Rooney torna al ring

Va arribar des del darrere, va driblar dos rivals i va definir amb l'interior del peu a la xarxa. Un gol i una celebració posterior que no va ser fortuïta, atès que The Sun havia publicat un vídeo recent on es veien Rooney i el seu amic Phil Bardsley, defensa de l'Stoke, boxejant a la cuina del primer. Tots dos es van escalfar massa i un uppercut va deixar Rooney totalment fora de combat. Així, el 9 del Manchester United va celebrar el gol amb uns quants cops de boxa i desplomant-se sobre la lona. Un gol que torna a donar forces al MUFC i que desdibuixa la polèmica.

→ Forster (porter del Southampton; 26 anys). L'assetjament del Chelsea (1-1) va ser brutal en els últims compassos del partit, amb l'equip de Mourinho jugant al futbol-abordatge. Però aquest porter que s'hauria d'haver guanyat un nom al Celtic, va respondre de meravella a les ofensives de Hazard i Oscar, entre d'altres. Un punt, el Southampton encara en llocs europeus i Forster que segueix com el porter menys batut de la Premier amb 21 dianes en 29 partits.

→ Wendell (lateral del Leverkusen; 21 anys). Tenien el partit costa amunt, amb l'Stuttgart (4-0) collant de valent. Però el xut del jove lateral va desbocar el Leverkusen i el va fer destacar de nou com un defensa amb molt de futur. Ràpid, amb un bon peu per a la centrada i capacitat per al desplegament, Wendell es reivindica a la Bundesliga just abans d'enfrontar-se un altre cop amb l'Atlètic als vuitens de final de la Champions.

→ Veltman (central l'Ajax; 23 anys). Hi ha pocs centrals a l'Eredivisie amb el seu talent i la seva capacitat per treure la pilota jugada des d'enrere. I sobrat com va, ja suma quatre gols en el torneig, l'últim aquest cap de setmana contra el Heerenveen de cap. Una xifra expressiva si es té en compte que ha jugat 19 partits a causa d'un parell de lesions.

→ Alaba (defensa del Bayern; 22 anys). El seu potent tren inferior i la seva capacitat de correcció, a més d'una qualitat innegociable amb la pilota als peus han fet d'Alaba un jugador multiusos. Guardiola ho ha provat de central, lateral –teòricament el seu lloc– i recentment de migcampista. I rendeix a tot arreu, com va evidenciar una vegada més contra el Werder Bremen (0-4), arrodonint la seva actuació amb un gol de falta directa.

→ Müller (atacant del Bayern; 25 anys). Cada setmana que passa creix la seva figura. No és un prodigi de tècnica ni un fenomen en la fase defensiva, però té el do de l'oportunisme i moltíssima facilitat per a la definició. Contra el Bremen va capturar una pilota a la frontal de l'àrea, se la va col·locar per a la seva cama dolenta (l'esquerra) i va colpejar suau i amb rosca per festejar un nou gol. Ja ha marcat 12 gols en el campionat i moltes altres assistències en 24 partits.

→ Sané (migcampista del Girondins; 27 anys). Acostumava a fer de defensa central però Willy Sagnol ha decidit que pel seu ampli recorregut i evident comoditat amb el futbol de xoc, li és més que vàlid a l'eix del camp. El seu partit, sacrificat, es va endur la recompensa del gol contra el PSG (3-2), un precís cop de cap a la sortida d'un servei de córner. Un triomf que els apropa a les posicions burgeses i que situa el Lió líder amb dos punts d'avantatge a la Ligue 1.

→ Ander Herrera (migcampista del Manchester United; 25 anys). Va començar de forma captivadora a les ordres d'un Van Gaal que sense previ avís el va treure de l'equip titular. Després de purgar fins i tot amb l'equip sub-21, ha tornat amb força a Old Trafford, on cada setmana l'afició li expressa el seu amor. Contra el Tottenham (3-0) va completar un altre gran duel i persegueix revalidar el trofeu al millor jugador de l'equip del mes que ja va obtenir al febrer.

→ De Bruyne (extrem del Wolfsburg; 23 anys). És a tot arreu. Des que va deixar el Chelsea, el belga pèl-roig és una delícia amb la pilota als peus, una eclosió permanent. Les seves fintes són úniques, el seu canvi de velocitat i direcció amb la pilota lligada als peus, també. I no hi ha cap partit en el qual no deixi detalls definitius; com aquesta setmana contra el Friburg, amb dues assistències i un gol (3-0). Suma nou dianes i l'estratosfèrica xifra de 17 passades de gol.

→ Benteke (davanter de l'Aston Villa; 24 anys). No està sent el seu millor any, castigat per una lesió del tendó d'Aquil·les i després per una targeta vermella que el va privar de tres partits. Però sembla que s'ha posat les piles a temps i el seu equip ho necessita molt, ja que és a només tres punts del descens. La setmana anterior ja va fer un gol i va marcar-ne un altre contra el West Bromwich Albion i aquesta va destrossar el Sunderland (0-4) –li ha fet perdre el càrrec al tècnic Poyet– amb dos gols més. Fort i poderós com pocs, és un davanter que si congenia amb Agbonlaor salvaran l'equip.

→ Luca Toni (davanter del Hellas Verona; 37 anys). És un vell rocker del gol que es resisteix a donar per acabada la seva carrera. Entre altres coses perquè cada curs festeja un bon grapat de gols. Gairebé no té velocitat i li costa desfer-se dels defenses amb la pilota a les botes –per més que a vegades faci fintes de pura fantasia–, però és un ariet d'àrea que remata tot el que li arriba. Un bon exemple va ser aquesta setmana contra el Nàpols, on va signar dos gols (0-2) per ampliar el seu compte a 13, màxim artiller italià en aquesta Serie A.

→ Rooney (davanter del Manchester United; 29 anys). Igual que el MUFC, no és la seva millor temporada. Van Gaal l'ha provat d'ariet, extrem i fins i tot migcampista ocasional. Però Wayne rendeix millor prop de l'àrea amb les seves arribades des del darrere i el seu xut impressionant. Li va marcar un gol al Tottenham, ho va celebrar a la seva manera i ara ja suma 11 dianes a la Premier. Li falta, en qualsevol cas, un soci a dalt perquè Falcao gairebé no juga i Van Persie gairebé no rendeix.