Europa activa un pla per evitar naufragis: “Ja no hi ha excuses”

La força de les imatges d'immigrants rescatats a les costes italianes, i sobretot la convicció que només representen la punta de l'iceberg d'un problema més gran, va mobilitzar aquest dilluns la Unió Europea. La tragèdia del vaixell enfonsat dissabte passat amb gairebé 1.000 persones a bord, segons alguns testimonis, va congregar a Luxemburg els ministres europeus d'Exteriors i Interior i va activar la convocatòria aquest dijous d'una cimera extraordinària de caps d'Estat i de Govern a Brussel·les. Com a primer senyal davant els naufragis, els ministres van aprovar un pla de 10 punts que inclou un reforç de les operacions de vigilància i salvament al Mediterrani. L'acord va resultar menys ambiciós del que proposava la Comissió Europea, partidària de duplicar el pressupost d'aquests programes.

Malgrat que la major part de l'acord ja figurava en l'agenda dels ministres comunitaris, ha calgut la pressió dels naufragis per activar-los. "Aquests fets no són només una tragèdia a les costes, sinó que podria convertir-se en una tragèdia per a Europa, que ara ha de demostrar la seva capacitat d'actuació i la seva unitat. Espero que les mesures d'avui representin un primer pas que finalment pugui ser adoptat", va instar l'alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini.

Els requeriments de la cap de la diplomàcia comunitària no són retòrics. Els estats membres han mostrat fins ara importants reticències per avançar en un enfocament comú cap a la immigració i aquest dilluns mateix, amb les recents defuncions al Mediterrani, van rebaixar l'abast del que suggeria la Comissió. L'Executiu comunitari proposava duplicar el pressupost (tres milions d'euros mensuals) i els mitjans tècnics (12 equips) de l'operació Tritó, iniciada a finals de l'any passat per vigilar les costes italianes, i també de Posidó, a les costes gregues. Finalment, el propòsit va quedar en un genèric increment de mitjans i un augment del radi d'acció d'aquestes missions, encara que el detall final haurà de ser confirmat dijous que ve pels caps d'Estat i de Govern.

La mesura responia al clam d'Itàlia, Espanya, Malta i altres països afectats pel problema i s'adopta malgrat que molts estats consideren que desplegar actius marítims i aeris a les fronteres encoratja la immigració irregular. "L'efecte crida existeix, però mentre hi hagi risc de tragèdies han de desplegar-se els mitjans adequats", va raonar el ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Un altre compromís difuminat respecte als desitjos de la Comissió va ser el nombre de refugiats que els països europeus estan disposats a assumir voluntàriament. La UE amb prou feines va acollir l'any passat 7.500 demandants d'asil, en col·laboració amb les Nacions Unides, una quantitat irrisòria en comparació amb els 57.000 absorbits pels Estats Units. L'Executiu comunitari demanava un modest contingent de 5.000, però les quantitats han estat eliminades del document final. No obstant això, els caps d'Estat i de Govern podrien millorar aquesta iniciativa.

Els països es comprometen igualment a lluitar de manera més eficaç contra les xarxes de tràfic d'immigrants i a destruir els vaixells que es requisin. L'agència europea per als demandants d'asil assistirà, a més, amb personal Itàlia i Grècia, dos dels països més afectats per les arribades d'estrangers. També es desplegaran funcionaris europeus a les regions de crisi per fer treballs d'intel·ligència sobre afers migratoris.

Més controvertides resulten dues de les mesures pactades: la recollida d'empremtes digitals als demandants d'asil i una millora dels programes per a la repatriació ràpida dels anomenats immigrants irregulars, és a dir, aquells que no reuneixen els requisits per sol·licitar asil. En la pràctica, la major part dels qui emprenen aquesta perillosa ruta cap a Europa poden al·legar risc vital si romanen als seus territoris.

Fora d'aquest paquet d'urgència, encara que molt connectat amb la crisi de naufragis, els ministres d'Exteriors van abordar la descomposició líbia. Gairebé tots els països membres avalen una missió militar a Líbia una vegada estigui constituït el Govern d'unitat que intenta promoure l'ONU, amb la mediació de Bernardino León. El servei diplomàtic europeu ha elaborat diverses propostes que inclouen un control de la seguretat interna del país, una mera supervisió de l'alto el foc, un reforç de les fronteres o una missió naval que vigili les costes líbies i impedeixi la sortida de bucs sospitosos de traficar amb persones. Però les decisions no estan preses. "No s'ha discutit amb aquest detall; ara la prioritat és avançar en el Govern inclusiu", va explicar el titular espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo.

Més enllà d'accions a curt termini, alguns experts reclamen a la UE una voluntat més decidida d'influir en els països que constitueixen un focus de pobresa i inestabilitat, el veritable desencadenant d'aquestes tragèdies: "La UE inverteix molts diners en aquests països, però no arriba a desenvolupar projectes que millorin les infraestructures o les economies dels països en dificultats; aquesta inversió hauria d'haver permès un paper polític més evident i una major presència a la regió; és una debilitat política europea", argumenta Barah Mikhaïl, investigador de la casa d'anàlisi Fride.