_
_
_
_
_
ONCOLOGIA

Un microxip utilitza sons per separar cèl·lules canceroses de sanes

El prototip podria millorar el diagnòstic del càncer i el seguiment d'un tractament

Manuel Ansede
L'investigador Subra Suresh, coautor del prototip.
L'investigador Subra Suresh, coautor del prototip.CMU

Un dispositiu creat als EUA és capaç de separar, mitjançant ones de so, cèl·lules canceroses de cèl·lules sanes a prou velocitat per emprar-se en la clínica, segons els seus autors. L'aparell, un microxip de la mida d'un moneda de 10 cèntims d'euro, podria “millorar el diagnòstic del càncer, la prognosi, el seguiment d'un tractament i la investigació sobre la metàstasi”, opinen els científics, entre els quals hi ha Subra Suresh, president de la Universitat Carnegie Mellon.

Els metges busquen cèl·lules canceroses a la sang, procedents d'un tumor primari, per obtenir la informació genètica d'un càncer, estudiar la seva resposta a una teràpia i esbrinar si hi ha un procés de metàstasi, la propagació a d'altres òrgans que és la principal causa de mort en pacients amb càncer. Extreure aquestes cèl·lules de la sang evita doloroses biòpsies –mostres extretes directament del tumor–, però les tècniques actuals requereixen marcar les cèl·lules canceroses amb proteïnes i aïllar-les mitjançant magnetisme i fluorescència, cosa que pot alterar-les i dificultar-ne l'estudi.

El nou dispositiu consisteix en un canal en el qual els investigadors introdueixen una mostra de sang sense glòbuls vermells. Al llarg del canal, ones de so poden separar una cèl·lula cancerosa entre centenars de milers de glòbuls blancs, habitualment de menys mida i densitat. El mètode, segons expliquen avui els autors a la revista científica PNAS, no modifica les cèl·lules i permet analitzar-les. A més, la tècnica és fins a 20 vegades més ràpida que dispositius similars anteriors del mateix equip de científics, segons els seus mateixos càlculs. Els primers prototips trigaven entre 30 i 60 hores per separar les cèl·lules canceroses en un vial de sang de cinc mil·lilitres. L'actual necessita unes cinc hores.

El nou dispositiu encara ha de demostrar la seva utilitat clínica

“El dispositiu pot ajudar a detectar i extreure les escasses cèl·lules canceroses que no es poden obtenir de cap altra manera sense una cirurgia invasiva. Aquest test també podria detectar aquelles cèl·lules que s'alliberen al corrent sanguini a partir de certs tipus de càncer, com el de pàncrees, en els quals en alguns casos la cirurgia pot ser extremament difícil”, explica Suresh.

Per aquest investigador, “amb més millores, aquest test pot competir en preu amb altres eines disponibles”. El cost és un dels punts febles del prototip, segons el parer de David Olmos, expert del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i aliè al nou estudi. Olmos recorda que, de moment, les tècniques per aïllar cèl·lules tumorals circulants, conegudes com a biòpsies líquides, amb prou feines s'utilitzen en la clínica i que el seu preu ronda els 400 euros per mostra de sang.

“El nou mètode és molt interessant, però el seu gran handicap és que els autors encara han de demostrar la seva utilitat clínica”, opina Olmos. L'equip de Suresh ha provat el seu prototip al laboratori, aconseguint separar el 83% de les cèl·lules tumorals en mostres de plasma preparades amb baixes concentracions de cèl·lules canceroses (unes 100 per mil·lilitre). Per confirmar la utilitat del seu mètode, el van provar en mostres sanguínies reals de tres dones amb càncer de mama i els resultats van ser consistents amb els obtinguts amb CellSearch, una tècnica oferta per la multinacional Johnson & Johnson i aprovada el 2004 als EUA per detectar cèl·lules tumorals circulants mitjançant el seu marcatge amb proteïnes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_