Andorra vota diumenge amb el repte d’acostar-se a la UE

Com completar el procés d'obertura engegat els últims anys sense deixar de ser un país atractiu per invertir-hi; com obrir-se a Europa sense abandonar l'essència d'Andorra, un petit Estat dels Pirineus amb 70.000 habitants; com participar en un mercat europeu de 500 milions de persones sense perdre competitivitat. Tots aquests dilemes estaran sobre la taula aquest diumenge, quan Andorra vota en les seves eleccions nacionals amb el repte d'acostar-se a la UE. El candidat que en surti guanyador haurà de negociar amb les autoritats comunitàries un acord d'associació que permeti a l'Estat i als ciutadans gaudir d'un mercat comú sense cedir grans àrees de sobirania.

El país ja ha fet part dels deures: el 2010 va deixar de ser considerat un paradís fiscal quan va signar els primers convenis d'intercanvi d'informació bancària sota requeriment judicial i es van establir els primers impostos: primer el de societats, el d'activitats econòmiques, i des d'aquest 2015, l'IRPF. Un model fiscal molt reduït comparat amb el català –l'IRPF és del 10% a partir dels 24.000 euros, amb exempcions que el fan gairebé imperceptible per bona part de la població– però que permet a Andorra deixar de ser marcat en negre als organismes internacionals.

Quatre candidats batallen per ser el president que gestioni l'obertura econòmica cap a la UE. El favorit és Antoni Martí, actual cap de Govern, que aspira a reeditar la majoria absoluta amb què ha governat els últims quatre anys. Martí és el líder de Democràcia per Andorra (DA), un partit de centredreta creat el 2011 per aglutinar totes les marques conservadores, que va aconseguir tombar el Govern anterior, el primer progressista de la història del país, que va durar dos anys. En reivindica la gestió el Partit Socialdemòcrata (PS), que busca ser segona força amb Pere López (ministre d'Economia i Finances durant el bienni progressista) i amb una coalició amb altres forces d'esquerres del país, Junts per Andorra. L'enquesta del Centre de Recerca Sociològica d'Andorra els atorga un 11,3% i un 5,8% en intenció directa de vot, respectivament, en un sondeig que mostra que la majoria d'andorrans no tenen decidida encara la seva opció per a diumenge.

Els tercers en la pugna són Liberals d'Andorra, formació que tradicionalment ha ocupat el poder al país (sota el nom de Partit Liberal) i que el 2011 es va presentar sota el paraigua de DA. Després de quatre anys de legislatura, els liberals han decidit anar en solitari defensant polítiques més conservadores que les que ha pilotat Martí des del Govern, amb Josep Pintat, fill de l'excap de Govern entre el 1984 i el 1990, com a candidat. El quart partit en les eleccions, Socialdemocràcia i Progrés (SPD), és fruit d'una escissió dels socialdemòcrates. Víctor Naudi, ministre de l'Interior del 2009 al 2011, intentarà entrar al consell reivindicant la tasca del president progressista Jaume Bartumeu, que ho va ser amb el PS però s'ha sumat a la llista escindida. La candidatura busca guanyar vots en un espai de centre situat entre Demòcrates i Socialdemòcrates.

Tot i les diferències, l'associació amb Europa suscita el consens de pràcticament totes les forces: la crisi també ha colpejat Andorra i aquest apropament és clau per a la seva economia: "La crisi andorrana ha durat massa. Hem d'obrir-nos a Europa i obrir-nos al món", exposa el president i candidat de DA Antoni Martí, que al final de mandat ha vist com la UE ha aprovat l'inici de les negociacions amb Andorra i dos petits estats d'Europa més, San Marino i Mònaco. "És un tema llarg i complex", avisa Martí. Tots els candidats coincideixen que el pacte amb Europa ha de mantenir les especificitats d'un país amb 70.000 habitants: "Tenir l'opció d'entrar en un mercat de 500 milions de persones és una gran oportunitat", exposa el candidat socialdemòcrata Pere López, que avisa de les limitacions del país: "S'ha de reconèixer el caràcter de desigualtat. Per exemple, Andorra no pot reconèixer la llibertat de circulació de les persones: la nostra mida ens ho impedeix". "Som un país petit i hem de seguir mantenint una sèrie de controls i restriccions", afegeix Víctor Naudi, de SPD.

El partit més reticent a l'acord és Liberals d'Andorra, que tem que l'entrada a Europa atempti contra les especificitats andorranes, un país que acaba d'adoptar una fiscalitat baixa i que és estricte en el control dels fluxos migratoris. "Andorra és un país petit, i d'Europa, dels més antics que hi ha. El que necessita és que la seva realitat sigui compresa i saber què pot oferir sense quedar-se desbordada per les exigències que vinguin de fora. Si no, Andorra no progressarà", diu Pintat. El liberal proposa que, abans de posar-se a negociar, els partits negociïn amb el Govern quins límits no es poden traspassar. Tots estan d'acord que la lliure circulació de persones ha de ser limitada a Andorra.

La UE va aprovar a final de l'any passat començar les negociacions per a l'associació, després que el 2013 havia redactat un informe recomanant aquesta fórmula jurídica –que suposa un acostament regulat a la comunitat– i avisant que el pacte ha de respectar "les exigències de la UE i també les especificitats i les circumstàncies particulars de cada país de petites dimensions territorials". Les línies vermelles marcades pel fins ara ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, són mantenir el sistema de quotes migratòries, que els productes agrícoles no entrin dins la lliure circulació de mercaderies i preservar els monopolis de l'Estat.

"Hi ha d'haver relacions sectorials en tot, però l'acord d'associació ha de respectar els condicionants", certifica Gualbert Osorio, històric periodista del Principat. Per Montse Ronchera, consultora d'empreses a R Consultors, "l'acord pot resultar beneficiós per poder accedir sense limitacions a un espai d'intercanvi importantíssim". Amb el procés d'homologació fiscal avançant i un model bancari que tendeix cap a la transparència, part de les exigències de la UE ja s'han complert: "S'han fet els deures perquè Andorra pugui estar situada en un bon lloc en la negociació. Ara toca pactar preservant el nostre model de societat i de país", exposa el periodista Albert Roig, que els últims anys ha estat director de l'Agència de Notícies Andorrana.

En la campanya electoral andorrana hi ha molts debats paral·lels: es parla de la sostenibilitat del sistema, de la implantació fiscal i de l'avortament, una fita per als partits progressistes, que els conservadors rebutgen argumentant que un dels dos caps d'Estat és el bisbe de la Seu d'Urgell (l'altre copríncep d'Andorra és el president de la República francesa). En el que hi ha consens és en el gran repte que el país té els propers quatre anys: obrir la seva economia a Europa sense perdre la identitat pel camí.