El Regne Unit es prepara per a un escenari d’inestabilitat política

El Regne Unit tanca una batalla per ficar-se en una altra. Els britànics acudeixen aquest dijous a les urnes per elegir un Parlament que, les properes setmanes, haurà de proporcionar un govern estable a la sisena economia del món. Una qüestió que, si les enquestes no s'equivoquen i no hi ha girs d'última hora, es preveu complicada.

Set setmanes d'intensa campanya no han servit per desfer l'empat tècnic en què es troben els dos partits que han aportat primers ministres al país ininterrompudament des de fa gairebé un segle. Conservadors i laboristes arriben al dia de la veritat amb una estimació de vot d'entorn del 34% cadascun. La traducció en escons, en un sistema electoral en el qual només guanya un diputat per cada circumscripció electoral, donaria un lleuger avantatge al Partit Conservador del primer ministre David Cameron. Però els dos quedarien lluny dels 326 seients –323, si es té en compte que el Sinn Fein acostuma a no prendre possessió dels seus– que es necessiten per governar en solitari.

El desastre que les enquestes auguren al centrista Partit Liberaldemòcrata, que perdria la meitat del seu suport després de la seva experiència de cinc anys de soci minoritari en el Govern de coalició, el convertiria en un aliat insuficient per formar un govern de majoria. Només el Partit Nacionalista Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès), que irrompria a Westminster amb més de mig centenar d'escons i el mandat d'expulsar David Cameron de Downing Street, podria aportar un Govern estable amb els mateixos laboristes als quals sembla que esborraran del mapa polític al nord de la frontera. Però el candidat laborista, Ed Miliband, ha descartat aquesta opció. “No hi haurà un Govern laborista si això significa tractes o coalicions amb l'SNP”, va repetir la setmana passada per televisió en una sessió de preguntes als líders polítics que concorren a les eleccions.

Tot indica que el que sortirà de les urnes aquest dijous serà el que en la tradició constitucional britànica es coneix com un hung Parliament, o Parlament en desacord. Els líders conservador i laborista van esgotar les últimes hores de la campanya al nord d'Anglaterra, però els seus caps ja estaven en les negociacions que s'obriran formalment divendres per mirar de construir un govern estable amb un Parlament fragmentat.

Si els laboristes aconsegueixen un millor resultat que el que els auguren les enquestes i obtenen més escons que els tories, l'escenari és relativament fàcil. David Cameron demanaria a la reina que convoqui Ed Miliband, el qual li anunciaria que està en disposició de formar govern. En formaria un en minoria, amb o sense l'ajuda dels liberaldemòcrates, que tiraria endavant amb el suport de l'SNP.

Però si, tal com suggereixen les enquestes, els tories obtenen més escons, sense aconseguir els necessaris per governar en solitari, el panorama es complica. La legislació constitucional britànica concedeix al primer ministre el primer intent de formar Govern.

David Cameron podria intentar-ho. Es declararia guanyador de les eleccions, anunciaria la seva intenció de formar govern i prepararia el seu discurs de la reina. Aquest és el document que Isabel II haurà de llegir des del seu tron a la Cambra dels Lords en l'obertura oficial del Parlament prevista per al proper 27 de maig.

El discurs de la reina esbossa les prioritats legislatives del Govern i se sotmet a debat i votació en la Cambra dels Comuns. A principis de juny, els diputats hauran de pronunciar-se sobre el document, que és un projecte de govern. Si Cameron no aconsegueix el suport de la meitat més un dels diputats, es produiria una moció de censura que obligaria el primer ministre a dimitir.

Els laboristes i els nacionalistes escocesos han anunciat que votaran en contra del discurs de la reina dels conservadors. El mateix farien els Verds i els gal·lesos Plaid Cymru. Si entre tots aconsegueixen 323 vots, seria el final de Cameron.

S'obriria llavors un termini de 14 dies perquè un nou govern provi d'aconseguir la confiança de la Cambra.

Com es van encarregar de recordar aquest dimecres diversos experts constitucionalistes, en cap de les 107 pàgines del Manual del Govern està escrit que el partit amb més escons hagi de ser el que formi govern. El formarà “qualsevol que sigui més capaç si es fes creditor de la confiança de la Cambra dels Comuns”. Però si conclòs el termini de 14 dies no s'ha aconseguit el suport a un govern alternatiu, es convocarien eleccions.

Cameron tractarà a partir de divendres de repetir un acord de coalició amb els liberaldemòcrates que li proporcioni un govern, si no majoritari, almenys sí que una mica més sòlid. Nick Clegg ja ha afirmat que parlarà primer amb el partit que més escons aconsegueixi i ha advertit que no entrarà en cap govern que pacti amb els nacionalistes escocesos o l'UKIP. Les converses dels encara socis de l'Executiu britànic se centraran, amb tota probabilitat, en una línia vermella traçada pels tories que no comparteixen els liberaldemòcrates: la celebració, sí o sí, d'un referèndum de permanència a la Unió Europea.

David Cameron utilitzaria la seva condició d'encara primer ministre per transmetre una imatge de responsabilitat i continuïtat en paral·lel a les negociacions. Mentrestant, si les urnes li atorguen la possibilitat de formar un govern alternatiu, Ed Miliband romandria a l'espera. Provarà d'assegurar-se que els seus diputats i els de els seus potencials aliats tombaran el discurs de la reina del seu adversari, i prepararà el seu assalt al 10 de Downing Street.