_
_
_
_

Els nous catalans de la família Trias

Convergència organitza un acte preelectoral amb l’alcalde de Barcelona i associacions d’immigrants, que el ministre de l'Interior va vincular amb el gihadisme

Cristian Segura
Trias saluda un membre de Nous Catalans
Trias saluda un membre de Nous Catalansjuan barbosa

Nous Catalans, presumpta cèl·lula gihadista catalana segons el Govern espanyol ¬–la sectorial d'immigració de CDC segons la versió oficial–, va organitzar ahir una festa de la diversitat per a Xavier Trias. Més de setanta associacions d'immigrants van anar a la trobada amb l'alcalde de Barcelona, segons el recompte d'Àngel Colom, director de Nous Catalans. Trias volia demostrar que s'estima els nous patriotes vinguts de terres llunyanes com si fossin de la família: "El futur sou vosaltres. Els nostres fills i filles es casaran amb els vostres fills i filles".

Permís de treball per als "alegals"

Va ser un acte estrany perquè, com que oficialment encara no estem en campanya, no es podia demanar el vot. Tot i això, Colom va assegurar en nom dels presents que confia que Trias continuï d'alcalde. "No fiquis la pota", va respondre Trias.

El candidat Trias vestia la granota de bregar amb un potencial electorat. "Ha vingut una gran quantitat de gent a treballar aquí. Heu vingut a ajudar-nos a tirar el país endavant. Però ens ha passat una cosa fotuda. Un cop heu vingut aquí, ha aparegut una crisi duríssima. I ara què hem de fer? D'aquí, no se n'anirà ningú! Perquè, no ens enganyem, aquí no es viu malament". Trias va assegurar que ell és partidari que la "gent que es troba en una situació, entre cometes, d'alegalitat rebin un permís temporal de treball". La proposta va rebre pocs aplaudiments, o menys dels que es mereixia, segurament perquè la majoria del públic amb prou feines entenia el català. Al meu darrere, dos indis sikh, amb el turbant i el mòbil sense deixar de sonar, admetien que no entenien res del que deien els conferenciants. Dues files més enrere, dos marroquins tampoc no entenien els discursos i em demanaven que els parlés en castellà.

A Catalunya no hi ha immigrants

Bona part dels assistents, unes 200 persones, van comparèixer convocats per les agrupacions que tenen relació amb Miquel Esteve, comissionat d'immigració de l'Ajuntament. Esteve va demanar als presents que "hem de deixar de parlar d'immigració per parlar de diversitat". Aquestes paraules arriben una setmana després que Artur Mas assegurés a la Universitat Colúmbia de Nova York que "a Catalunya no parlem d'immigrants, parlem de catalans d'origen diferent". El director general d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, va confirmar que la idea és seguir el missatge de Mas: "Ens agradaria canviar immigració per migració i diversitat".

De tant en tant alguns esporàdics cridaven visques a "Catalunia". El moment que l'audiència es va esverar més va ser quan Colom va carregar contra Jorge Fernández Diaz. "Ara veieu per què el volen cascar, oi?", va afegir Trias en to d'humor. L'alcalde va caricaturitzar el ministre de l'Interior com un piròman que "li agrada encendre mistos. És molt fàcil encendre mistos. No s'ha de fer cas a aquest senyor", va dir Trias.

Els tres mateixos nois que havien cridat visques durant la conferència, van repetir-los quan més tard era el torn de fotografiar-se amb l'alcalde. Colom també estava molt sol·licitat, més que Trias, per presidents d'associacions que li volien presentar algun membre nou. Les ponències de Colom i Trias van ser precedides per les paraules de cinc catalans d'origen diferent, totes optimistes amb la feina de CDC. El primer que va celebrar la Barcelona de Trias va ser en Gevorg, un estudiant de Criminologia d'origen armeni. Segons en Gevorg, "Barcelona és una ciutat amb molt futur per als joves, ja que si tenim estudis, podem accedir al món laboral". En Gevorg va lamentar que el Govern espanyol no reconegui el genocidi armeni i va acabar la seva intervenció cridant visques a Catalunya, a Armènia i a Trias.

L'alcalde al telèfon

La segona que havia d'intervenir va ser l'Aksha, una pakistanesa de 14 anys que de gran vol ser metge, però que no ho va poder explicar perquè es va quedar bloquejada pels nervis. Estefania Enrique, equatoriana de 21 anys i estudiant de Turisme, va donar les gràcies als catalans d'origen antic "per deixar-nos sentir part de vosaltres, per fer-nos sentir nous catalans". Marie Françoise Affoua, de Costa d'Ivori, va demanar l'ajut de Trias per a la seva associació de dones africanes Codaf: "Volem el suport de l'Ajuntament perquè volem mostrar aquesta diversitat de Catalunya. La gent em pregunta què m'agrada de Catalunya i jo sempre dic que Catalunya és una mare. Que a Catalunya sempre hi ha un lloc per a tu". Marie Françoise Affoua va acabar donant les gràcies "a Catalunya i als polítics d'aquí". Trias va tancar l'apartat d'interacció amb els catalans d'origen diferent oferint a Aksha el seu número de telèfon: "Sempre que necessiti alguna cosa des del punt de vista mèdic, per a la seva formació, només ha de telefonar-me".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_