La Junta Electoral admet problemes dels emigrants per votar el 24-M

Els terminis legals són "insuficients" i hi ha "problemes amb els serveis postals"

La Junta Electoral Central ha reconegut que hi ha "dificultats" perquè els emigrants espanyols i els que es troben temporalment a l'exterior puguin exercir el dret al vot. Es tracta d'un col·lectiu que ascendeix a 1,8 milions d'electors, segons el cens electoral d'espanyols residents a l'estranger (CERA). L'organisme que supervisa els processos electorals admet que els terminis que estableix la llei són "insuficients" i parla també de "problemes derivats del funcionament dels serveis postals d'altres estats".

La Junta Electoral respon a una queixa presentada per Esquerra Unida el 21 d'abril passat sobre les "traves" al col·lectiu d’emigrants per votar en les eleccions autonòmiques i municipals del proper 24 de maig. La coalició d'esquerres recollia en el seu escrit les seves queixes, com errors a la pàgina web de l’INE, embusos als consolats o falta d'informació.

En la seva resposta a la queixa d’IU, la Junta Electoral diu que "les principals dificultats" per rebre en temps hàbil els vots del col·lectiu resideixen en la "insuficiència dels terminis establerts en la Llei Orgànica del Règim Electoral General, particularment en els casos en què es presenten recursos contra els acords de proclamació de candidatures". L'organització Marea Granate (pel color del passaport) fa temps que denuncia els problemes que hi ha per votar.

L'any 2011 una reforma de la llei electoral va generalitzar l'anomenat vot pregat per als espanyols que resideixen permanentment a l'exterior, una modalitat de sufragi que obliga el potencial votant a pregar el seu dret a vot en cada procés electoral mitjançant “una complexa i dilatada carrera d'obstacles burocràtics”, diu l'escrit d’IU a la Junta Electoral Central. El termini per sol·licitar el vot en les eleccions del 24 de maig va acabar el 26 d'abril passat.

La reforma va limitar, a més a més, el vot dels residents a l'exterior a les eleccions autonòmiques, i va impedir que votin en les municipals. Després del canvi legal, entre les eleccions generals del 2008 i el 2011 es va produir una caiguda de la participació de 30 punts sobre la mitjana, amb una taxa d'abstenció de fins a un 95%.

La Junta Electoral conclou el seu escrit dirigit a la coalició d'esquerres dient que els problemes que reconeix són, no obstant això, "aliens a la seva competència".

Sobre la firma

Elsa García de Blas

Periodista política. Cubre la información del PP después de haber seguido los pasos de tres partidos (el PSOE, Unidas Podemos y Cs). La mayor parte de su carrera la ha desarrollado en EL PAÍS y la SER. Es licenciada en Derecho y en Periodismo por la Universidad Carlos III de Madrid y máster en periodismo de EL PAÍS. Colabora como analista en TVE.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS