_
_
_
_

Els gihadistes de Barcelona volien segrestar algú per degollar-lo

La Fiscalia ha demanat l'ingrés a la presó de set dels 11 detinguts

Fernando J. Pérez
Agents dels Mossos d'Esquadra custodien un dels detinguts.
Agents dels Mossos d'Esquadra custodien un dels detinguts.efe

La cèl·lula gihadista desarticulada dimecres passat a Catalunya suposadament planejava implantar en territori espanyol els mètodes assassins de l’autodenominat Estat Islàmic. Els arrestats, segons testimonis protegits, i segons les converses entre ells que van ser gravades pels Mossos d’Esquadra, pretenien segrestar una persona, vestir-la amb una granota taronja, sotmetre-la a un interrogatori i degollar-la davant una càmera per sembrar el terror. La policia creu que projectaven volar amb una bomba una llibreria jueva a Barcelona i raptar la directora d’una sucursal del Banc Sabadell per obtenir un rescat amb el qual finançar les seves accions criminals.

Más información
Els Mossos eleven la seva protecció per l’amenaça gihadista
Detinguts 11 gihadistes que volien atemptar a Catalunya
El radicalisme de l’Estat Islàmic es fa un lloc en barris catalans

La policia autonòmica catalana, que feia almenys un any que els investigava, va frustrar els seus plans quan encara estaven en una fase “embrionària” i d’”ideació”, segons fonts de la Fiscalia. Aquest divendres, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar a presó set dels onze detinguts. Un altre, un menor de 17 anys i “plenament integrat” en la cèl·lula, va ingressar en un centre tancat de reforma durant un termini mínim de sis mesos. Els tres restants, imputats per col·laboració amb organització terrorista, van quedar en llibertat amb obligació de lliurar el passaport i comparèixer cada setmana al jutjat més proper al seu domicili.

El grup, que es feia dir Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Gihad i que tenia com a anagrama una metralleta i un matxet, estava liderat pel perruquer granadí Antonio Sáez Martínez, que es va convertir a l’islam el 2012 i es va posar de nom Ali. La xarxa va provar d’enviar combatents als campaments de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, però els seus intents van resultar fallits. El 15 de desembre passat tres dels seus membres –dos marroquins i un brasiler– van ser detinguts a Bulgària mentre intentaven arribar a Síria. Aquestes dificultats per viatjar a l’Orient Mitjà els van fer centrar-se a provar d’atemptar en territori espanyol.

L’arma més brutal de l’Estat Islàmic

  • La decapitació d'ostatges s'ha convertit en l'arma més brutal del grup gihadista Estat Islàmic (EI) per terroritzar l'opinió pública, objectiu fonamental en la seva estratègia per a la gihad global. El primer assassinat que va commocionar la comunitat internacional va ser el del reporter nord-americà James Foley, l'agost passat.
  • A la decapitació de Foley, gravada i difosa a les xarxes, eines tàctiques de propaganda, van seguir immediatament les del també periodista nord-americà Steven Sotloff i els cooperants David Haines, Alan Henning, tots dos britànics, i Peter Kassig, nord-americà.
  • Juntament amb Kassig van morir 18 soldats sirians. L'EI ha assassinat a ganivet militars libanesos, milicians kurds i reporters sirians.
  • Després de pèrdues en el camp de batalla, l'EI va degollar al gener els japonesos Haruna Yukawa i Kenji Goto. Tant les negociacions fallides com el desenllaç, penjat a Internet, van sacsejar la societat nipona, poc conscient de l'amenaça gihadista.
  • L'impacte mediàtic i en l'opinió pública de les decapitacions ha derivat també en un efecte d'imitació. Al febrer, terroristes vinculats a l'EI van degollar –i van gravar, amb un extraordinari muntatge final– una vintena de cristians coptes a Egipte.

