Susana Díaz aconsegueix una àmplia majoria a les eleccions andaluses

Susana Díaz va avançar gairebé un any les eleccions andaluses per la “inestabilitat” del Govern de coalició del PSOE i Esquerra Unida. Al llarg de la campanya electoral, la dirigent socialista ha demanat una majoria àmplia per tenir un Govern fort i estable. El resultat que aquest diumenge van llançar les urnes vaticina una legislatura en la qual Díaz tindrà una majoria ampla, però que l'obligarà a fer un joc d'equilibris per governar. Amb el 90% dels vots escrutats, el PSOE torna a ser primera força a Andalusia i obté 47 escons, els mateixos que en l'anterior legislatura. La majoria absoluta s'aconsegueix amb 55 diputats, per la qual cosa Díaz haurà de buscar acords, previsiblement puntuals, amb altres formacions per tenir l'anhelada estabilitat.

Tal com auguraven les enquestes, el PP cau estrepitosament i aconsegueix 33 diputats, 17 menys que el 2012. Podem, en la comunitat en la qual les seves expectatives eren moderades, entra amb força i suma 15 escons. Esquerra Unida queda arraconada pel cicló del partit de Pablo Iglesias i n'aconsegueix cinc, set menys que fa tres anys. I Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, s'alça amb nou i pot tenir la clau de la governabilitat de la comunitat, com assenyalaven diversos sondejos publicats en les últimes setmanes.

Les urnes andaluses han confirmat la fortalesa del PSOE a Andalusia, l'erosió de les altres dues forces tradicionals, PP i Esquerra Unida, i l'ascens dels nous, Podem i Ciutadans, sobretot del primer. En les desenes eleccions andaluses, el PSOE recupera la majoria social que va perdre en els comicis de 2012 enfront del PP de Javier Arenas, tot i que amb el pitjor resultat en percentatge de vot des de 1982.

El candidat del PP, Juan Manuel Moreno, no ha pogut evitar el desastre del seu partit malgrat el desplegament del Govern durant la campanya electoral, en la qual el president, Mariano Rajoy, s'ha implicat de principi a fi, conscient que les eleccions andaluses eren un primer test per a la seva gestió. El candidat d'IU, Antonio Maíllo, no ha pogut resistir l'avenç de Podem, que ha donat un primer cop sobre la taula en el mapa polític espanyol amb l'exeurodiputada Teresa Rodríguez com a cap de cartell.

I Ciutadans, que fa dos mesos no apareixien amb opcions a Andalusia en cap enquesta, ha demostrat que s'està fent un forat en aquest mapa polític, esgarrapant vots pel centre de l'electorat. El seu candidat, Juan Marín, liderarà la quarta força d'un Parlament molt fragmentat que tindrà cinc partits.

El resultat, en qualsevol cas, farà complexa la governabilitat de la comunitat més poblada d'Espanya, en la qual el PSOE n'està al capdavant des de fa 33 anys. Susana Díaz haurà de trenar acords amb altres formacions per treure endavant lleis i projectes. I ho haurà de fer amb el calendari electoral en contra, ja que sembla difícil que cap partit tanqui pactes amb el PSOE a Andalusia quan al davant hi ha comicis autonòmics, municipals, catalans i generals.

Díaz, a més, ha recalcat durant la campanya que en cap cas pactarà amb el PP o amb Podem, dos partits dels quals se sent profundament allunyada. Durant la campanya, la dirigent socialista amb prou feines ha esmentat les altres dues forces, IU i Ciutadans, els seus dos possibles aliats. Amb la federació d'esquerres serà complicat perquè la ruptura del Govern de coalició va deixar ferides que encara no han cicatritzat i, en qualsevol cas, els cinc diputats d'IU no sumen majoria. I amb Ciutadans també serà complicat perquè Rivera, que està pescant en el calador del PP, té altes expectatives davant les eleccions generals i tindria molt complicat explicar un acord amb els socialistes a Andalusia.

La participació, malgrat l'expectació suscitada per l'entrada en la partida de les formacions emergents, va ser similar a la de les eleccions andaluses de fa tres anys. Hi van acudir a votar el 63% dels andalusos, tres punts més que el 2012.

Després d'aquest resultat, és previsible que a les files socialistes no s'obri cap debat sobre l'oportunitat o no de l'avançament electoral, una operació d'alt risc en la qual Susana Díaz va decidir embarcar-se al Nadal passat. Una vegada aprovat el Pressupost d'aquest any amb el suport d'IU, Díaz va començar a donar voltes a la possibilitat de l'avançament. L'anàlisi dels estrategues socialistes apuntava al fet que el PSOE recuperaria la majoria a la comunitat, que va perdre el 2012 davant el PP.

En aquest escenari, es va valorar la caiguda que les enquestes auguraven a Moreno, que encara no s'havia assentat i que tenia el desavantatge que no era conegut per bona part dels andalusos. També es va avaluar que Podem no tenia candidat ni una direcció regional articulada i que amb l'avançament s'agafava desprevingut el partit de Pablo Iglesias. Podem va triar sobre la marxa a Teresa Rodríguez com a candidata a presidir la Junta d'Andalusia i va retardar fins al final de la celebració dels comicis la formació de l'estructura regional.

Dins del PSOE també hi havia dirigents poc inclinats a l'avançament ja que consideraven innecessari assumir el risc de ser els primers a enfrontar-se a les urnes al fenomen Podem. Segons l'opinió d'aquests dirigents, hauria estat millor esgotar la legislatura per comprovar el resultat que obtenia el partit de Pablo Iglesias als comicis que ja estaven fixats al calendari de 2015 (municipals, autonòmiques, catalanes i generals). En aquesta anàlisi es considerava que Podem podria tenir alguna erosió aquest any com a conseqüència de les decisions sobre pactes que haurà de prendre en ajuntaments i autonomies després de les eleccions de maig.

La decisió de l'assemblea d'Esquerra Unida de facultar la direcció a convocar un referèndum entre la seva militància aquest proper estiu per decidir si continuava al Govern autònom o no en cas que no tiressin endavant algunes lleis que per a la federació eren prioritaris, va ser l'argument que va utilitzar finalment Díaz per dissoldre la Cambra i precipitar els comicis.

Després de dues setmanes d'estira i arronses entre els socis de coalició, Díaz va trucar al líder d'IU, Antonio Maíllo, la nit del 25 de gener per comunicar-li un avançament electoral que gairebé tres mesos després ha cristal·litzat amb un Parlament en què, per primera vegada, conviuran els partits vells i els nous i que anuncia el canvi de cicle que està experimentant la política espanyola.