BTV, un debat molt piulat
L'emissora municipal va introduir les xarxes socials i el públic va ser l'encarregat de les preguntes
BTV no és una televisió rutinària i ahir va demostrar-ho. Va introduir variacions visibles a la tradicional fórmula dels debats electorals amb més de dos candidats. BTV va insistir els dies previs sobre el paper preferent que donaria a Twitter a l’hora d’ordenar el temari pactat amb els partits o de poder dirigir, des de la xarxa social, la pregunta final i personalitzada a cada candidat. I el va tenir. Però l'altre factor televisiu diferencial va ser el protagonisme del públic present al teatre on es feia el debat, organitzat per l’emissora municipal i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
El públic no va ser una simple escenografia. I no només perquè una sèrie de veïns escollits fessin les preguntes, més o menys previsibles per als candidats, sinó perquè eren un element ambiental diferent, nou, al marge que hi hagués pancartes des de la platea, uns quants aplaudiments i xiulades o, molt episòdicament, insults. De fet, al tradicional discurset final de cada candidat, més d’un va prescindir de mirar a la càmera, al televident, i es dirigia al públic present. Donar el torn de preguntes als veïns va minvar la feina del moderador. Ja no calia un il·lustríssim/a de la petita pantalla per llegir les preguntes. No calia un moderador/a estrella per administrar els temps i renyar el públic quan algun sector feia manifestacions indegudes. Un debat, per usar llenguatge cinematogràfic, amb un camp (els faristols) i un contracamp (la platea), un lloc, aquest, que als debats habituals és irrellevant o acostuma a ocupar el moderador. Un debat, per cert, amb molt poques corbates. Només les de Trias i Bosch.
El públic no va ser una simple escenografia
Els candidats van preferir les àries en solitari més que els duos amb controvèrsia. Les intervencions dels veïns estaven molt pensades, la majoria llegides, i la seva manufactura va semblar molt personal. Va haver-hi qui va demanar una resposta amb un sí o un no per evitar les tradicionals fugides d’estudi i qui, amb la manera de formular la pregunta, ja demostrava quina resposta desitjava escoltar.
L'etiqueta a Twitter va ser trending topic espanyol (més de 26.000 piulades, d'espontànies i, òbviament, d'altres d'organitzades). Un èxit. A la xarxa, hi havia un seguiment viu. Un moment en què la pantalla de Twitter va guanyar clarament a la de la televisió: durant la interrupció del programa pel sabotatge del grup electrogen, a Twitter s’explicava què passava i de què se sospitava... mentre que al televisor no es va donar cap explicació i van tapar-la amb una fatigant corrua d’autopromocions. En aquests minuts, el debat, entre els espectadors, continuava a la xarxa. Les explicacions al televident van arribar quan es va reprendre el programa. La passió tuitera de BTV, en canvi, sobrava quan sobreimpressionava al televisor, a més de donar permanentment la xifra creixent de piulades, una filera de microfotos i nanologos dels que participaven a Twitter.
L'etiqueta a Twitter va ser trending topic espanyol (més de 26.000 piulades)
Després del debat, tres especialistes en comunicació i Internet (Trina Milan, Antoni Gutiérrez-Rubí i Saül Gordillo) van analitzar el seguiment digital que havia tingut a partir d’un bon paquet d’estadístiques sobre l’activitat dels piulaires. Milan, per cert, va subratllar el seguiment en directe d'elpais.cat i vilaweb. Una dada particularment significativa: la corba d’activitat a l'etiqueta del debat presentava una línia ascendent. Després de dues hores, l’espectador no mostrava signes de cansament.
El exclosos
Una polèmica que es reprodueix cada campanya electoral és la imposició de blocs electorals. Ahir, això va suposar que ni la CUP ni Ciutadans, que no són ara a l’Ajuntament de Barcelona, però que totes les enquestes diuen que hi entraran, no poguessin participar –hi. El director de BTV ja havia publicat un missatge en què responia a la petició de la CUP perquè BTV desobeís els blocs electorals. Sergi Vicente manifestava que “tot i que BTV és partidària de fer una cobertura informativa d’eleccions amb plena llibertat de criteri, no tenim cap intenció de vulnerar la normativa electoral a la qual estem sotmesos els mitjans de comunicació públics”.
El Comitè Professional de l'emissora, per la seva banda, té penjat un comunicat que, amb el títol d'"Oportunitat perduda per dir no als blocs" afirma que la independència política del Consell d'Administració de BTV, que ha adoptat una cobertura electoral amb blocs predeterminats, queda en dubte. "Confiàvem que el seu perfil professional seria motiu suficient per trencar d'una vegada per totes amb un sistema tancat i obsolet que poc té a veure amb el periodisme. Però no ha estat així. No haver atès la petició de la redacció de regir-se únicament per criteris periodístics evidencia poca confiança en els professionals d'aquesta cadena. Se'ns diu com hem de fer la feina, l'ordre de la informació i el temps determinat que haurem de dedicar a cada formació política. Evidentment no ens agrada, perquè durant tot l'any podem treballar amb la suficient llibertat i no entenem per què, un cop més i durant la campanya electoral, ens ho neguen".
