Redreçar el PSOE

La direcció del PSOE no ha tingut dificultats per aconseguir el suport de la militància al seu candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid, el catedràtic Ángel Gabilondo, el perfil professional i intel·lectual del qual ha estat considerat, gairebé unànimement, molt més adequat que el de l'anterior aspirant, Tomás Gómez. En només nou dies s'ha tancat el buit creat per la destitució d'aquest últim i una majoria aclaparant d'agrupacions s'ha decantat per Gabilondo, oferint-li d'aquesta manera una base important per a la tasca que l'espera.

Al davant té un camí difícil, obligat com està a suturar amb tacte les ferides de l'organització sense deixar de pensar en les preocupacions dels electors cridats a les urnes el 24 de maig. Un candidat d'aquesta importància representa una oportunitat per al PSOE i ara falta concretar una altra part sensible, que és el projecte amb què es presentarà davant els electors.

Tingui èxit immediat o no, l'operació instada pel secretari general, Pedro Sánchez, trenca la tendència de l'organització a tancar-se sobre si mateixa i mira d'aturar els efectes de les xarxes d'interessos creats pels aparells del partit, apostant per una obertura necessària per donar nova vida a projectes desfasats com el de Tomás Gómez, que ha quedat en evidència. De poc els serveix als socialistes —madrilenys i de tot Espanya— enredar-se en els jocs dels aparells i de les baronies, amb els quals no convenceran els ciutadans perquè els votin en un tauler polític amb ofertes abundants.

Els antics caladors del vot socialista estan molt disputats. Que la formació encapçalada per Pablo Iglesias aspiri a entrar-hi amb força és una estratègia perfectament lògica; per la mateixa raó, hauria estat incomprensible que el PSOE es resignés a la derrota, permetent un buit favorable a l'estratègia dels seus competidors. Els ciutadans tenen dret a veure's ben representats i a estar raonablement segurs que els recursos que posen a disposició dels polítics s'utilitzaran en missions més importants, assenyades i útils que la d'alimentar batalles internes. I això val no només per als socialistes, sinó per a tots els sectors polítics, antics i nous, que es disposen a sotmetre's al judici de les urnes.

Mentre Pedro Sánchez mira d'arreglar els principals costures del seu partit, també envia un missatge al conjunt d'Espanya i a la resta de la Unió Europea, situant-se al costat de nombrosos líders socialistes i socialdemòcrates, de Martin Schulz i Sigmar Gabriel a Manuel Valls, que ahir van anar a Madrid per a un acte destinat bàsicament a donar-li suport. La crisi del socialisme espanyol, que coincideix amb la del sector socialdemòcrata en el conjunt d'Europa, els obliga a redefinir un projecte capaç d'atreure capes àmplies de ciutadans. Aquesta és la tasca essencial i difícil que els espera.