Ruz acredita 18 anys de caixa b del PP

El jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz ha donat aquest dilluns per conclosa la investigació sobre els papers de Bárcenas i considera acreditat que el Partit Popular va disposar d'una caixa b (una comptabilitat opaca) entre el 1990 i el 2008 amb la qual va sufragar campanyes electorals, sobresous a dirigents i les reformes dels seus locals, entre elles la de l'emblemàtica seu central del carrer Génova 13, a Madrid. En una interlocutòria de 190 pàgines, el magistrat considera que existeixen “sòlids i fundats indicis” que el partit del Govern es va servir durant aquests 18 anys i de forma “sistemàtica” de “diverses fonts de finançament alienes al circuit econòmic legal”.

Després de dos anys d'investigació en els quals ha hagut d'enfrontar-se a les resistències tant del PP com d'organismes públics controlats per aquest partit, com ara l’Agència Tributària, el jutge conclou que els fons opacs del PP van fluir “al marge de la comptabilitat remesa al Tribunal de Comptes i sense la corresponent declaració davant la Hisenda Pública”. En la seva resolució, Ruz proposa jutjar sis persones: els extresorers populars Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, que controlaven la caixa b; l'exgerent Cristóbal Páez, i dos responsables i una empleada d’Unifica, l'estudi d'arquitectura que va realitzar la reforma de Génova 13, abonada amb 1,55 milions d'euros en diner negre, segons els càlculs del magistrat.

Les perquisicions van començar al febrer de 2013, després que EL PAÍS publiqués els 14 folis que constitueixen la comptabilitat secreta de l'extresorer Luis Bárcenas. En aquests documents l'antic responsable de les finances del PP va consignar suposadament ingressos en diner negre per valor de gairebé vuit milions d'euros procedents d'empresaris, en la seva majoria del sector de l'obra pública. Els diners es va destinar a cobrir despeses de naturalesa variada. El jutge, malgrat això, arxiva la causa oberta contra els 22 empresaris pagadors, perquè entén que no hi ha indicis per establir correspondència entre els pagaments il·legals al PP i les adjudicacions de contractes públics, base per imputar un delicte de suborn.

Després de negar durant mesos l'existència d'una caixa b, els líders del PP van optar per atribuir tota la responsabilitat sobre els suposats fons opacs al seu extresorer Bárcenas, qui després d'ingressar a la presó al juny del 2013 va confessar davant el jutge la veracitat dels seus manuscrits. Ruz, però, rebutja la tesi de la cúpula del PP, i al llarg de la seva resolució dedica diversos passatges a atribuir el sistema de donatius en negre inequívocament al partit liderat per Mariano Rajoy. Al llarg de la interlocutòria s’hi troben les expressions següents: “La doble estructura comptable creada pel PP”, “un sistema de finançament de la formació política”, o simplement “els fons de la caixa b del PP”. A Bárcenas —gerent des del 1990 fins al 2008, quan es va convertir en tresorer— i al seu antecessor Lapuerta, el jutge els atribueix la mera “gestió” de la “comptabilitat paral·lela de el PP”.

Ruz, el pas del qual per l’Audiència Nacional arriba a la seva fi després que el Poder Judicial tragués a concurs el desembre passat la plaça que ocupa, dissecciona la caixa b aplicant els criteris bàsics de comptabilitat. En l'apartat de les entrades detalla les aportacions dels empresaris, entre els quals destaquen noms com Juan Miguel Villar Mir (OHL), que, segons la comptabilitat de Bárcenas, va lliurar un total de 530.000 euros entre el 2004 i el 2008; o Luis del Rivero (Sacyr), que suposadament va donar 480.000. Els principals pagadors, segons els papers de Bárcenas, van ser els constructors andalusos José Luis Sánchez Domínguez (Sando, 1,25 milions) i Manuel Contreras (Azvi, 858.000 euros).

Pel que fa a les sortides de fons, Ruz relata que una part del diner negre s'ingressava (fraccionat per no superar els límits de la llei de finançament de partits) en els comptes oficials de donatius (fins a 1,27 milions). Una altra part es va destinar al pagament de retribucions i sobresous a persones vinculades amb el partit, com l'exconseller navarrès Calixto Ayesa, que va rebre 86.545 euros com a “compensació” per deixar la seva feina per dedicar-se a la política. Altres quantitats es van utilitzar per ajudar víctimes del terrorisme. També hi ha despeses per a campanyes electorals o per a la compra de seus, com les de Biscaia (36.000 euros el 2002) i La Rioja (200.000 euros el 2008).

Malgrat això, Ruz dedica el gruix de la seva exposició a analitzar l'ús d'1,55 milions d'euros en b entre el 2005 i el 2010 per reformar la seu del PP al carrer Génova 13. Aquesta operació va suposar una defraudació fiscal de la qual considera responsable directe la societat Unifica i els seus administradors i socis, Gonzalo Urquijo i Belén García, i l'empleada Laura Montero. El jutge considera que el PP és responsable civil subsidiari d'aquest suposat delicte fiscal.

El jutge imputa a Bárcenas i a Lapuerta un delicte d'apropiació indeguda per quedar-se 20.000 i 209.550 euros de la caixa b, respectivament. Aquests diners anaven destinats a comprar accions de Libertad Digital el 2004, any en què el grup de mitjans del locutor Federico Jiménez Losantos alimentava, amb el suport del PP, la teoria de la conspiració sobre l'atemptat de l'11-M. L'adquisició dels títols va ser, segons Bárcenas, ordenada pel llavors secretari general, Ángel Acebes. El jutge, que tenia aquest exdirigent imputat, va decidir arxivar la causa contra ell.

Ruz obre una peça separada, que envia als jutjats de Toledo, sobre la investigació per l'adjudicació a l'empresa Sufi del contracte de recollida d'escombraries de Toledo, que, segons Bárcenas, va ser la contraprestació per una donació de 200.000 euros per a la campanya de la presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, el 2007. El magistrat entén que “en el moment present” no hi ha “elements indiciaris suficients” per procedir contra persones aforades, motiu pel qual descarta enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia manxec i la remet als jutjats ordinaris. Ruz aprecia en el cas dels pagaments de Sufi un delicte de prevaricació.