La interlocutòria (resolució raonada) per la qual Pedraz va enviar ahir a presó els set gihadistes, assenyala que Ali, el perruquer, va escriure un “decàleg de captació” de terroristes. En una de les converses que van intervenir els Mossos, el suposat creador de la cèl·lula relata un contacte que va tenir amb l’ultradretà Diego José Frías Álvarez, posseïdor d’un extens arsenal i de qui el líder de l’organització pretenia servir-se per “posar una bomba en una llibreria jueva”. Frías Álvarez, detingut en l’operació i també empresonat per ordre de Pedraz, va encapçalar la llista de la formació neonazi Moviment Social Republicà (MSR) a les eleccions autonòmiques catalanes del 2006 per la província de Barcelona. A casa seva emmagatzemava una granada de l’exèrcit espanyol preparada per ser utilitzada; quatre escopetes, 266 cartutxos de diferent calibre, 24 ganivets de diversa mena, alguns prohibits, un matxet, dues porres de goma, una porra elèctrica, unes esposes metàl·liques i altres accessoris.

En l’escorcoll del domicili d’Ali, els agents van trobar un full de paper manuscrit amb instruccions “minucioses” per fabricar un artefacte explosiu. Segons testimonis protegits, el líder del grup proposava en les reunions diferents objectius per atemptar: sinagogues, locals regentats per jueus, forces de seguretat o el Parlament de Catalunya. Una de les seves idees consistia a entrar en aquests edificis camuflats en una furgoneta portant armes llargues i granades de mà.

A Saïd Toauy, un altre dels empresonats, els investigadors li atribueixen feines de proselitisme i d’informació sobre possibles objectius. Al seu domicili, i també a la perruquería d’Ali, la cèl·lula es reunia per veure vídeos del xeic radical egipci Al-Hubeini, així com imatges d’atemptats i assassinats de l’Estat Islàmic. Touay havia fotografiat amb el seu mòbil, des de diferents angles, edificis contra els quals la xarxa suposadament pretenia atemptar, segons els investigadors. Les imatges corresponen a l’Hotel Catalonia Barcelona, a la plaça Espanya de la capital catalana, i a la comissaria dels Mossos situada al mateix lloc. També hi ha dues fotografies de la seu del Servei Català de Trànsit i del centre comercial Las Arenas.

Fonts de la Fiscalia destaquen la transcendència de l’operació Caronte i la feina desenvolupada per la Comissaria General d’Informació dels Mossos. “Era gent que ja havia anat un pas més enllà que altres xarxes gihadistes detingudes fins ara, i que estaven més centrades en la captació de combatents per a l’Estat Islàmic per a Síria i l’Iraq”, segons assenyalen fonts fiscals.

De convers a terrorista en tres mesos

Un dels aspectes més cridaners de l'operació Caronte contra el gihadisme és la presència de quatre ciutadans espanyols i un altre paraguaià conversos a l'islam entre els detinguts. El procés de radicalització en aquests casos ha estat molt ràpid.

Les agendes intervingudes al suposat cap de la Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Gihad, Antonio Sáez Martínez, mostren que amb prou feines van passar tres mesos entre la seva conversió i les primeres referències a la “gihad mundial”. El perruquer Ali va abraçar la fe musulmana el 13 de juliol del 2012 a la mesquita de Can Puiggener de Sabadell. Aquest dia ja escrivia: “Estic molt content d’adquirir aquest compromís en un món cristià dominat per infidels i impius”. El 14 de setembre deia que els “grans màrtirs” [combatents i suïcides] actuaven per “la situació d’opressió cap al poble musulmà”. El 26 d’octubre, finalment, confiava al seu diari que havia estat “absorbit per la gihad mundial contra croats i jueus”. En un Alcorà se li van trobar un anagrama de l’Estat Islàmic i la següent anotació manuscrita: “Actuar sense pietat contra els enemics i tractar-los amb extrema violència per terroritzar-los, ja que nosaltres tenim les nostres pròpies dosis de terror”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_