_
_
_
_

El fiscal de Marsella: “El copilot va voler destruir l’avió”

La Fiscalia de Marsella explica que el descens de l'aparell i el tancament de la cabina al comandant van ser intencionats

El fiscal de Marsella, Brice Robin.Foto: reuters_live | Vídeo: Reuters
Carlos Yárnoz

El copilot de l'avió sinistrat als Alps francesos va accionar de manera deliberada el descens de l'avió, va impedir que el comandant tornés a entrar a la cabina i va estar viu fins que es va estavellar el vol de Germanwings, amb 150 persones a bord. Aquesta és l'explicació que ha donat fa uns minuts el fiscal de Marsella que investiga el cas, Brice Robin.

Más información
Preguntes i respostes sobre l'accident del vol GWI9525
Els passatgers del fatídic vol que ha caigut als Alps francesos
Un dels pilots va sortir de la cabina i no va poder entrar abans de la caiguda

De l'enregistrament es dedueix que el copilot tenia la “voluntat de destruir l'avió”, ha assenyalat Robin, que ha descrit com en els últims deu minuts de gravació, el copilot, Andreas Lubitz, de 28 anys, va assumir el comandament de la nau a petició del comandant. Posteriorment, s'escolta un soroll que identifica amb el d'un seient que es tira cap enrere i la porta que es tanca.

El fiscal ha sostingut que el copilot va ser qui va manipular i va accionar "de forma voluntària" el descens. Després, "s'escolten trucades del comandants, per l'intèrfon, identificant-se, però sense rebre cap resposta del copilot". "La seva respiració, almenys en aparença, és una respiració normal", ha afegit.

"Els crits dels passatgers només es van sentir en l'últim moment", ha afegit el fiscal.

La hipòtesi ja la va donar dimecres Rémy Jouty, responsable del BEA, l'oficina d'investigació d'accidents aeris, durant la seva conferència de premsa a la tarda. En aquell moment, no obstant això, aquell suggeriment es va presentar com una possibilitat si es descartaven altres hipòtesis.

El copilot de l'avió sinistrat, Andreas Lubitz.
El copilot de l'avió sinistrat, Andreas Lubitz.

Un dels dos pilots de l'A-320 de Germanwings que es va estavellar dimarts als Alps francesos es trobava fora de la cabina en el moment de l'accident i no va aconseguir tornar a entrar malgrat que va acabar colpejant la porta amb insistència, segons ha publicat The New York Times aquesta nit a la seva pàgina web.

Jouty va explicar concretament que la trajectòria seguida per l'avió “no és compatible amb un avió controlat pels pilots”. Tampoc, va afegir, “amb un avió controlat pel pilot automàtic”. Per tant, si l'Airbus era pilotat conscientment fins al final pels pilots en el descens, una qüestió que no va precisar, només hauria seguit aquesta trajectòria en cas d'un accident provocat.

En efecte, els experts ja havien assenyalat des de dimarts, hores després del sinistre, que l'avió podria haver iniciat el descens de forma deliberada per part de la tripulació. El que no eren capaços d'interpretar era per què havia mantingut aquesta pèrdua d'altitud durant deu minuts fins que l'avió es va estavellar.

La informació difosa ara per The New York Times aporta la possible resposta. Entre les explicacions de Jouty no va haver-hi cap que pogués contradir la versió del diari nord-americà. Per contra, una de les teories que va plantejar és compatible amb la descripció que fa el diari. Si aquesta es confirma, també quedaria aclarida una de les grans incògnites d'aquests dies: la falta de respostes des de l'avió als controladors d'Aix-en-Provence que van trucar reiteradament a l'Airbus quan van veure que feia un descens anormal.

Els experts coincideixen aquest matí a començar a plantejar-se com a potencials opcions “el suïcidi o un acte violent de caràcter terrorista”. Les últimes notícies sobre aquest cas recorden el sinistre que va tenir lloc el 1999 als Estats Units, quan un avió d'EgiptAir es va precipitar al mar amb 217 persones a bord. En aquella ocasió, es va llançar la hipòtesi d'un accident deliberat per part del comandant.

Cap font oficial a França ha confirmat fins ara, a mig matí, la informació del diari nord-americà. Citant una font que “ha tingut accés a l'enregistrament de dades” (a la caixa negra), l'agència France Presse assegura: “A l'inici del vol, s'escolta com la tripulació parla normalment. Després s'escolta un soroll d'un dels seients (d'un pilot) desplaçant-se cap enrere. Una porta s'obre i es tanca. Uns sorolls indiquen que es diu a la porta. No hi ha converses fins al moment de l'impacte”.

D'altra banda, i de nou si es confirma la informació del Times, quedaria clar que les mesures per protegir l'accés a la cabina de l'avió poden girar-se en contra. Aquestes mesures es van establir després dels atemptats de l'11-S a Nova York. Tots els avions han de poder bloquejar i blindar l'entrada a la cabina. Airbus va desenvolupar el seu propi sistema. Si els ocupants de la cabina perden el coneixement, es pot accedir des de l'exterior mitjançant una clau. Però si un o els dos pilots bloquegen a través d'una clavilla la porta, és impossible entrar. La investigació haurà d'escatir si l'únic pilot que es va quedar a la cabina va bloquejar, en efecte, el sistema perquè ningú pogués entrar.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_