_
_
_
_
Gihadisme

Samira, la ‘reclutadora’ de dones de l’Estat Islàmic

La detinguda va convèncer i va controlar fins a 40 noies per unir-se a la xarxa terrorista

Patricia Ortega Dolz
Samira Jerou baixa de l'avió flanquejada per la Guàrdia Civil.
Samira Jerou baixa de l'avió flanquejada per la Guàrdia Civil.

"Això és un home de debò i no tu!", va etzibar Samira Jerou al seu marit mostrant-li la imatge al seu mòbil d'un barbut, un combatent de l'Estat Islàmic (EI). Les coses a la parella anaven malament molt abans d'això i que la detinguessin acusada de pertànyer a una organització terrorista el cap de setmana passat, quan va arribar a l'aeroport del Prat procedent de Turquia. Ella l'havia conegut a Espanya, on havia emigrat el 2000 des del Marroc després d'acabar el batxillerat. Va treballar en una fàbrica i netejant alguna casa per treure's una mica de diners en negre i, d'aquesta manera, complementar les petites ajudes econòmiques que rebia de la Generalitat.

Más información
Els gihadistes fan servir xarxes de tràfic de persones per tornar a Europa
La por d’un atac gihadista fa créixer els policies armats de paisà
70 espanyols combaten a les files de l’Estat Islàmic a Síria
El radicalisme de l’Estat Islàmic es fa un lloc en barris catalans

Ell, també marroquí, es guanyava la vida com a pintor i es va voler casar poc després de conèixer-la —cap al 2006—. El naixement de Mohamed el 2012 a Barcelona no va ser un esperó per al jove matrimoni, establert en una humil casa de Rubí, sinó tot el contrari. Al cap de pocs mesos de donar a llum, Samira va tornar a Tetuan amb la seva família. Segons va explicar el seu marit als agents de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil, estava cansada de les contínues discussions provocades per una economia precària. Amb 30 anys i amb la sensació d'haver fracassat per segona vegada en un matrimoni —va estar casada abans al Marroc— tornava amb el seu nadó al seu país.

Res feia sospitar al seu entorn en aquell moment que quan tornés a Espanya, un any més tard, ja no seria la mateixa. Ningú, ni tan sols la seva germana —que també vivia a Rubí—, va pensar que en poc més d'un any Samira s'hauria convertit en una persona radicalitzada, enganxada al Facebook, pendent i gelosa de dos telèfons mòbils i d'una tauleta a través dels quals mantenia contactes constants amb destacats líders de l'Estat Islàmic i referents religiosos a Síria, l'Iraq, els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita i Jordània.

Era l'any 2013. Estava sola, amb un nadó gairebé nounat, i de nou a la seva ciutat natal. Va optar per tornar a la xaria, disposada a trobar a la llei islàmica les claus per redreçar una vida erràtica, fallida, malgrat que mai abans a Espanya acudia assíduament a les mesquites, segons van esbrinar després els investigadors.

En les seves estones de solitud va començar a passar hores davant de l'ordinador, a freqüentar les xarxes socials, principalment Facebook

En les seves estones de solitud va començar a passar hores davant de l'ordinador, a freqüentar les xarxes socials, principalment Facebook. Va ser allà on va trobar la seva parella virtual, un home que li donava consells, que li prometia un futur millor a Síria —a ella i al seu fill—, una “vida pura”, li parlava de l'educació especial i les remuneracions que rebien les dones que s'unien a la “defensa de l'Islam, que estava sent atacat per Occident” i les que lluitaven contra “els xiïtes iranians que volien envair Síria”. Era aquest tipus barbut de la fotografia del telèfon que mesos després li posaria d'exemple al seu marit com l'home veritable.

Però la de Samira no seria només una història més d'amor virtual radical, similar a la de les 550 dones que es calcula que s'han integrat a l'EI des d'Europa mossegant un ham emocional. Ella tenia una cosa que la feia diferent de les altres. Una cosa que la convertiria en una peça clau, en una dona VIP par al Daesh (nom en àrab de l'EI). Samira seria l'imant que atrauria —segons els investigadors— almenys 40 dones més cap al masculinitzat Estat Islàmic, àvid de sumar noies en edat fèrtil a les seves files per garantir la supervivència del califat sunnita engendrat per Abu Bakr al-Baghdadi, l'autoproclamat califa Ibrahim que va declarar la seva sobirania sobre l'Iraq i Síria el 2014. Samira s'havia de convertir en una reclutadora.

