Joves superherois engabiats

Cinc adolescents es troben tancats en un habitacle. Podria ser un pis compartit d'estudiants qualsevol, però l'apartament no té res de típic: per començar, no hi ha finestres. A més a més, la porta està blindada i per si no n'hi hagués prou té molts forrellats. Sembla que és impossible escapar-ne. Els nois estan atrapats. De fet, mai, en tota la seva vida, han sortit a l'exterior. Just quan estan complint la majoria d'edat, la sensació que els produeix aquesta clausura interminable domina l'inici d'Utilitat programada, que s'estrena avui al Teatre Tantarantana, de Barcelona.

En l'obra els adolescents només reben la visita esporàdica d'una tutora. Ella els omple la nevera, educa i vigila sempre, en una picada d'ullet a 1984, de George Orwell. Malgrat això, els joves engabiats es comencen a fer preguntes. El seu futur canvia quan un dia descobreixen que, en realitat, són fills il·legítims de superherois de còmic. “Són el resultat de relacions incestuoses i la censura del còmic els va apartar per no tacar la seva reputació”, explica el dramaturg Marc Rosich, autor de l'obra, interpretada per actors d'entre 18 i 23 anys. Són Lídia Casanova, Júlia Molins, Cristina López, Iñaki Mur, Maria Salarich i Mario Silva.

El jove repartiment forma part de la companyia La Hydra, una agrupació sorgida sota l'empara de l'escola de teatre musical Memory. La directora de l'espectacle, Míriam Escurriola, és la seva antiga professora, i aquest constitueix el tercer muntatge que pugen a l'escenari. Per a l'ocasió han convidat l'actriu Míriam Alamany, qui exerceix de carcellera. Utilitat programada està concebuda, segons Rosich, com una rondalla, una “comèdia fresca”, en la qual, malgrat l'eixelebrat argument, llancen esmolats comentaris per intentar no apartar l'espectador de l'objectiu final de l'obra: fer una “gran crítica de la societat actual”, explica el dramaturg.

L'anormal quotidianitat a la qual els adolescents s'han vist sotmesos esclata quan tenen notícies de l'altre costat de la paret. Un antic líder va aconseguir defugir de la tutora i els passa missatges: “Desperteu, imbècils”, diu una de les notes que els fa arribar. I, de sobte, tots els electrodomèstics de l'apartament es comencen a espatllar, un darrere l'altre. Resulta que els nois engabiats també tenen superpoders.

“No hi ha aranyes grimpant pel sostre ni supermans voladors. Però poden fer esclatar crispetes amb les mans”, aclareix Rosich. Amb tots aquests senyals Utilitat programada pretén traçar una al·legoria per fer que el públic abordi els problemes d'un món que, en opinió de la companyia La Hydra, es va desfent a les mans dels ciutadans. Cada paraula de l'espectacle, en cartell fins al 17 de maig, té un doble significat. “[Els polítics] volen que només ens preocupem de pagar la hipoteca i mirar la televisió. Els personatges són una generació adormida perquè el món els vol narcotitzats. L'obra és el relat del despertar d'un gran engany”, reflexiona Rosich.