McLaren, angoixat i preocupat

L'indicatiu que reflecteix de forma més evident que Fernando Alonso ja està gairebé completament recuperat de l'esglai més gran de la seva vida és el seu perfil personal de Twitter, que ja torna a destil·lar aquesta ironia, aquest sarcasme i aquest punt d'agressivitat de sempre. Al mateix temps, els cinc dies que el compte @alo_oficial va estar inactiu són un altre indici de la preocupació de l'espanyol i tot el seu entorn al llarg d'aquella angoixant última setmana de febrer. En aquell accident de la tercera corba de Montmeló, Alonso va perdre la memòria dels últims 20 anys i va trigar una setmana a recuperar-la. Un cop superat el mal tràngol, ara fins i tot s'atreveix a engegar una espècie de joc a través de les xarxes en el qual anima els seus seguidors a fer broma sobre allò que li va passar.

La tirada més llarga que va completar a l'hivern l'MP4-30 va ser de 15 voltes

Per més que els metges i fins i tot el seu cap a McLaren, Eric Boullier, certifiquin la pèrdua de memòria, ell ho nega fins a les últimes conseqüències. Aquesta és la seva manera habitual de treure ferro a un episodi que, ingressat a l'Hospital General de Catalunya, on va passar tres nits, el va terroritzar. Ell, el seu entorn més proper i també la gent de McLaren, que en comptes d'aclarir els múltiples dubtes al voltant del succés encara ho van embolicar més. Encara avui són un misteri les circumstàncies que el van portar a estavellar-se contra el mur d'una forma tan estranya.

La caravana del Mundial ja està a Melbourne, on aquest diumenge es torna a engegar un nou campionat que arrencarà sense una de les seves estrelles principals. Alonso, que a Austràlia serà substituït pel danès Kevin Magnussen, té previst reincorporar-se a Malàisia (29 de març). Es tracta d'una manera de guanyar temps per tal de tornar en plena forma —ja fa dies que està intensificant el seu entrenament físic—, alhora que li concedeix una mica més de marge a McLaren per intentar aconseguir un cotxe que sigui capaç de donar un mínim de 20 voltes sense quedar-se fregit —la tanda més llarga a l'hivern va ser de 15—. Es produeix la circumstància que el maldecap principal de l'escuderia britànica és la unitat de potència que incorpora l'MP4-30. I ja no tant el propulsor en si, sinó més aviat la poca experiència dels enginyers que Honda ha destinat al projecte. Des de Ron Dennis, el patró de la companyia de Woking, fins a Alonso, s'han afartat de referir-se als èxits aconseguits a final de la dècada dels vuitanta per McLaren-Honda. No obstant això, els japonesos que van capitanejar aquella aliança per part de la marca de l'ala daurada ja no estan en primera línia; molts són executius al capdavant d'altres departaments i també n'hi ha que ja no estan a l'empresa. El destacament actual d'Honda necessita temps per adaptar-se a la dinàmica pròpia d'un equip de curses perquè, segons fonts de McLaren, els estàndards dels japonesos són molt bàsics.

El temps que reclama l'equip és inversament proporcional al que té la seva estrella principal, Fernando Alonso

Aïllant el contratemps sofert a Montmeló i sempre donant per descomptat que no tindrà més conseqüències, el temps que reclama l'equip és inversament proporcional al que té la seva estrella principal, que té 33 anys i que s'ha passat els últims cinc a Ferrari, a l'espera d'un prototip de garanties que mai no va arribar. La qüestió passa per saber si la decisió d'abandonar Maranello per tornar a Woking és encertada, cosa que solament el temps dictaminarà. A simple vista, el que sembla és un canvi d'allò més arriscat que el sotmet a més pressió de la que mai abans no ha hagut de suportar: Alonso és el pilot més ben pagat de la graella —el seu sou supera els 30 milions anuals— i el pilar principal d'un projecte que pot definir el futur de la segona estructura més universal de la F-1.

“El cotxe és bo, molt bo. Té molt potencial, el xassís transmet molta més confiança que els dels últims anys.”, va assegurar Jenson Button, company d'Alonso, després de baixar del monoplaça el primer dia de proves a Jerez. I com es pot mesurar això? Doncs pels comentaris del corredor. “En sortir de les corbes puc trepitjar l'accelerador sense por i això és una cosa que les últimes versions no em permetien”, subratlla Button. Arribats a aquest punt, ara falta el més difícil, aconseguir embranzida motora, cosa que segons els tècnics de McLaren difícilment s'aconseguirà abans d'Hongria (26 de juliol).