Europees a l'EI

  • Unes 550 europees s'han unit a l'Estat Islàmic, segons estimacions publicades al gener per l'Institut per al Diàleg Estratègic de Londres, una organització independent.
  • Les joves Shamina B., de 15 anys; Kazida S., de 16, i Amira A., de 15, van emprendre el viatge cap a Síria des del Regne Unit per unir-se als salafistes. Van ser vistes per les seves famílies per última vegada el 17 de febrer, abans d'embarcar a Londres en un vol cap a Istanbul.
  • El 16 de desembre del 2014, la Comissaria General d'Informació, en operació conjunta amb els serveis d'intel·ligència marroquins, va detenir set persones, cinc d'elles a Espanya i dues a Castillejos, al Marroc, de les quals quatre eren dones (una menor). I 12 més havien estat captades a través de les xarxes socials i grups de WhatsApp.
  • A l'agost, la policia va detenir Fauzia Allal Mohamed, de 19 anys i una altra noia de 14 anys que l'acompanyava, quan es disposaven a travessar la frontera de Melilla amb el Marroc per volar a les zones de combat de Síria.

Tenia una cosa molt valuosa. Una cosa que van veure de seguida alguns dels líders gihadistes amb els quals va començar a relacionar-se. El seu potencial es diu Mohamed i té només tres anys: el seu fill, avui ja sota la custòdia paterna de nou a Rubí, després d'haver passat tres setmanes en un centre d'internament d'Istanbul al costat de la seva mare, mentre els serveis d'estrangeria emplenaven els tràmits per extradir-la a Espanya després de la denúncia de segrest del menor presentada pel seu marit.

El fet que estigués disposada —i així ho va intentar el mes de desembre— a travessar la frontera de Turquia a Síria amb el petit a la recerca d'“un món millor” —com va dir a la seva declaració davant el jutge— , demostrava una determinació enorme davant el seu xicot salafista de Facebook. I, al mateix temps, suposava una gran capacitat de persuasió per a les altres dones amb les quals compartien xats i converses per unir-se a la gihad. Un nen a qui, malgrat la negativa del pare, li ensenyava vídeos de degollaments dels combatents islamistes. Un menor amb una enorme potència mediàtica, que va acabar dient en un vídeo coses com: “Degollo el policia”; “aniré amb els mujahidins” o “el nostre emir és Abu Bakr al-Baghdadi”.

Les dones captades per Samira van marxar des de Bèlgica, Itàlia, França, Rússia i de països àrabs. D'Orient i Occident. Les seguia, “coneixia els dies que tenien previst emprendre el viatge, les seves escales, les que havien aconseguit passar, les que havien estat parades a la frontera”, asseguren fonts de la investigació. Desenes de joves que havien caigut a les xarxes (socials), estratègicament desplegades per membres del califat, autèntiques estructures de reclutament virtuals. Tot un sofisticat sistema de captació de noies, estudiat i orquestrat pels propagandistes de l'EI a través d'Internet “amb discursos a Youtube, amb perfils de Facebook, amb xats privats, amb WhatsApp, amb comptes de Twitter”, expliquen els investigadors. Aquesta mateixa setmana era bloquejat —presumptament per Anonymous— l'avatar de Facebook gihadista creat per afins al califat.

“Hi ha actius internautes de l'EI dedicats a elaborar missatges i doctrines perfectament pensats per reclutar gent a les xarxes socials amb quantitats ingents de propaganda”, asseguren els agents de l'institut armat, que continuen analitzant els molts contactes establerts per la detinguda els últims mesos a través dels seus dispositius per tractar d'esbrinar qui dirigeix aquesta estratègia a Facebook i des d'on: “El millor de Samira ha d'arribar”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Patricia Ortega Dolz
Es reportera de EL PAÍS desde 2001, especializada en Interior (Seguridad, Sucesos y Terrorismo). Ha desarrollado su carrera en este diario en distintas secciones: Local, Nacional, Domingo, o Revista, cultivando principalmente el género del Reportaje, ahora también audiovisual. Ha vivido en Nueva York y Shanghai y es autora de "Madrid en 20 vinos".

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_