generals de finals d'any. Però el còmput global dels vots municipals als 8.119 ajuntaments en disputa dibuixarà un panorama bastant aproximat de com està el clima polític del país, amb totes les correccions locals que es faran. Ha passat més vegades.

I la situació, segons estrategues populars i socialistes, pot tornar a l'escenari d'empat tècnic i de manteniment dels seus sòls respectius de votants històrics, amb alguns matisos. Per exemple, amb menys percentatge de vots per a les dues formacions clàssiques i amb la presència correctora en aquest cas de Podem i Ciutadans en comptes dels partits regionalistes o nacionalistes.

El 1999, el PP va guanyar aquells comicis amb un 34,4% de les paperetes i va superar de dues dècimes el PSOE. El 2003, va ser el PSOE el que va vèncer amb el 34,8% dels vots i cinc dècimes d'avantatge. El 2007, el PP va recuperar la victòria amb el 34,9% i set dècimes per sobre del PSOE. El 2011, en el denominat escenari negre del PSOE, el PP de Rajoy va trencar el sostre històric de poder local aconseguit el 1995 per José María Aznar. Aquelles eleccions també van ser la punta del final d'una època, la socialista de Felipe González. El PSOE venia de tocar el seu sostre el 1991, amb un 38% dels sufragis, i va perdre de cop vuit punts i el PP va saltar en aquells quatre anys 10 punts.

A la nit electoral del 24 de maig, hi haurà una xifra, un percentatge derivat del resultat de les eleccions municipals que donarà la victòria a un dels dos partits tradicionals. Els experts del PP reconeixen l'avançament del PSOE i fins i tot aventuren que no hi haurà gaire diferència entre tots dos.

No s'atreveixen a tant els socialistes, que sí que observen dades de la seva recuperació però prefereixen no llançar les campanes al vol, venint d'on vénen: una pèrdua en les eleccions municipals anteriors de gairebé tot el seu poder municipal amb un avantatge a favor del PP de dos milions de vots. Els populars governen ara a 3.771 consistoris (45%) davant dels 2.300 dels socialistes.

Els estrategues del PP ja s'han fet un dibuix de com quedarà el mapa electoral després del 24-M. Assumeixen que seguiran com a primera força i que perdran poder, perquè el rècord estava molt alt, però també que aquella caiguda serà més lleugera de la que pronostiquen les enquestes i molt similar a la socialista.

Sí que és evident el descens rotund d'UPyD, els antics votants del qual veuen en Ciutadans una oferta més atractiva; tot i que es presenten només a 970 municipis, i en algunes comunitats autònomes com Galícia encara no han aconseguit un desplegament apreciable. El descens de Bildu també el detecten les enquestes i sempre en benefici de les candidatures d'unitat popular que s'estan formant ja sigui amb Podem com a nucli central o amb d'altres, principalment Esquerra Unida.

El marge d'error és ampli davant la volatilitat del vot que descriuen els investigadors sobre les enquestes, com es va comprovar divendres al Regne Unit i com ara airejaran els dirigents del Govern més propers a Rajoy. El president no volgut dir-ho en públic encara, però ha deixat aquest paper a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i a altres dirigents territorials, que sí que han qüestionat els estudis demoscòpics que els vaticinen males dades i fins i tot la grandària del mostreig efectuat per l'oficial Centre d'Investigacions Sociològiques. "Les enquestes no són les urnes", repeteixen a l'entorn de Rajoy.

El guru electoral de David Cameron, Lynton Crosby, va recomanar al líder britànic i als altres candidats conservadors una sèrie de pautes que es van gravar en foc durant tota la recent campanya. El Rasputin de Cameron va recomanar deixar de mirar amb lupa els sondejos, evitar la pressió mediàtica de Londres, no parlar mai de corrupció i insistir diàriament en els missatges sobre la crisi econòmica, la recuperació del país i la creació d'ocupació. Per descomptat cal recordar que el PIB a la Gran Bretanya va créixer l'any passat un 2,8%. L'assessor va arribar a concloure al final, quan les enquestes pronosticaven el pitjor, que el seu líder havia d'alertar l'electorat que o tornaven a guanyar els tories o retornarien "el caos" i els riscos amb les receptes dels laboristes del passat.

Pedro Arriola, el guru demoscòpic del Govern i el Rasputin de Rajoy, va prendre nota de tots aquells missatges. Arriola ha estat aquestes últimes setmanes a Londres per seguir sobre el terreny com un president de Govern d'Europa afronta unes eleccions en plena crisi. Per descomptat, Rajoy no esmenta mai els assumptes de corrupció, ni tot i que sigui a València i hagi saltat el dia abans el cas dels enregistraments d'Alfonso Rus, i reitera sense parar la bona nova que "l'economia espanyola comença a dir adéu a la crisi i ha obert de bat a bat les finestres de la recuperació". El Govern acaba d'enviar a Brussel·les una previsió de creixement del 2,9% que la Comissió ha rebaixat al 2,8%.

Al comitè de campanya del PP segueixen el consell d'Arriola i obliden que la corrupció existeix. "És el que ens fa més mal i encara més la sensació de reiteració, que els casos no acaben mai", admet un dels membres del comitè. No hi haurà canvi d'estratègia i Rajoy seguirà així excepte si es descobreix un nou gran escàndol, hipòtesi que tampoc es pot descartar. Al PSOE preval encara més la cautela i la prudència davant l'alt percentatge encara d'indecisos.