Xavi Hernández: 500 partits, 7 Lligues i 56 passades de gol

Xavi és un nom massa curt per a una carrera tan llarga i una petjada tan profunda en la història del futbol, no solament en la del FC Barcelona, també en la de l'esport espanyol. Més de 750 partits amb la samarreta del Barça, club al qual ha defensat durant 17 temporades, l'únic pel qual ha jugat i, des d'ahir, quan va substituir Iniesta en el tram final del partit davant l'Espanyol, és el vuitè futbolista que suma 500 partits a la Lliga espanyola, per darrere de Zubizarreta (622), Raúl (550), Eusebio (543), Buyo (542) Sanchís (523) Casillas (506) i Soler (504).

El migcampista de Terrasa va arribar al FC Barcelona amb 12 anys i no s'ha mogut d'aquí

Xavi és el quart futbolista espanyol que accedeix al selecte club dels 500 partits en Lliga defensant els colors d'un únic club després de Sanchís, Raúl i Casillas, que els van aconseguir jugant només pel Reial Madrid. El migcampista de Terrasa va arribar al FC Barcelona amb 12 anys i no s'ha mogut d'aquí. La casualitat va voler que el partit coincidís amb el partit número 500 de Steve Gerrard al Liverpool, un altre home que ha dedicat tota la seva carrera a un únic club, un altre futbolista exemplar.

El volant català va debutar en primera divisió el 3 d'octubre de 1997, a Mestalla, de la mà de Louis Van Gaal –“un tècnic molt valent, un avançat pels seus mètodes, que no es casava amb ningú, valent, però que de vegades espantava, almenys a mi, que llavors era un vailet”- reconeix ara el capità del primer equip, i en major o menor mesura, des de l'holandès, vuit entrenadors li han fet confiança: Serra Ferrer, Rexach, Antic, Rijkaard, Guardiola, Vilanova, Martino i Luis Enrique.

Xavi ha marcat 57 gols, ha fet 96 passades de gol i ha celebrat 7 lligues per a un total de 22 títols que ha guanyat amb el FC Barcelona en aquests anys, fet que l'ha convertit en el futbolista espanyol més llorejat de la història. Acostuma a assenyalar-les com el seu millor record al Barça, sense menysprear els triomfs en les finals de les Copes d'Europa, especialment les de Roma i Wembley “per l'alt nivell de joc que vam oferir”. Tampoc oblida el gol que li va marcar al seu amic Iker al Bernabéu, de vaselina, després d'una assistència de Kluivert, al final de la primera temporada de Rijkaard al FC Barcelona, que va servir perquè el Barça guanyés aquell partit (1-2).

“Ni per casualitat vaig somiar que aconseguiria el que he aconseguit. Ni per un segon, de nen, em va passar pel cap viure tot això. Em sento un autèntic privilegiat” ha dit Xavi, que difícilment oblidarà la brega que va acompanyar la posada en escena del seu cinquè centenari a la Lliga. Faltaven pocs minuts per al final del partit quan Luis Enrique li va manar substituir Iniesta, a qui va acompanyar la tradicional ovació que el recorda com un heroi de la final de Johannesburg i pel detall que va tenir en dedicar el gol i el triomf al seu amic Jarque, mort d'una aturada cardíaca i capità espanyolista. Va ser posar el peu al camp Xavi i els aplaudiments es van convertir en una estrepitosa xiulada. La resposta del català va ser tirar un barret a un migcampista local.

El contracte de Xavi amb el FC Barcelona acaba el 30 de juny de 2016, però no és clar que continuï a la disciplina del club en el qual va ingressar amb 12 anys. La decisió, en qualsevol cas, solament depèn d'ell, que ha de decidir si compleix el document en vigor amb el FC Barcelona o accepta una de les dues ofertes que té sobre la taula, la d'un club de Qatar o la del New York City. El Barça pretén que es quedi almenys fins al gener de 2016, però li ha donat via lliure perquè decideixi el que li convingui més.