Amb Tévez n’hi ha prou

En l'erm en què s'ha convertit el futbol italià sobreviu un equip capaç de plantar-se en un dels llocs més difícils d'Europa i presentar la seva candidatura per regnar en el continent. Ho va fer gràcies a un rutilant Tévez, que ahir a la nit es va destapar amb una exhibició més pròpia d'un compatriota seu que també porta el 10. Dos gols, un altre que va regalar a Morata i una infinitat de jugades que van desmuntar el Borussia Dortmund. La Juve camina sòlida per Europa amb l'Apache com a guia.

Poc queda d’aquell Dortmund que l’any passat es va llançar al coll del Madrid per intentar remuntar un 3-0

Un equip gran és aquell que en lloc de fer-se petit per l'imponent ambient del Westfallen treu pit i al cap de dos minuts aboca un camió de gel a l'infern. O el que s'oblida d'especular amb el mínim avantatge que portava i es llança sobre la porteria rival. Res més que 120 segons va necessitar Tévez per llançar una gardela al marc de Weindenfeller i bloquejar un rival que va dimitir des d'aquest moment.

Poc queda d'aquell Dortmund que l'any passat es va llançar al coll del Madrid per intentar remuntar un 3-0. En aquesta ocasió n'hi havia prou amb un sol gol, i potser per això els de Klopp van sortir com si l'enfrontament fos un amistós. Falta absoluta de tensió, i com a conseqüència, una bala al front a la primera ocasió. El partit es va acabar amb aquest gol de Tévez. Ni tan sols la lesió molt a l'inici de Pogba va turmentar una Juve que governava el partit amb autoritat.

Jürgen Klopp va alinear la seva col·lecció d'extrems i Gundogan per darrere. Que no fos per falta de talent. Però ni Reus, ni Mkhitaryan, ni Kampl van passar de ser simples ombres grogues. El vertiginós Aubameyang poca cosa va aportar sol de punta i les pilotes parades tampoc no van servir d'ajuda. El Dortmund va ser el no-res.

Tévez va volar sobre els ganduls alemanys, jugador que només necessitava agafar la pilota per fer tremolar l'estadi sencer. Al marge del seu imponent xut de dreta a l'esquadra, l'argentí va obsequiar la parròquia amb una col·lecció de regatejos i passades d'alta gamma. Gaudia d'un moment tan dolç que va voler compartir-lo amb els seus companys. El començament del segon temps va ser per emmarcar. Va deixar sol Morata dues vegades abans del gol de l'espanyol. El tercer va voler fer-lo ell.

El Juventus va controlar tot el partit i en va tenir prou amb pressionar al començament de cada acte. Fins i tot el Dortmund es va adonar de l'elevada superioritat i amb prou feines va voler molestar. Va ser un monòleg de principi a fi. La solidesa italiana i l'encert de Tévez. La vella Juve ja està aquí.