L’Arsenal es queda curt

L'Arsenal va voler remuntar tirant a les escombraries el manual de les remuntades. Aquest que diu que cal sortir amb el ganivet a la boca des del primer minut, xutar a porta a la mínima oportunitat i tancar el rival a la seva àrea a força d'empentes. Wenger va proposar paciència i joc pausat. Amb aquesta recepta no n'hi va haver prou per fer els tres gols necessaris per aconseguir el pas a quarts i el tècnic gunner va abandonar la seva antiga casa sabent que l'eliminatòria es va perdre a Londres.

En els primers minuts no semblava que el miracle es produís. Ni tan sols feia l'efecte que l'Arsenal tingués pressa per saltar al coll del rival. L'Arsenal tocava amb massa parsimònia i amb una horitzontalitat desesperant. Les escasses passades cap endavant xocaven amb el mur del Mònaco al centre del camp. Toulalan, Moutinho i Kondogbia són un triplet de molts quirats, sens dubte la part més potent de l'equip francès.

Un cop de cap desviat de Giroud al cap d'un quart d'hora de l'inici va ser un avís del que venia, la vehemència del conjunt anglès. Però, en contra del que exigia el marcador, va ser una ofensiva pausada, pacient, passada a passada l'Arsenal va desarmar el Mònaco, que de sobte no va saber d'on li venien els cops. Giroud va embocat en una de les múltiples arribades dels gunners, poc botí pel que era necessari.

El Mònaco només es va tranquil·litzar amb el pas dels minuts. La tranquil·litat de dos gols d'avantatge era suficientment àmplia encara com perquè comencés a tremolar. Es va acoblar millor i va concedir menys moviments a l'Arsenal, que s'havia de conformar amb provocar perill a pilota parada. Özil apareixia amb comptagotes i Cazorla s'anava espessint a causa de l'exigència defensiva a la qual estava obligat. La remuntada s'anava esfumant a mesura que els anglesos guanyaven en ansietat i els francesos se sentien tan confiats com per deixar anar fuetades a la contra.

Però res com un gol per reavivar les brases i recobrar l'esperança. Ramsey va enviar una pilota a la xarxa i va assegurar uns últims minuts angoixants. Ja no hi havia temps per pensar, així que l'Arsenal va invocar la gesta heroica davant un rival que es limitava a passar-se la pilota per no tenir-la a prop de la porteria. La tàctica va ser efectiva i el Mònaco es va enduar una glòria que va costar més d'un infart. La paciència proposada per Wenger es va quedar sense miracle.