El ‘bullying’ deixa més seqüeles que el maltractament per part d’adults

Les empremtes del maltractament infantil causat per adults (bàsicament els pares) en les víctimes estan àmpliament documentades: més risc de patir ansietat i depressió, d'abús de drogues o d'intents de suïcidi, a més de pitjors resultats acadèmics. Però quines conseqüències té l'assetjament escolar? Les seqüeles que deixen les humiliacions, els insults, les burles, la marginació del grup, els cops o les vexacions repetides per part dels companys són pitjors que les provocades pel maltractament en l'entorn familiar?

Un estudi publicat a The Lancet Psychiatry ha investigat els efectes d'aquesta modalitat de violència física, verbal o psicològica entre menors (bullying, en anglès) i conclou que les víctimes d'aquest tipus d'agressió són més susceptibles de patir problemes de salut mental en arribar al final de l'adolescència que no pas les persones vexades per adults. Especialment, d'ansietat, encara que també (tot i que aquí la distància és més reduïda) depressió i tendència a autolesionar-se o a tenir idees suïcides.

“Les conclusions de l'estudi no em sorprenen en absolut”, assenyala Rosario Ortega, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Còrdova i especialista en assetjament escolar. “És un estudi molt bo i molt interessant”, afegeix.

El treball, que s'ha presentat fa poc en la reunió de les societats pediàtriques nord-americanes (Pediatric Academic Societies), destaca la dimensió mundial del problema de la violència entre menors. Per demostrar-ho, els autors de la investigació, professors de Psicologia de la Universitat de Warwick (Regne Unit), remeten a una revisió de la situació en 38 països on un de cada tres menors ha estat assetjat.

A Espanya una anàlisi del 2009 publicada a l'International Journal of Psychology and Psychological Therapy mostra que el nivell d'incidència se situa en unes taxes lleugerament més baixes: un 23%. “Està present en tots els nivells analitzats, tot i que els últims cursos d'educació primària [especialment als 10 anys] i els primers de la secundària [als 13 anys] són els que registren més incidència”, precisa el document.

Davant la dimensió del problema, els autors de l'article es van plantejar avaluar les conseqüències del bullying de forma aïllada, és a dir, en persones que només haguessin sofert aquest tipus d'assetjament. I comparar els efectes en la salut mental (mesurats als 18 anys, després de seguir els nens des dels 8-9 anys) amb les seqüeles que deixa el maltractament adult, que van estudiar per separat. Per fer-ho, van fer servir dues grans bases de dades poblacionals. Una és la britànica ALSPAC (Avon longitudinal study of parents and children in the UK), formada per 4.026 nens. Una altra és la nord-americana GSMS (Great smoky mountains study), que monitoritza 1.420 nens.

Per mesurar l'impacte de l'assetjament, els investigadors van mesurar l'efecte en la salut mental, en general. En el grup nord-americà, davant d'un 17% de maltractats amb seqüeles, la taxa es disparava un 36% entre els assetjats. En detallar els efectes a través de símptomes més concrets, també hi havia diferències sensibles respecte a l'ansietat (8% per 25%) i una mica menys (uns quatre punts percentuals) en casos de depressió i autolesions.

A primera vista pot sorprendre que les conseqüències de l'assetjament escolar siguin més perjudicials que les del maltractament, quan en aquest últim cas, són els pares o els familiars els qui agredeixen els petits, amb la càrrega emocional que això comporta. A Rosario Ortega no li resulta estrany. “Els pares ens influeixen molt en els primers anys de vida, però a l'escola el nen comença a perfilar la dimensió social, i a mesura que creix i s'apropa a l'adolescència les figures d'inclinació canvien i el que li importa són els companys". La també vicepresidenta de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar explica que patir aquest tipus de violència per part dels seus companys en l'últim període del desenvolupament del menor "suposa un desequilibri i un desgast de la personalitat del subjecte de forma molt forta”. I si es perllonga en el temps "destrueix factors molt rellevants de la personalitat del subjecte", amb les conseqüències que descriu l'article.

“Patir assetjament escolar no és un ritu d'iniciació inofensiu o una part inevitable de fer-se gran, té serioses conseqüències a llarg termini”, conclou Dieter Wolke, professor de Psicologia del Desenvolupament de la Universitat de Warwick (Regne Unit) i un dels autors de l'estudi. La catedràtica de la Universitat de Còrdova destaca que en les últimes dècades les societats occidentals han avançat molt en la seva lluita contra el maltractament infantil, però no tant en l'àmbit de l'assetjament escolar. "Hem d'assumir que un nen no pot ni ha d'assetjar, maltractar o abusar de cap altre nen, i que les escoles han d'intervenir-hi; cal formar bé els mestres i els pares. No són coses de nens, és molt nociu i segueix sent molt freqüent", afegeix Ortega.