_
_
_
_
_

Armenis i turcs recorden les víctimes de la matança del 1915

"Reconeixem els tristos successos que va patir la comunitat armènia", diu Erdogan

Andrés Mourenza
Una dona resa en una missa en record de les víctimes de la matança d'armenis, a l'església Surp Asdvadzadzin d'Istanbul.
Una dona resa en una missa en record de les víctimes de la matança d'armenis, a l'església Surp Asdvadzadzin d'Istanbul.MURAD SEZER (REUTERS)

Amb clavells i retrats de les víctimes armènies, unes cinc-centes persones es van congregar ahir davant del Museu d'Art Islàmic d'Istanbul. Fa cent anys, aquest edifici situat en ple centre del districte turístic de Sultanahmet, tenia assignada una comesa molt més sinistra: aquí va ser on van tancar 250 intel·lectuals i líders de la comunitat armènia d'Istanbul, abans que els enviessin a presons de l'interior d'Anatòlia, on la majoria van ser executats. Amb aquest acte, es va obrir un període de deportacions, massacres i persecucions que va culminar amb un milió d'armenis morts i la pràctica desaparició d'aquesta comunitat cristiana del territori de l'actual Turquia.

Malgrat que el Govern turc es nega a caracteritzar aquests fets com a constitutius de genocidi, la concentració davant del museu va reclamar: “Reconeixement del genocidi, perdó oficial i reparació a les víctimes”. “Som els néts dels responsables del genocidi i, mentre callem, seguim sent còmplices”, va afirmar l'advocada i vicepresidenta de l'Associació de Drets Humans de Turquia (IHD), Eren Keskin, una de les organitzadores de la protesta, en què van participar organitzacions de la diàspora armènia, descendents dels deportats armenis arribats des de França, els Estats Units o Armènia, supervivents d'altres genocidis com el ruandès i l'Holocaust i plataformes antiracistes europees.

L'acte davant el Museu d'Art Islàmic és només un dels múltiples actes organitzats a Istanbul i altres ciutats de Turquia per recordar les víctimes armènies. Una ruta de protesta va recórrer els llocs on representants polítics armenis van ser ajusticiats (la plaça Beyazit d'Istanbul), on vivien alguns dels deportats i els llocs a través dels quals el grup dels 250 va ser enviat a l'interior d'Anatòlia (estació de Haydarpasa).

De la mateixa manera es va celebrar una missa per les víctimes a l'església de Santa Maria a Kumkapi -un dels barris d'Istanbul on encara es nota la presència armènia- durant la qual es va llegir un missatge de condolença del president turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan. “Reconeixem els tristos successos que va patir la comunitat armènia en el passat i compartim el seu dolor”, va afirmar Erdogan en el seu missatge, llegit pel president del consell espiritual del Patriarcat Armeni de Constantinoble, Tatul Anusyan. “Vull que sàpiguen que les portes del nostre cor estan obertes als néts dels armenis otomans, allà on es trobin al món”, afegeix la carta de condolences, en la qual en canvi no es fa cap reconeixement explícit de les possibles culpes de l'Estat otomà, del qual Turquia és successor legal.

Milers d'armenis i turcs es van concentrar a la tarda a la plaça de Taksim d'Istanbul per commemorar conjuntament les víctimes del Mets Yeghern o Gran Calamitat, com es denomina en armeni a aquests fets.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_