“La política forma part de la meva idea sobre la vida”

Ángel Gabilondo Pujol (Sant Sebastià, 1949) ha fet el pas que molts socialistes i bastants ciutadans li han demanat que fes. “Jo no he trucat a ningú, m'he limitat a dir que sí”, assegura per esquivar la idea que la seva candidatura obeeix a pactes subterranis que incloïen la mesura de força que l'executiva federal va infligir a l'anterior secretari general madrileny, Tomás Gómez. De temes orgànics, de la vida dels partits, no en sap ni en vol saber res. Però sí en sap de Política, amb majúscula, perquè tot ésser humà té una dimensió “social, pública i política”, i per ell, catedràtic de metafísica, la política forma part de la seva concepció “de la vida i de la filosofia”, que es desenvolupa amb més o menys compromís al llarg de la vida.

Pregunta. Què fa un catedràtic de metafísica com a candidat a la presidència del Govern de Madrid per a un partit en què no milita, el PSOE?

Resposta. No m'he sentit mai lluny de la política; per mi la política no és una cosa exòtica, forma part de la meva idea de la filosofia i de la vida. Els ciutadans i tota activitat humana tenen una dimensió social, pública i política, que es desenvolupa en diferents àmbits.

P. Vol desenvolupar aquesta activitat en una etapa en la qual la política i els polítics són injuriats per molts ciutadans.

R. És així, però jo crec que és el moment de recuperar la dimensió política dels ciutadans. Tots la tenim. En aquest moment m'han demanat de col·laborar-hi i hi estic disposat, com crec que molts haurien de col·laborar en una tasca comuna col·lectiva.

P. En les valoracions dels ciutadans la política apareix com un problema per a la societat. I vostè fa una crida a participar en política de manera activa?

R. Sí, de manera esporàdica s'hauria de col·laborar en política tot i que es pot exercir aquesta dimensió des de diferents àmbits. Jo em sento professor d'universitat, al que aspiro és a merèixer ser professor universitari, tot i que sóc docent des de 1981. Ser professor és una altra manera de comprometre'm amb la política perquè aquesta no és exclusiva dels que s'hi dediquen professionalment, i ho dic amb respecte cap a ells.

P. Està plantejant que han de governar els filòsofs, els professors, i no els polítics professionals?

R. Ha de governar aquell que rep el suport i l'autoritat moral dels ciutadans. No dic que el governant hagi de ser un filòsof; però ser filòsof no ha de ser obstacle per arribar a ser governant. El reconeixement dels polítics ha de venir dels altres i cal guanyar aquest reconeixement per les accions.

“Estic disposat a col·laborar en una tasca que crec que ha de ser col·lectiva”

P. La vida dels partits porta al fet que el reconeixement no ve habitualment dels altres, dels ciutadans, sinó de les cúpules dirigents. És conscient que la seva elecció és excepcional atès que no és militant del PSOE?

R. Potser cal impulsar-hi canvis però el fonamental és que hi hagi espais de decisió compartida; això és el que penso jo, que sóc demòcrata. Sense aquests espais compartits imperaria una visió aristocràtica de la política i, sobretot, del govern, i jo no estic en aquesta visió.

P. La seva visió de la política fa que es dirigeixi a tots els ciutadans? Podem anomena això posició “transversal” —i Ciutadans, “eclèctica”— per abastar al màxim nombre de receptors. Vostè també?

“Jo el que sóc és professor universitari o, en tot cas, aspiro a merèixer ser-ho”

R. Jo em sento compromès amb les polítiques públiques, amb la igualtat i l'equitat i amb les institucions justes. Per mi en aquests moments la prioritat és la indefensió social.

P. Aquest compromís el satisfà encapçalant una llista del PSOE?

R. La essa que porta aquest partit a les seves sigles per mi és de social i de societat. La conjunció de valors de societat i progrés estan encarnats en aquesta essa.

“No m'identifico amb projectes neoliberals extrems”

P. Però la essa és de socialista. Està compromès amb un projecte socialista?

R. Sí, em sento compromès amb un projecte socialista obert i plural, obert als ciutadans i a una majoria de la societat.

P. El projecte socialista que representa el PSOE ha davallat pel que fa a l'apreciació dels ciutadans. Per què s'hi incorpora en aquests moments?

“Els ciutadans diran qui volen que lideri una majoria estable”

R. Som en un moment difícil, complex, en el qual cal créixer i incorporar-hi molts ciutadans. Hi ha molts desafiaments que cal encarar i sí, no sóc d'aquells que aposto per propostes triomfadores i aquests desafiaments són una raó per haver dit que sí. Jo vull lluitar per oferir un projecte per als ciutadans madrilenys en educació, en sanitat, per l'ocupació, per la subocupació, per posar límit a la inequitat. Per dur a terme aquesta tasca necessitem molts ciutadans.

P. D'acord amb les enquestes el que necessitaran és fer pactes entre diferents formacions polítiques. Pot ser per la dreta, amb el PP com a principal força d'aquest àmbit, o amb Podem.

R. Jo vull entrar en un procés reconstituent, no constituent; vull construir i amb molts abordar els problemes d'una societat que no és justa, que té encara pendent la tasca de la justícia i de la igualtat. No hi sobra ningú.

P. Pactaria amb la dreta o amb l'esquerra? Sembla que descarta Podem en al·ludir al seu criteri contrari a emprendre un procés constituent com vol aquesta força política.

R. Jo no m'identifico amb models depredadors ni amb la dinerologia. No veig possible un acord amb els qui defensin posicions neoliberals extremes. El meu projecte amb una forta dimensió social és al PSOE. Aquest partit té molt de fet, molt treballat i, respecte a la trobada amb uns altres, serà més fàcil si tenen aquesta dimensió social i de progrés que té aquest partit. Clar que jo m'identifico més amb unes ideologies que amb unes altres.

P. El seu projecte sembla encaminat només a governar, però no a estar a l'oposició. Se n'anirà si no pot ser el president del Govern de Madrid?

R. Jo em quedaré a Madrid, no me n'aniré encara que els ciutadans ens col·loquin a l'oposició, però treballaré perquè això no passi.

P. Perquè no passi haurà de pactar, perquè no sembla possible que de moment el PSOE guanyi les eleccions.

R. Aquest és el moment de fer propostes a la societat i no de formular pactes; quan els ciutadans parlin ja veurem què volen els ciutadans.

P. Tot i que acaba de ser nomenat candidat, té ja alguna idea de què pensa el PSOE sobre la política de pactes amb altres forces polítiques?

R. No crec que el PSOE tingui res establert sobre aquest tema però a més seran els ciutadans els qui marquin què ha de passar. Veurem a qui la societat dóna el protagonisme per liderar un projecte de construcció d'una majoria estable. És la societat qui ha de decidir amb els seus vots qui lidera aquest projecte o de forma majoritària o com a principal protagonista per formar una majoria estable. Jo treballaré perquè sigui el PSOE qui tingui aquest protagonisme, perquè sigui la força majoritària. Els ciutadans marcaran el ritme dels pactes.

P. Pressent que tindrà el suport del PSOE per a aquest projecte obert que planteja?

R. Jo crec que sí, he rebut el suport de.... la majoria dels dirigents socialistes, amb molt d'afecte.

P. També de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz?

R. També de la presidenta d'Andalusia.