L’SPD exigeix explicacions a Merkel per l’escàndol de l’espionatge
La Fiscalia obre una investigació sobre les sospites que envolten els serveis secrets
El degoteig d'informacions sobre la col·laboració dels serveis secrets alemanys amb els nord-americans està col·locant en una situació cada vegada més difícil la cancellera Angela Merkel. La revelació que l'agència de seguretat alemanya (BND) va ajudar els seus col·legues americans de la NSA a espiar socis com França o la Comissió Europea ha generat no tan sols crítiques externes, sinó també tensions en el Govern de gran coalició, en el qual els socialdemòcrates eleven cada vegada més el to contra els seus companys democristians i contra la seva cap de files.
Després d'uns dies de silenci, Merkel ha respost aquest dilluns a les preguntes amb un mesurat discurs en el qual ha intentat mantenir un equilibri entre la importància de respectar el caràcter confidencial dels serveis secrets i, al mateix temps, lloar la funció de control que exerceix el Parlament sobre el BND.
“Hi ha una relació de tensió entre la llibertat i la seguretat. Per mi és clar que haurem de millorar el que es pugui, però també hem d'assegurar-nos d'una cosa que potser ara mateix no és tan popular: que els nostres serveis d'intel·ligència continuïn col·laborant amb els d'altres països per protegir millor la vida de 80 milions d'alemanys", ha assegurat en una roda de premsa amb motiu de la visita a Berlín del primer ministre txec, Bohuslav Sobotka. "I aconseguir aquest equilibri continuarà sent part de la meva feina”, ha afegit. Merkel ha dit que segueix pensant, com havia assegurat el 2013, que als amics no se'ls espia.
Les declaracions de Merkel arriben en un moment en el qual augmenta la pressió contra el Govern, i molt especialment contra el ministre de l'Interior, el democristià Thomas de Maizière, que com a cap de la Cancelleria del 2005 al 2009 era el responsable de supervisar els serveis d'intel·ligència. Al ministre se l'acusa d'haver mentit al Parlament quan va dir que el Govern no tenia coneixement de l'espionatge industrial.
De Maizière, que dimecres que ve declararà a la comissió d'investigació de les escoltes del Bundestag, va insistir dilluns una vegada més que no va mentir en cap moment. El tercer protagonista d'aquest escàndol que encara pot anar a més, el president del BND, Gerhard Schindler, va dir que considera “absurdes” les acusacions de “traïció” que han llançat destacats líders de l'oposició i de la premsa.
“La traïció. El BND i el Govern contra els interessos alemanys”, titulava aquest dissabte el setmanari Der Spiegel, en una portada que il·lustrava amb les cares de Merkel, De Maizière i Schindler. El prestigiós setmanari qualificava de “sorprenent” que la cancellera no conegués, com va dir en una entrevista a la televisió pública el 2013, l'existència d'espionatge industrial contra empreses alemanyes. “Però si realment no sabia de la seva existència, encara seria pitjor”, concloïa la revista.
La Fiscalia d'Alemanya ja ha anunciat que investigarà les sospites que envolten el BND. Però a banda dels problemes que Merkel i els seus ministres democristians ja tenen amb l'oposició i els mitjans de comunicació alemanys, es pot afegir ara els que els posin els seus companys socialdemòcrates de coalició. Durant el cap de setmana, destacats líders de l'SPD van demanar a Merkel que aclareixi la situació; i fins i tot va haver-hi veus socialdemòcrates que van reclamar la dimissió de De Maizière. "Per a la cancellera ja no funciona el joc de mantenir allunyades les revelacions i dir que no hi té res a veure. Angela Merkel han d'aclarir la situació", assegura Ralf Stegner, un dels vicepresidents de l'SPD.
El líder de l'SPD i número dos del Govern, Sigmar Gabriel, ha assegurat aquest dilluns que fins a dues vegades ha preguntat a la cancellera si el BND va cooperar amb els nord-americans per dur a terme espionatge industrial. “Les dues vegades m'ho va negar”, ha assegurat. Gabriel prefereix ara com ara donar per bones les explicacions de la seva cap al Govern. Però el socialdemòcrata –en una situació política compromesa, ja que quan falten dos anys per a les properes eleccions no aconsegueix enlairar-se ni un mil·límetre en les enquestes– alerta de possibles futures turbulències. “Si no fos així, seria una pesada càrrega per mantenir la confiança”, avisa Gabriel.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.