La crisi allarga la vida del mòbil
Nous grups entren a competir pel negoci creixent de la reparació exprés de telèfons
La consulta del mòbil per mirar els correus, les trucades o els comentaris dels amics a les xarxes socials són tan habituals en les reunions de treball com als dinars familiars. El telèfon intel·ligent té un component addictiu que José María Martínez Selva, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Múrcia, situa com una de les principals causes del tecnoestrès. Així que per no estar ni un minut sense el mòbil, una sèrie d'empreses lluiten pel cada vegada més lucratiu negoci de la reparació d'aquests aparells. Com més ràpid, millor. L'última a sumar-s'hi ha estat la cadena de reparació a l'acte de sabates i duplicats de claus Mister Minit, que competirà amb les ja establertes Phone House i Movilquick.
La reparació de mòbils als particulars és tan antiga com els seus anys de vida. Curro Quevedo, encarregat tècnic de Zooo, va començar a fer-ho el 1996. “Estàvem gairebé sols, treballàvem molt en la personalització, i ens enviaven mòbils de tot Espanya. Vam arribar a ser 30 empleats”. La seva activitat es va mantenir fins i tot durant l'auge econòmic que va portar la moda del canvi d'operador per rebre un terminal de regal. La crisi i la decisió dels operadors d'abandonar la subvenció dels mòbils va fer que apareguessin un eixam de botigues de reparació exprés de barri que han escanyat els grans. “Ens hem quedat la meitat de la plantilla”, explica Quevedo, ara envoltat de basars de tot a cent amb cartells d'alliberament i reparació de terminals.
“En l'estudi per escollir local a Sevilla hem localitzat 17 botigues de reparació de mòbils en 1,4 km a la rodona. Neixen i moren com bolets. A Salamanca hi ha 11 botigues i calculo que al barri madrileny de Lavapiés, per exemple, un de cada tres negocis es poden dedicar a arreglar mòbils”, diu Juan López, director d'expansió de Movilquick. La cadena de venda, alliberament i reparació exprés de terminals mòbils va començar el 1999 l'activitat com un servei postvenda des de la ciutat de Salamanca per a tot Espanya. El secret del seu èxit han estat les franquícies de petits locals propers al client des del 2008, “l'any del gran boom en la reparació exprés de mòbils”. Té 46 tendes, i segueix obrint-ne.
“Quedar-se sense mòbil genera tanta ansietat com el robatori de la cartera, i el més ràpid és anar a la botiga de la cantonada. Ningú analitza qui l'hi farà millor”, explica Jaime Pfretzschener, director executiu d'Operacions de Phone House España, que repara mig milió de terminals a l'any, i n'arregla la meitat a les seves botigues exprés. La cadena en té 500, 66 de les quals tenen un espai per a reparacions en 15 o 20 minuts, i “els estenem en funció de la demanda. És un negoci a l'alça”.
La febre per tenir l'últim model s'ha refredat amb la crisi, i només els molt ansiosos i adinerats paguen 700 euros per un telèfon intel·ligent que al cap d'un any estarà a meitat de preu. El baròmetre realitzat per Phone House indica que el nombre d'espanyols que triga més de dos anys a canviar de terminal gairebé s'ha duplicat (del 25% al 45%) entre el 2008 i el 2014, i passa el mateix amb els que el canvien cada 18 mesos (del 17% al 36%). Al contrari, el canvi anual de mòbil ha caigut (del 26% al 16%), i el recanvi semestral ho ha fet del 26% al 3%.
Amb aquests antecedents, la franquícia mundial Mister Minit va decidir provar el nou mercat a França el 2013. Va ser un èxit: van facturar gairebé dos milions d'euros en 109 botigues el 2014, amb l'única reparació de sis terminals amb un cost mitjà de 75 euros per setmana i botiga. Un cop comprovada la rendibilitat, “vam traslladar-ne la implantació a Espanya l'abril del 2014, i a finals d'aquell any ja tenien 75 botigues, que van ingressar 400.000 euros”, explica Xavier Altarriba, responsable de franquícies per a Espanya i Portugal de Mister Minit. A final de l'any tindran 150 botigues amb reparació exprés de mòbils, hauran acabat i hauran ingressat un milió d'euros. “Creixerem al 50% anual, en la nostra previsió més moderada”.
Mister Minit inverteix 1.000 euros per marca i botiga per integrar la reparació de mòbils, encara que solament ho fa amb els models d'Apple i de Samsung. “Suposen el gruix del mercat. Cada model de telèfon intel·ligent és com un mecano amb unes 15 minipeces. Les botigues són petites per guardar les de tots els models de totes les marques, i tampoc rendibilitzaríem aquesta inversió”, explica Altarriba. Envien a la central les reparacions més complicades (una minoria), i garanteixen la reparació dels telèfons amb recanvis originals, igual que els seus competidors Phone House i Movilquick.
Les assegurances per al manteniment de telèfons intel·ligents guanyen adeptes a Espanya
Reparar el mòbil en qualsevol lloc pot generar problemes. Els fabricants aturen la garantia davant una mala reparació realitzada per tercers, i tenen maquinària per detectar les còpies de les seves peces originals, inapreciables per a l'ull humà. “Les reparacions estan subjectes a una garantia de tres mesos que ha de reflectir-se a la factura. Existeixen botigues multimarca o basars que ofereixen aquests serveis a preus molt inferiors als serveis tècnics, però cal vigilar molt amb les garanties que presten”, alerta Ileana Izverniceanu, portaveu d'OCU, que recomana fer còpies de seguretat de la informació, i anar a la policia davant el dubte de robatori de dades. “Qualsevol empresa que gestioni dades personals ha de complir uns requisits legals”.
Els fabricants no cobreixen el trencament de pantalles, botons, altaveus i antenes, el recanvi de bateries i l'oxidació per mullades. L'assegurança privada s'ha convertit en un altre negoci rendible en temps de crisi, perquè un de cada cinc mòbils té una avaria. Assegurar el trencament de la pantalla (el 40% de les reparacions) d'un terminal de 280 euros costa 48 euros a MediaMarkt, i 20 euros més cobreixen contra robatoris i mullades. “La crisi ha disparat la contractació d'aquesta assegurança especialitzada. A Espanya n'hi deuen haver unes 750.000, i la xifra s'haurà multiplicat per cinc el 2017”, explica Álvaro Bagué, director de serveis per al sud d'Europa de Brightstar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.