Una noia malalta torna a paralitzar el desnonament de casa seva

Per segon dia consecutiu s'ha intentat desnonar una família de l'habitatge on ha viscut els últims cinquanta anys. Els avis dels propietaris actuals el van comprar el 1952 i ara els fills del prestador que els va facilitar els diners per a l'adquisició reclamen un deute de 119 euros. Però no volen els diners, sinó l'habitatge. I per segon dia no han pogut desnonar la família, que té dos membres malalts al llit. El pare, amb una depressió aguda que li impedeix parlar, i la Sarabel, una filla de 26 anys, amb múltiples operacions a l'esquena i una infecció pulmonar, que es nega a abandonar l'habitatge i amb la qual els sanitaris no s'atreveixen.

Lomo Magullo, a Telde, a la primavera fa olor de taronger. Està situat en el camí cap a l'interior de Gran Canària i la tranquil·litat es pot mastegar. Però no aquest dijous, ni dimecres. Un conflicte per un habitatge ha revolucionat el barri, que se sorprèn de veure dues famílies “del barri de tota la vida” enfrontades. La casa a desnonar està buida. Van treure gairebé tot el que hi havia a dins aquest dimecres davant la por que els expulsessin. Hi ha només dos llits, tots dos ocupats. En un, l'Antonio, de 67 anys, que pateix una depressió que fa que rebi amb els ulls oberts, però no fixi la mirada. A l'altre, Sarabel Rita Medina, de 26 anys, que ha estat tota la vida superant adversitats sanitàries i té problemes a l'esquena i un pulmó.

Els sanitaris van entrar a la casa, després de la policia i el secretari judicial, per intentar evacuar les dues persones que eren a l'habitatge. Van explicar quan eren a l'interior que podrien moure l'Antonio, però no recomanaven moure la Sarabel que, en qualsevol cas, diu que no sortirà de casa seva de “cap manera”. I al mig la Juana, la mare, de 66 anys, que dimecres va ser hospitalitzada després d'una pujada de la tensió arterial i aquest dijous tornava a estar al capdavant “de la resistència”. “Aquí resistirem, m'han dit que entregui la clau, però si l'entrego em quedo sense casa, sense la casa dels meus pares i dels meus avis”, diu després d'assabentar-se que s'ha tornat a paralitzar el desnonament que l'afecta.

L'habitatge es va adquirir mitjançant un contracte que incloïa la possibilitat de retracte a mitjan segle passat. La família que viu a l'habitatge assegura que ha saldat els deutes i que hi ha testimonis. No obstant això, els prestadors, els que van demanar els diners i els testimonis han mort tots. Reprenent el contracte original, els fills del prestador asseguren que el deute no es va saldar mai i així ho van portar als tribunals.

Els demandants apunten que la família que ara serà desnonada no ha viscut de forma permanent a l'habitatge que s'intenta ara desnonar.

De moment, han ajornat el desnonament de la Juana, la Sarabel i l'Antonio, però no saben fins quan. “Potser arriben demà, però d'aquí no em moc”, diu la Sarabel, somrient i prima, des del llit on es passa els dies.