Soriano diu que a Spanair “li va faltar finançament per tenir més temps”

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha assenyalat aquest matí que la caiguda de l'aerolínia adquirida per empresaris catalans i que van acabar sostenint administracions catalanes amb la injecció de prop de 180 milions d'euros es va deure al fet "que li va faltar més finançament per poder tenir més temps". El conseller delegat actual del Manchester City compareix mitjançant videoconferència en la comissió d'investigació sobre la fallida de la companyia oberta al Parlament, en què ha defensat que l'aerolínia era viable i que el seu tancament abrupte només es va produir a causa d'una denúncia sobre presumptes ajudes de l'Estat que va rebre la Unió Europea i la fi de recursos per mantenir la seva operativa.

Segons ha explicat, el gener del 2012, abans que el dia 29 acabés cancel·lant tots els vols, estaven en plenes negociacions amb la companyia xinesa HNA, però aquesta els va demanar un mes o dos més per dur a terme l'auditoria preventiva, amb la qual assegurar la valoració i viabilitat de la companyia.

El grup, interessat a tenir un aeroport de referència al sud d'Europa, va mostrar la seva disposició a invertir 150 milions d'euros a canvi d'obtenir el 49% de les accions. El conseller d'Economia, no obstant això, va anunciar a Soriano el matí del 26 de gener la decisió de la Generalitat de no injectar més recursos a causa "de la situació general de l'economia catalana i de l'administració". Aquella decisió va fer impossible arribar a un acord definitiu.

Abans d'aquestes negociacions in extremis, Soriano ha explicat com es va aconseguir un acord amb Qatar Airways el novembre del 2011, amb el qual es preveia aconseguir una inversió semblant. En aquest cas, l'inversor va descartar l'operació per la denúncia de la Unió Europea. L'acord amb aquesta companyia, ha revelat el president de Spanair, suposava la creació d'una nova aerolínia anomenada Barcelona Airways, en què, mentre que Qatar tindria un 49% de capital, els accionistes de Spanair mantindrien un 51%.

Segons les seves explicacions, fins a quatre informes independents avalaven la viabilitat del projecte, que també tenia el suport dels llavors consellers delegats de Lufthansa i Star Alliance. Soriano considera encara que era possible, perquè "es podia comprar per molt poc, tenia activitat a Barcelona i formava part de Star Alliance", si bé ha reconegut que necessitava un soci industrial que aportés recursos. Sobre si no tenia més sentit que entrar en l'inici de la refundació, l'executiu ha assenyalat que era molt difícil, perquè abans Spanair s'havia de reestructurar, s'havien de construir els fonaments del hub de Barcelona i aconseguir una millora de la productivitat de la plantilla.

L'objectiu des del principi era alimentar amb vols de llarg abast l'aeroport de Barcelona, una operació que requeria, segons ha dit, una inversió d'entre 150 i 300 milions d'euros. Per Soriano convertir el Prat en un hub era totalment factible i ha assenyalat situacions anàlogues viscudes a Europa, on Lufthansa va decidir crear-ne un a Milà amb una filial pròpia i Etihad va comprar Air Berlín per fer el mateix a la capital alemanya.