Escacs a les aules: arguments irrefutables

En un país on és raríssim que els partits polítics coincideixin en alguna cosa, cal preguntar-se què tenen els escacs per aconseguir-ho i, a més, en període de precampanya electoral. Hi ha moltes raons de pes, i amb una sòlida base científica per explicar aquest consens. I es poden resumir en deu arguments:

1. Desenvolupa la intel·ligència

No només la cognitiva, també l'emocional, com indica un estudi de la Universitat de La Laguna (Tenerife) del 2012, publicat en castellà i anglès. A més, desenvolupa almenys cinc de les vuit intel·ligències de Gardner: matemàtica, lingüística, espacial, intrapersonal i interpersonal (les altres tres són la musical, la corporal i la naturalista).

2. Gimnàstica de la ment

Hi ha prou indicis sòlids i estudis científics per afirmar que la pràctica freqüent dels escacs retarda l'envelliment cerebral i, per tant, podria retardar durant anys la malaltia d'Alzheimer. És una gimnàstica mental excel·lent.

3. Altres aplicacions socials

La llista d'experiències amb èxit en diversos països (moltes d'elles a Espanya) és llarga: nens hiperactius (TDAH), amb autisme, síndrome d'Asperger, superdotats, síndrome de Down, càncer infantil, tallers d'aturats, presons, reformatoris, rehabilitació de drogoaddictes….

4. Adaptat al segle XXI

5. Universal

La Federació Internacional d'Escacs (FIDE) té 182 països afiliats; només el futbol i l'atletisme en tenen més.

6. Infraestructura de molt baix cost

N'hi ha prou amb un tauler i unes peces, o ni això si es practica amb una aplicació per a ordinador o telèfon.

7. Bona imatge

Està lligat a la intel·ligència.

8. Més de quinze segles d'història

La seva invenció es remunta, com a mínim, al segle V. Els escacs moderns, amb les regles actuals, es va inventar a Espanya –molt probablement a València– a finals del segle XV.

9. Personatges fascinants

Aquesta qualitat i l'anterior són recursos molt útils per fer més amè i eficaç el treball de pedagogia i difusió de professors i periodistes.

10. Connexions fascinants amb la ciència i l'art

Per exemple, els escacs, la música i les matemàtiques són les activitats que produeixen més nens prodigi. Cap computadora pot jugar encara perfectament als escacs –no ho faran fins que hi hagi les quàntiques– perquè el nombre de partides possibles (un u seguit de 123 zeros) és superior al d'àtoms en l'univers conegut (un u seguit de 80 zeros).