L’artista que Al-Qaida vol veure mort

El seu cap té un preu: 74.000 euros. Una quantitat que pot pujar fins als 110.000 euros si se'l sacrifica “com si fos un xai”, que, en termes religiosos, suposa ser degollat. Lars Vilks (Helsingborg, Suècia, 1946) és a la diana dels fanàtics islamistes des que el 2007 va exhibir en una galeria d'art de la ciutat sueca de Tällerud un grapat de caricatures del profeta Mahoma com si fos un gos.

L'exhibició, que va ser rebutjada per diversos museus per motius de seguretat, va durar molt pocs dies, però la metxa de la polèmica es va encendre a tot Europa quan alguns diaris suecs van decidir publicar-les. Va ser llavors quan van ploure les amenaces i el terrorista Abu Omar al-Baghdadi, vinculat a Al-Qaida, va posar preu al seu cap i al del director del diari Örebro, el primer a difondre els dibuixos.

Des de llavors, aquest escultor, més conegut com a teòric de l'art que busca posar a prova els límits d'allò políticament correcte, sap que està en la llista dels més buscats entre els radicals islàmics. S'ha passat anys sense trepitjar casa seva, canviant de lloc d'un dia per l'altre, sota vigilància policial. El març de 2010, de fet, set islamistes –quatre homes i tres dones– van ser detinguts per planejar el seu assassinat a Irlanda.

El maig d'aquest any, va ser agredit en una conferència a la universitat d'Uppsala, a Estocolm, mentre que al desembre el seu nom apareixia en un correu electrònic que reivindicava el primer atemptat gihadista en territori suec. Els terroristes, que van fer explotar dues bombes al centre d'Estocolm, van afirmar que la causa de l'atac era per la presència de les tropes sueques a l'Iraq i per l'existència de l'artista suec. Vilks sempre ha dit que l'humor forma part de la seva forma de veure la vida. Quan es va assabentar que pel seu cap demanaven 74.000 euros, va assegurar que li semblava que eren pocs diners si es tenien en compte les xifres que movia el món de l'art. Poc després, quan va veure que els radicals estaven disposat a tot per matar-lo, va confessar que aquesta forma de barbàrie era molt preocupant, però es va agafar a una pregunta a la qual encara molts busquen resposta, fins i tot ell: Per què no es pot criticar l'islam i sí que es poden criticar altres religions?”.