María Vasco: “Vaig fer marxa per menjar, ara corro per passar-m’ho bé”

De la marxa a la carrera. Dels 20 quilòmetres movent la pelvis, sempre amb un peu a terra, als 42,195 quilòmetres corrent. De 27 anys practicant la marxa i d'una reeixida carrera esportiva, a la immersió en una altra de les disciplines atlètiques més exigents, la marató. María Vasco s'ha fixat el repte eludint objectius quimèrics. I amb un convenciment: “Si ets una bona marxadora, no pots ser una bona corredora”.

Després de donar per conclosa la seva trajectòria en la marxa, al novembre de 2013, a l'atleta barcelonina, medalla de bronze olímpica a Sydney 2000 i al Mundial d'Osaka 2007 en els 20 quilòmetres marxa, es va aficionar a córrer. Avui sortirà de l'avinguda Reina Maria Cristina amb la intenció d'arribar al voltant de tres hores després al mateix punt després de recórrer 42,195 quilòmetres per Barcelona.

Busco l'eficiència. No aixeco gaire els peus. No és un estil maco. Corro amb poca intensitat” María Vasco

Al cuquet habitual dels qui afronten un repte similar s'hi afegeixen dues qüestions que la fan posar encara més nerviosa: s'ha erigit en una de les icones de la Zurich Marató de Barcelona i una lesió als isquis ha pertorbat la seva preparació en les últimes setmanes. Va reconsiderar el seu objectiu inicial i s'ha concedit deu minuts més per complir-lo, fins a les tres hores. “No pretenc ni guanyar cap beca ni guanyar cap campionat”, exposa. “Nervis en tindré, això està claríssim. Estem parlant d'una distància que ni controlo ni sé com és. Però és diferent de quan em jugava la meva beca. Vaig fer marxa per menjar. Ara, corro per passar-m'ho bé. Els nervis seran per la curiositat, la incertesa de saber què passarà”.

Des que va deixar la marxa i es va fixar l'objectiu de completar els 42,195 quilòmetres, s'ha entrenat en diverses carreres de mitja marató. La més llarga, de 30 quilòmetres, distància alternativa que es va disputar al Marató de Tarragona, i en la qual es va imposar amb un temps de 2 hores i 4 minuts.

Nota el canvi d'especialitat, sobretot, en la tècnica i en l'adaptació del seu físic a la carrera. “Em defenso. Busco l'eficiència. No aixeco gaire els peus ni els genolls per no patir gaire amb l'impacte sobre l'asfalt. Per sort no peso gaire. No és un estil maco, però no em vaig a posar a treballar la tècnica a la meva edat (en va fer 39 al desembre). Corro sense intensitat. Alguns em diuen que no se sap ben bé si corro o si marxo”, diu divertida. La distància és el que li crea més incertesa. “Tothom em parla del famós mur de la marató. Tinc un gran respecte per aquesta barrera dels 30 quilòmetres”, admet. “Cada carrera i cada persona és diferent. Aquest mur sempre pot ser aquí, dependrà del ritme de la carrera i de com em trobi”.

La María sap que compartirà esforços amb un grup nombrós de més de mil atletes, dels 19.200 inscrits, que el seu objectiu és concloure la prova al voltant de les tres hores. No obstant això, els focus se centren en ella. “Això no em crea pressió. M'encanta que existeixi aquest interès, fins i tot sabent que tinc les meves limitacions, que no destacaré en això. Em sento una privilegiada, però no vull fer ombra a ningú i molt menys al munt d'atletes espanyoles que quedaran força al davant meu”. La millor marca de les atletes inscrites és la de la kenyana Frashiah Nyambura amb dues hores i 32 minuts, mentre que en homes són les dels kenyans Lawrence Kimayo i Abraham Too, amb dues hores i set minuts.

Tothom em parla del famós mur de la marató. Tinc un gran respecte per aquesta barrera”

“Sé que patiré molt”, reconeix. “Però sempre vaig al límit, m'hi deixo la pell. No sé fer les coses a mig fer. I vull recompensar l'aposta dels organitzadors per mi”. María és entrenadora personal de proves de fons en la cadena de gimnasos i centres de salut Home Place i dirigeix un grup de nenes, de 7 a 13 anys, que practiquen la marxa al Club d'Atletisme Gavà. “No vull entrenar professionals, em motiva més dirigir qui comença de zero”, afirma. Aquestes ocupacions li han impedit preparar-se per a la marató com hauria volgut. Es resisteix a verbalitzar la seva il·lusió per competir en una altra marató, la de Nova York, per exemple. “De moment, em centro a acabar aquesta; després a recuperar-me per poder preparar-me per a un altra, si fos el cas, més a fons. Però ara, necessitaré descansar”. Això serà després de córrer per mig Barcelona, amb un lema al cap, el que consigna a la seva pàgina web: “Per què caminar si pots volar”.