Marxa verda a Palma contra les retallades a l’educació i pel català

La marxa verda ha arribat fins a la plaça Major de Palma, dissabte a l'horabaixa. Milers de mans han alçat cartells i han fet un mosaic multicolor i la gent ha escoltat els discursos. Lentament, festivament, ha esdevingut una manifestació a favor de la llengua catalana, per la protecció del territori i ha vindicat els drets socials retallats. Ha estat una protesta explícita contra la política del Govern del PP, a les Illes –a menys d’un més del vot del 24-M– per com són les seves polítiques educatives, lingüístiques, sanitàries o mediambientals. Llengua/cultura/territori/societat encadenades. Les reflexions exposades pels ecologistes lamenten més agressions que mai contra el territori. Les lleis i decrets d’aquesta legislatura autonòmica que s’acaba són considerades nocives.

S'han reunit unes 7.000 persones, 10.000 segons els organitzadors i l’acció quasi ha omplert l’espai tradicional de les concentracions importants, la plaça de la ciutat vella, emperò ni de prop s'ha acostat a les grans mobilitzacions de la vaga d’ensenyants de 2013 i les distintes del passant en contra de la guerra, contra el terrorisme i d’altres per la llengua i la defensa del territori. A la manifestació, entre multitud de gent anònima, hi havia polítics de l’oposició esperant el seu pas al Govern, el canvi possible. Des de socialistes a centristes passant pels nacionalistes sobiranistes i més enllà dels esquerrans que fan seves aquestes i d’altres causes.

Un dels gruixos més significatiu de gent ha estat el de l’Assemblea de Docents, al capdavant de la resposta al trilingüisme i a les escurçades de sous, plantilles, pressuposts i deixadeses de manteniment als centres públics. Hi havia prop de dos milenars de professors que en la seva caminada a la Marxa per l’Educació havien fer cent milions de passes, poble a poble, des del centre de l’illa de Mallorca.

Ha estat, finalment, una suma de causes. Altres, centenars, una partida de milers, arribaren al cor de la plaça d’Espanya fins a la plaça Major de Palma marxant al so de les xeremies i els tocs del tambor. Tots anaven junts i dominava el verd simbòlic de les lluites educatives i socials que ja porten més de tres anys. Una part dels participants era per adherir-se a la Diada per la Llengua que fa 20 anys que vindica “els nostres drets lingüístics que han patit els atacs més despietats i cruels des de la mort del dictador”, segons va dir en el manifest Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear.

Els padrins amb camisa verda de la Crida per l’educació pública i contra les retallades donaven la mà als néts i molts de pares duien els seus fills al costat. Potser, la majoria dels qui han passat eren mestres, alumnes i, també, molts de jubilats mobilitzats.

S'han vist professionals de classe mitjana, progres habituals, protagonistes de la transició i joves escouts també, algun empresari desencantat. “Perquè som majoria”, ha suposat Mateu de l’Obra Cultural, "aconseguirem que es rectifiqui, que es refacin els ponts de diàleg, del seny, del consens i l’entesa”. Esperen que passarà el 24-M.