_
_
_
_
RELACIONS EUA - CUBA

Obama, més popular entre els cubans que els germans Castro

La majoria de cubans donen suport a la normalització de relacions amb els EUA

Silvia Ayuso (Enviada Especial)
Castro i Obama encaixen de mans a Sud-Àfrica.
Castro i Obama encaixen de mans a Sud-Àfrica.CH. S. (GETTY)

El president dels Estats Units, Barack Obama, gaudeix de més bona imatge que Raúl i Fidel Castro a Cuba, on també obtenen més bona nota el papa Francesc o el rei Felip VI que els dos germans que han dirigit el seu destí des de fa més de mig segle. El que sí aplaudeixen de manera aclaparadora els cubans és la decisió de Raúl Castro de normalitzar relacions amb Washington, malgrat que no creuen que canviï radicalment la política de l'illa en el futur immediat.

Más información
El diàleg entre els EUA i Cuba exposa la divisió de la dissidència
Fidel Castro reapareix en públic
Aló, l’Havana? Cuba i els EUA ja tenen connexió directa per a trucades
Cuba, la destinació més desitjada de famosos i polítics dels EUA

Aquests són els principals resultats d'una enquesta realitzada per l'empresa nord-americana Bendixen & Amandi per a The Washington Post i Univisión. El sondeig va ser elaborat a Cuba, entre 1.200 ciutadans cubans adults residents a l'illa entre el 17 i el 27 de març amb vista a la primera cita oficial d'Obama i Castro durant la Cimera de les Amèriques que comença aquest divendres a Panamà.

A l'esperada trobada panamenya Obama hi acudeix amb una imatge més favorable entre els cubans que el seu interlocutor: segons l'enquesta, el 80% dels cubans té una opinió positiva del president nord-americà. En el cas de Raúl Castro, l'opinió està dividida tot i que es decanta lleument cap al costat negatiu: un 47% el veu favorablement contra el 48% que té una opinió negativa de l'actual president cubà. En el cas de Fidel, la diferència és més clara: el 50% va dir que tenia una opinió "una mica o molt negativa", contra el 44% que segueix mirant-lo amb bons ulls.

A més d'Obama, també el papa Francesc –mediador en les negociacions secretes que van portar a l'anunci de normalització de relacions entre Cuba i els EUA al desembre– té una imatge positiva entre el 80% dels cubans. El rei Felip VI (65%) i el president veneçolà, Nicolás Maduro (62%), aconsegueixen així mateix millor qualificació que els líders cubans.

També el papa Francesc (80%), el rei Felip VI (65%) i el president veneçolà, Nicolás Maduro (62%), aconsegueixen més bona qualificació 

Més raons perquè de la trobada entre Obama i Castro a Panamà en surti algun resultat concret: el 97% dels cubans considera que la normalització de relacions és bona per Cuba. També estan convençuts que l'illa té més a guanyar en aquest acostament que el veí nord-americà.

La insatisfacció és el sentiment dominant dels cubans a l'hora de valorar el sistema econòmic i polític sota el qual viuen a l'illa. Un 79% dels consultats es declara "no gaire o gens satisfet" amb el sistema econòmic, enfront d'un 19% que diu apreciar-lo. Davant la mateixa pregunta però sobre el sistema polític, les xifres són una mica més moderades però també tornen a ser majoria –53%– els que es declaren insatisfets, enfront d'un 39% que no té massa queixes.

Els motius de la insatisfacció política els lidera la falta de llibertat (49%), seguida de la falta de desenvolupament econòmic (26%). El 52% va dir que hi ha necessitat de més partits polítics a l'illa, enfront d'un 28% que considera que n'hi ha prou amb el Partit Comunista de Cuba (PCC).

Però malgrat les grans expectatives generades per l'acostament Havana-Washington, els cubans no confien que aquest redundi immediatament en canvis polítics, encara que sí que esperen millores econòmiques.

La insatisfacció és el sentiment dominant dels cubans a l’hora de valorar el sistema econòmic i polític 

El 64% està convençut que la normalització de relacions portarà a canvis del sistema econòmic, enfront d'un 30% que pensa que seguirà igual. Les proporcions es capgiren quan la pregunta és sobre si l'acostament també produirà canvis polítics: aquí són majoria (54%) els que pensen que seguirà el "mateix" sistema, mentre que només el 37% confia que també hi haurà moviment en aquesta esfera.

És per això potser que, malgrat les esperances de millors perspectives econòmiques, una majoria dels enquestats (55%), sobretot els joves, contesten amb un rotund sí a la pregunta de si els agradaria anar-se'n a viure a un altre país. Una dada preocupant, apunta Fernand Amandi, de l'empresa responsable del sondeig.

“Encara que el poble cubà se sent molt optimista amb la nova obertura i el que representa pel que fa a l'ajuda a la situació econòmica, la gran majoria encara se'n vol anar de Cuba, viure a un altre país. Sobretot la generació del futur cubana”, destaca Amandi en entrevista telefònica. Això s'explica, apunta, perquè si bé s'espera que la normalització de relacions ajudarà a canviar la realitat econòmica, “no pas amb un sistema que segons els enquestats necessita reformes polítiques. La conclusió de molts és buscar-se el futur a fora”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Silvia Ayuso (Enviada Especial)
Corresponsal en Bruselas, después de contar Francia durante un lustro desde París. Se incorporó al equipo de EL PAÍS en Washington en 2014. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, comenzó su carrera en la agencia Efe y continuó en la alemana Dpa, para la que fue corresponsal en Santiago de Chile, La Habana y Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_