El futur europeu es juga a la campanya electoral britànica

Les eleccions britàniques del proper 7 de maig resultaran decisives en la definició de la complicada relació del Regne Unit amb la UE. Pressionat per l'auge del partit euròfob UKIP, el gener de 2013 el primer ministre conservador, David Cameron, va obrir la caixa dels trons en comprometre's a convocar, si guanya, un referèndum sobre la permanència a la UE abans de 2018, una vegada que Londres hagi negociat amb Brussel·les una profunda reforma que afavoreixi els seus interessos.

En l'arrencada de la campanya, les enquestes situen tories i laboristes en un empat tècnic, amb escons insuficients per governar en solitari, en un Parlament que es preveu més fragmentat que mai.

Si governen els laboristes, han promès “revisar, reajustar i reiniciar” les relacions amb Europa, però solament convocarien un referèndum si hi hagués més transferències de poders a Brussel·les.

L'enfortit Partit Nacionalista Escocès, europeista sense matisos, que podria arrabassar als liberaldemòcrates el tercer lloc en escons, ha anunciat que, arribat el referèndum, exigirà que la sortida d'Europa es produís solament si el suport és majoritari en les quatre nacions que conformen el país. Si no, convocarien un nou referèndum d'independència a Escòcia. La City londinenca, el centre financer d'Europa, defensa la permanència. També els empresaris.

Aquesta és la situació, encara que no sembla que hagi d'acaparar els discursos dels polítics en una campanya que gira sobre l'economia, aquestes eleccions seran crucials per dibuixar l'Europa del futur i el paper del Regne Unit dins o fora.

A continuació, les entrevistes amb representants dels dos corrents d'opinió principals en el debat.

DOUGLAS CARSWELL Diputat d'UKIP

“Abandonar la UE seria una política progressista”

Si alguna cosa caracteritza UKIP és la seva meridiana claredat en el debat europeu: el Regne Unit ha de sortir de la UE. Amb aquest missatge es va convertir en el partit més votat les eleccions passades al Parlament europeu i podria obtenir un 15% dels vots en les generals de maig. Un percentatge que, a causa del sistema electoral britànic, els donarà una enorme influència però un pes limitat al Parlament, on no és probable que obtinguin més de set escons (de 650).

 UKIP és un partit antiestablishment i el paradigma d'aquest establishment, defensen, és la UE. “El nostre partit representa la ruptura dels cartells a Westminster, la banca i, per descomptat, la UE”, explica Douglas Carswell (Londres, 1971), que va abandonar el seu escó del Partit Conservador l'octubre passat i, després de guanyar les eleccions parcials en la seva circumscripció del sud-est d'Anglaterra, es va convertir en el primer diputat del partit al Parlament britànic.

Carswell defensa que el partit ha de ser inclusiu i eradicar de les seves files les veus que culpen els immigrants dels mals del país. “Una de les raons per les quals aquest país està millor que fa 40 anys és perquè hi ha més intercanvi, de béns i serveis i també de persones”, explica. “Tendim cap a un món amb una mobilitat laboral creixent. Però aquest és un argument per controlar les fronteres, no per obrir-les. I això és impossible dins de la UE. Estar a la UE frena la innovació. Si 400 milions de persones tenen un dret automàtic a establir-se al teu país, no pots manejar les teves fronteres”.

El partit ha vist en l'últim any un canvi en el perfil del seu votant i ara pesca també en aigües laboristes. “Jo crec en el mercat lliure, vull el Govern lluny de la meva cartera”, explica. “Això em converteix en un liberal. Els polítics parlen de dreta i esquerra, però conec poca gent fora de la política que parli en aquests termes. El Regne Unit ha passat de ser un país de mercat lliure a un país corporatiu. El nostre missatge anticorporatiu atreu socialistes fabians i thatcheristes liberals, i tots dos donen suport a un referèndum sobre Europa”.

Per a Carswell, “abandonar la UE és una política progressista”. “Els qui opinen que seria negatiu viuen en una bombolla política”, explica. “El Regne Unit necessita tornar a ser una democràcia moderna autogovernada. Diuen que els votants de UKIP tenen por a la globalització i a la modernitat, però hi estic en profund desacord”.

UKIP, assegura Carswell, “no aspira a ser un partit de Govern”. “És raonable pensar que no entrarem en una coalició. Però, a l'hora de donar suport a un Govern en minoria, serà clau per a nosaltres que tinguem un referèndum lliure i segur sobre la permanència del país a la UE”.

ALASTAIR CAMPBELL Exassessor de Tony Blair

“Europa és irrenunciable per al Regne Unit”

Alastair Campbell (Keighley, Yorkshire, 1957) va ser el principal assessor polític de Tony Blair, el seu director de comunicació i estratègia, i una de les cares públiques del Nou Laborisme des de 1993 fins que va dimitir, el 2003, entre acusacions d'haver manipulat l'informe sobre l'arsenal de Sadam Husein que va fer servir el Govern britànic per justificar la seva participació a la guerra de l'Iraq. Allunyat de la primera línia de la política, Campbell assenyala que Ed Miliband, líder del partit laborista, hauria de convertir Europa en el nucli de la seva estratègia si vol guanyar les eleccions generals del proper 7 de maig.

“Els laboristes haurien d'intentar portar Europa al centre de la campanya electoral”, considera Campbell. En la seva opinió, compartida últimament per nombrosos analistes polítics, el pes del Regne Unit al tauler internacional s'ha vist reduït amb aquest Govern, en part a causa de la seva equívoca postura respecte a la UE. “En un moment en què la gent percep el món com un lloc més perillós que mai, David Cameron sembla estar sempre lluny de les grans decisions”.

Campbell acaba de publicar un llibre, Winners (Guanyadors), en el qual estudia el fenomen del lideratge a través de diferents exemples, des de Nelson Mandela fins a José Mourinho, passant pel mateix Tony Blair. Cameron figura en el llibre com a exemple negatiu, perquè constantment “confon l'estratègia amb la tàctica”. El seu anunci d'un referèndum sobre Europa va ser “un exemple de moviment tàctic” per frenar la popularitat d'UKIP, però “no obeïa una estratègia pròpia”, assegura.

La capacitat de lideratge, segons Campbell, tampoc figura entre les virtuts d'Ed Miliband. “Lideratge seria, per exemple, admetre que la Unió Europea és irrenunciable”, explica. “Miliband ha d'elevar el debat. Encara hi ha persones que no saben si votaran o que no saben per qui ho faran. Són ells als quals ha de dirigir-se”.

Campbell rebutja la idea del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. “Les qüestions estratègiques no tenen per què sotmetre's a consulta”, opina. “Els líders haurien de ser honestos i reconèixer que, com a país, depenem de les nostres aliances. [Angela] Merkel i els altres líders europeus ho han intentat amb Cameron, però se n'han cansat. I aquí s'obre una enorme oportunitat per als laboristes”.

“Aquesta campanya necessita alguna cosa per despertar-la”, explica. “Han fet creure la gent que no hi ha diferències entre els partits. Però sí que n'hi ha, i són enormes. Fa falta destacar aquestes diferències i les grans qüestions estratègiques per al país. I Europa ha d'estar aquí”.